Una taula de ping-pong!

Sí: no és un miratge! El CEIP Covalta ja té la seua taula de ping-pong! Quin goig que fa només de veure-la, tant nova i tant lluent! Ja feia temps que li anàvem al darrere però no hi havia manera. I tot just començar aquest curs, Pau -el mestre de música- i jo mateix vam pensar "O ara, o mai!". Dit i fet! Aprofitant que a principi de curs tothom està de bon humor (allà per l'octubre la cosa ja comença a canviar!) i que les finances de l'escola, encara que humils, gaudeixen de bona salut, ens plantàrem davant del nostre estimat director i li vam dir: "Suelta la pasta, Flanagann!". I Jesús, després d'escoltar els nostres arguments, hi accedí de bon grat. En un tres i no res, vaig fullejar tots els catàlegs d'educació física que tenia a l'abast, vam consensuar un model de taula que no fora ni la més bàsica ni la més prohibitiva, vaig fer la comana i, una setmana després, ja teníem la taula a l'escola. La sorpresa fou però, que la taula ens va arribar com un moble d'Ikea! I clar, de seguida vaig fer un crit:  

"Juanjooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!"

Efectivament: sense el nostre estimat conserge a hores d'ara la taula, molt probablement, encara seria dins la caixa. O, pitjor encara: Pau i jo haguèrem acabat muntant, com a molt, un patinet o una escultura abstracta! Com que teníem moltes ganes de muntar-la, vaig quedar amb Juanjo eixa mateixa vesprada per veure d'enllestir el muntatge. Fou, com era d'esperar, un trencaclosques ben entretingut. I sort també de Jesús perquè en un punt determinat del muntatge Juanjo i jo ens hi enrocàrem -les instruccions eren prou confuses- i fou Jesús qui acabà d'encertar el camí. Després, tot fou bufar i fer ampolles!

Ja tenim la taula a ple rendiment. Hem organitzat torns per jugar al pati. Els xiquets d'Infantil i 1r cicle hauran d'esperar encara una mica per jugar ja que amb prou feines hi treuen el cap per damunt. Així doncs, dilluns juguen els i les alumnes de 3r; dimarts, és el torn de 4t; dimecres, li toca a 5è; i dijous és el torn de 6è. I els divendres? El torn dels mestres! Juanjo ha elaborat una fitxa per fer els torns de cada classe. Els xiquets de cada curs s'apunten per parelles i juguen durant el pati. Juanjo i jo mateix ens encarreguem de treure la taula tots els dies i de replegar-la una mica abans que acabe l'esbarjo. També tractem d'ensenyar les normes bàsiques del joc als i les alumnes per tal que cada vegada aprenguen una mica més. Com no podia ser de cap altra manera, la taula de ping-pong ha estat la sensació d'aquest inici de curs per bé que, després de dos mesos de taula, l'eufòria inicial ha minvat una mica. Tanmateix, quan tinguen ja un nivell suficient començarem a fer partides -a 11 punts- i, després, arribaran els campionats! Quina emoció! Alumnes, mestres i pares i mares: tots gaudirem de la nova adquisició!

Didac Botella i Mestres

Un bloc d'Infantil!

