"Nadala rebel" a Magisteri!

La d'ahir, fou una jornada inoblidable. Pau -el mestre de música de l'escola- i jo mateix, férem cap a València ben d'hora perquè havíem de preparar la nostra intervenció. El lloc on s'esdevingué tot fou l'impressionant Saló d'Actes de l'antiga Escola Universitària de Magisteri "Ausiàs March". I el motiu de la nostra visita era un de ben gros: la conferència inaugural de la 11ª Trobada d'Estudiants del Pràcticum. Un cop acaba el darrer curs de Magisteri tots els alumnes que es graduen estan convocats a aquesta jornada on es mostren diferents projectes que s'han dut a terme en escoles diverses per tal que els i les futures mestres prenguen nota i se n'adonen de la importància que té la innovació pedagògica en el treball d'educar. I, ves per on, que la comissió organitzadora de la Trobada va considerar oportú de seleccionar com a ponència inaugural la meua proposta: "Performance a l'escola: Més enllà del teatre escolar". No era la primera vegada que feia una xerrada sobre teatre escolar però mai abans no havia parlat davant de tanta gent -els dos pisos del Saló d'Actes estaven de gom a gom-. I, no només havia de parlar: també havíem d'actuar!

Vaig començar la xerrada agraint la confiança que l'organització de Magisteri havia dipositat en la meua proposta. Després, vaig fer una petita introducció sobre què vol dir per a mi ser mestre d'escola. I, tot seguit, ens disposàrem a veure el primer vídeo: El Dia de la Guerra. És el vídeo que gravàrem a l'escola l'any 2008 amb motiu de la celebració del Dia de la Pau. Aquell dia quatre comandos uniformats -els alumnes de 5è i 6è- visitaren les classes de 1r, 2n, 3r i 4t per explicar que estaven molt emocionats perquè els havien triat per a ser soldats i anar a la guerra. Després, un bombardeig assolava l'escola i quan l'alumnat de les classes eixien al passadís per veure què havia passat es trobaven tots els soldats morts i tacats de sang. El vídeo va deixar tothom bocabadat. Després, vaig explicar molt resumidament com prepare els muntatges i quina mena de propostes teatrals desenvolupe amb els alumnes, tot allunyant-me del teatre escolar tradicional i acostant-me a tècniques performatives.

Mancava però, el plat fort de la jornada: Pau i jo anàvem ha tornar a representar l'espectacle Nadala rebel que amb tant d'èxit vam realitzar durant el darrer festival de Nadal de l'escola. I onze alumnes de 6è vingueren a València per fer la representació! Fou molt emocionant veure Marta, Tània, