tag:blogger.com,1999:blog-1887044876163928943.post2624493057925852050..comments2016-02-06T20:03:34.473+01:00Comments on l'escola Covalta: l'escola Covaltahttp://www.blogger.com/profile/16969612919275468441noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1887044876163928943.post-70748780651799638722011-06-27T16:13:35.069+02:002011-06-27T16:13:35.069+02:00Gracies a tu J.F.
Gracies per ensenyar-nos tant,tu...Gracies a tu J.F.<br />Gracies per ensenyar-nos tant,tu i tambe la Senyo.<br /><br />Roberto.robertonoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1887044876163928943.post-23075678198495337372011-06-27T12:10:36.916+02:002011-06-27T12:10:36.916+02:00Nosaltres també volem agrair-vos, com a pares, to...Nosaltres també volem agrair-vos, com a pares, tot el que heu fet per la nostra filla:tot el temps que li heu dedicat, tots el coneixements que li heu aportat, les experiències que li heu fet viure, i un llarg etc. Han estat sis llargs anys que han passat massa de pressa i dels que hem obtinguts uns resultats dels que estem plenament satisfets i que són un bagatge important per afrontar el futur .I que les discrepàncies que hem pogut tenir han segut les normals que hi han entre dos punts de vista diferents. Per això volem donar les gràcies a tots el mestres que ha tingut:Viri,Eva,Josep,J.Fernando,Sonia,Dídac,Jesús,Sandra, i altres que estaven ahí i no se'ls veia(com els del menjador) i altres que de segur se m'oblidaran. I vull animar-vos a seguir en la tasca. I com no! vull agrair també a la meua filla el esforç que ha fet i la manera com ho ha afrontat.E. Morrióhttps://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1887044876163928943.post-62631193498184828552011-06-26T13:25:00.742+02:002011-06-26T13:25:00.742+02:00Gràcies a mi??? Gràcies a tu per estar sempre ahí,...Gràcies a mi??? Gràcies a tu per estar sempre ahí, per acceptar i probar totes les idees i canvis en que et "bombardeje" pràcticament cada matí, per continuar mantenint, després de tants anys a l'ensenyança, eixes ganes de traballar i de fer en tan difícil com deu ser després de tots els inconvenients en que ens trobem diàriament a aquesta feina... No saben els pares i les mares la sort que tenen de tenir-te, jo que estic dins... si ho sé i per això crec que dec ser l'única mestra que s'alegra de que ens allarguen la jubilació així jo també podré "sofrir-te" com a mare!!! AH! i gràcies per alegrar-nos a MªJosé i a mi cada matí!<br />Viri.Anonymousnoreply@blogger.com