Les mestres d’Infantil de l’escola no paren quietes! Encara no han acabat d’enllestir un projecte, que ja n’estan pensant un altre. I tot, complint sobradament amb la dinàmica d’aprenentatge formal i rutines d’aquesta etapa educativa. L’any passat començaren amb els tallers, en els quals, alumnes de 3, 4 i 5 anys comparteixen treball i aprenentatge durant les vesprades.  També el curs passat estrenaren el flamant galliner de l’escola, on els i les alumnes aprenen a tenir cura dels animals i a observar el seu comportament: pondre, covar, menjar, discussions de convivència... I també aprenen a treure’n profit ja que tots i totes al llarg del curs se’n duran cap a casa algun que altre ou! És, no hi ha dubte, un aprenentatge que cala fons en l’alumnat i que té i tindrà unes repercussions pedagògiques d’allò més positives. I després de la granja avícola... l’hort escolar! Aquest és el projecte estrella d’enguany. A principi de curs demanaren a l’Ajuntament que omplís de terra el gran forat que va deixar el dipòsit de gasoil, que ha quedat en desús perquè la calefacció de l’escola ara funciona amb gas natural. I, dos mesos després d’iniciar-ho tot, bledes, faves, espinacs i d’altres hortalisses ja poblen els cavallons de l’hort, que vigila atentament una espantaocells d’allò més elegant. D’on treuen el temps estes xiques? D’on treuen tantes idees? D’on treuen tanta màgia i empenta Marian, Encarna, Cristina, Eva i Àgueda? Il·lusió; tot això prové de la il·lusió amb la que sempre treballen i de l’estima i el respecte que demostren cada dia envers els seus alumnes i la seua professió. No hi ha cap altre secret.

Com deia, el nostre cicle d’Infantil és un terratrèmol d’activitat; una allau d’iniciatives i coses noves. I la seua última pensada ha estat fer un bloc digital precisament per explicar totes aquestes coses i mantenir un diàleg constructiu amb els pares i les mares dels seus alumnes i la resta d’escoles i mestres del món que facen clic en aquesta direcció:

http://covaltainfantil.blogspot.com

Des de l’escola Covalta, i en nom de tots els mestres, us desitgem sort en aquesta nova aventura i donem la benvinguda al vostre bloc, que també és el nostre. Un bloc que servirà per compartir experiències i explicar tothom els misteris i els secrets d’educar els més menuts; un bloc per mostrar el seu incansable treball; un bloc per reflexionar sobre la pràctica docent; un bloc per continuar millorant... Un bloc, en definitiva, per a no perdre mai la il·lusió en aquest difícil però apassionant treball d’educar i ensenyar a viure.

Didac Botella i Mestres

Cap al cinema!

Demà passat -26 de novembre- totes les classes de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Toy Story 3 doblada a la nostra llengua. Es tracta d’una pel·lícula actual de dibuixos animats que parla d’unes joguines molt especials... Estan vives! I, clar, parlaran en valencià i, a més a més, ho faran en el centre comercial El Teler. Pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social de la nostra llengua.

Alhora però, l'activitat també vol denunciar el menyspreu i l'abandonament que el govern valencià mostra envers la llengua que hauria de defensar i promocionar. Com és possible que a un poble tant gran i tant valencià com Ontinyent no es puga anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua? Allò més greu però és que Ontinyent no és una excepció: cinema en valencià no es pot veure en cap lloc: ni tant sols a la ciutat de València. Com es pot acceptar una situació tant injusta i desigual? Que no vivim a un País que té dues llengües oficials? I per què hi ha una que està tant arraconada per les institucions? I jo em pregunte: què fa el govern valencià per resoldre aquest greuge comparatiu? No res. Tot amb tot, és normal que no facen absolutament res per la nostra llengua ja que ni tant sols la parlen. I si no, compteu les vegades que el nostre president Francisco Camps fa servir el valencià al parlament valencià. Cap ni una. Ni ell, ni la presidenta de les Corts, ni la resta de consellers... I clar, després són ells els valedors de la "lengua valenciana", els qui la defensen, els qui vetllen per la seua bona salut. Clar... Se'n preocupen tant per la nostra llengua que no mai la parlen; se'n preocupen tant que, en ple segle XXI, encara no podem anar al cinema per veure una pel·lícula en valencià. Quina manera més estranya de preocupar-se pel valencià... Per això, tots aquells qui ens estimem la nostra llengua estem tant agraïts a la tasca que, des de fa tant de temps, duu a terme Escola Valenciana: les Trobades, el premi Sambori, la campanya de voluntariat en valencià, edició de tota mena de materials educatius en valencià, promoció de la música en valencià, el programa Acosta't al Territori que organitza eixides escolars de qualitat i en valencià... I des de fa tres anys l'exitosa campanya de Cinema a l'escola. Què seria del valencià sense l'incasable treball i coratge d'aquesta gent?

Gràcies, companys i companyes de la Federació d'Escoles en Valencià!

Didac Botella i Mestres 

La màgia de les titelles

La setmana passada, tots els i les alumnes de la nostra escola van poder gaudir de la màgia de les titelles gràcies a una nova edició -i ja en van 26!- de la MIT (Mostra Internacional de Titelles de la Vall d'Albaida). Dimecres fou el torn dels més menuts: els alumnes d'Infantil anaren al cinema Odeon per veure l'espectacle Del otro lado del árbol, de la companyia Elfo Teatro. Al sendemà, totes les classes de primària ens aplegàrem a l'Odeon per veure una obra de teatre que barrejava amb molt d'enginy titelles i actors en una adaptació colorista i ben divertida de l'obra més coneguda de l'escriptor nord-americà Lewis Carrol: Alícia al país de Meravella. La companyia Lluerna Teatre féu un espectacle senzill i deliciós que ens va endinsar tots i totes en un món ple de fantasia i colors, on res no és allò què sembla: un conill que porta rellotge i sempre fa tard, un gat que perd el cap, una gegantina reina de cors més roïna que la tos... Si voleu podeu veure un petit fragment de l'obra fent clic a la imatge que encapçala aquest escrit. Tanmateix, el video no us transmetrà ni de lluny les emocions del directe. És per això que us recomanem de tot cor que, sempre que pugueu, aneu amb els vostres fills i filles al teatre. Els educareu en l'art i les emocions, a més a més de fer-los passar una bona estona. Qui dóna tant per tant poc?

Didac Botella i Mestres

La castanyera

Avui celebrem la festa de la Castanyera, el dia gran de la tardor a les escoles. I què menys que dedicar-li una poesia a l'entranyable velleta, gràcies a la qual avui tots i totes menjarem castanyes torrades i cantarem cançons.

Va per tu, castanyera!

LA CASTANYERA

Això era i no era,

una vella castanyera

que portava mocador

i tenia un gran cor.

Tots els anys per la tardor

ens visita amb molta fruita

i els xiquets que tenen por

s’amaguen a corre-cuita.

“No fugiu, no fugiu!”,

ella diu mentre somriu,

“que no us han de fer cap por

les fruites de la tardor”.

Un moniato per ací,

Un bon caqui per allà.

Tres magranes perquè sí,

carabasses portarà.

Els xiquets i les xiquetes

ja no tenen gens de por

però alguns amb l’ai al cor

s’aproximen de puntetes.

Quin raïm més saborós!

Com estan les avellanes!

Per favor, més mandarines!

I un bon dàtil, ben melós!

Quan les fulles són a terra

i comença la frescor,

els carrers color a serra

omplen els menuts d’enyor.

I la vella castanyera

cull els fruits amb molt d’amor

i els prepara una panera

perquè tasten la tardor.

Didac Botella i Mestres

Misteriosa animació lectora

El divendres 29 d'octubre, celebrarem al col·legi una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons. Aquesta festivitat, s'ha glovalitzat sota el nom de Halloween, però cal tenir en compte que aquest mot, “batejat” pels americans, no és compartit per la resta de cultures del món. I, per què? Doncs, perque algunes religions han volgut adaptar aquesta festivitat a les seves doctrines. La religió cristiana, i part de la nostra societat actual, anomena aquesta celebració la diada de TOT SANTS. I no sols les cultures i religions han tingut discrepaciens en anomenar el mot de la festivitat, sinó que també en la seva celebració. Aleshores, us convidem a que s'informeu com ho celebren altres cultures. Nosaltres ho celebrarem així:

El divendres a les 15,00 hores, els nostres mestres es disfressaren i es contaren relats fantàstics i de terror. A més a més, decorarem la classe amb dibuixos, globus i altres objectes per tenir l'aula adaptada als relats. Però el més divertit de tot, fou quan el mestre disfressat, ens va regalar un quadern amb la finalitat de relatar històries fantàstiques cada setmana. Ja estem practicant moltíssim i, qui sap? Pot ser d'ací uns anys ens animem a escriure un llibre dels nostres relats.
 

No oblideu que sempre hi ha un motiu per escriure, aleshores sols caldrà buscar per la vostra ment els espais, personatges i situacions que us puguen condicionar a relatar una història. Molts ànims!

Mestres de 2n cicle

Una eixida trista però necessària

El dia 28 d’octubre les classes de 5è i 6è anàrem fins a la Font del Patge. No era però, una eixida a la natura com les que solem fer habitualment; aquesta vegada, malauradament, no hi anàvem per gaudir dels arbres i l’aire fresc sinó, més bé, per tot el contrari. Aquest senzill i amable paratge de la serra d’Agullent quedà totalment arrasat per les flames el passat setembre, quan tres focs intencionats cremaren més de 4500ha de pins i matolls a la Vall d’Albaida. Així doncs, la nostra visita volia mostrar la crua realitat dels incendis als alumnes més majors de l’escola. I vam pensar que la millor manera d’entendre què significa un incendi i quines conseqüències té era trepitjar-lo, tocar-lo, olorar-lo...

Abans de l’eixida però, calia fer un treball previ de recerca i documentació. És per això que vaig preparar un full d’activitats per tal que l’alumnat s’esforcés per informar-se al voltant de tot allò relacionat amb els incendis: com és classifiquen, tècniques d’extinció i prevenció, causes principals, historial “incendiari” a la Vall d’Albaida i al País Valencià... El treball previ de qualsevol tipus d’eixida o activitat és molt important ja que prepara els i les alumnes per entendre molt millor allò que escoltaran i observaran. Aquest cop era encara més necessari perquè Dídac, un guarda forestal de Castelló de Rugat, ens acompanyaria per explicar-nos tot de coses relacionades amb els incendis. I si no hi havia un treball previ, els i les xiquetes no anaven a poder entendre “de la missa, la meitat”. En aquest sentit, José Fernando em va cedir, de bon grat, un parell de classes de Coneixement del Medi de 5è i 6è per tal de poder organitzar el treball dels alumnes. I he de dir que la gran majoria s’esforçaren i feren un bon treball.

A la Font del Patge, òbviament, hi anàrem a peu. Jesús, el nostre director –un incansable caminant–, em va assenyalar el camí que havíem de seguir i, unes setmanes abans, el vaig recórrer amb Marian –mestra d’Infantil 3 anys– per evitar ensurts. I allà mateix, el passat dimecres 28 d'octubre, ens vam trobar amb Didac –l’agent mediambiental– que va respondre amb gran pedagogia a les preguntes que els i les alumnes havien preparat: Per què cremen la muntanya intencionadament?, Qui se’n beneficia de tot plegat?, Què tardaran els arbres en tornar créixer?, Com pots escapar d’un incendi?... També ens va explicar coses molt interessants al voltant de la investigació d’incendis, tot mostrant-nos les “pistes” que va deixant el foc per allà on passa. Fou una experiència molt enriquidora, malgrat el regust amarg que deixa en l’ànima l’esguard d’un paisatge calcinat. En aquell paratge desolat però, presenciàrem un petit miracle: d’entre les cendres començaven a rebrotar algunes plantes i matolls. La vida s’obria pas. Els alumnes s’ho miraven incrèduls i encuriosits. I tornàrem a l’escola amb una mínima esperança. Potser, quan siguen grans, entendran el missatge que la mare Natura els va enviar: no hi ha res més poderós que les ganes de viure.

Didac Botella i Mestres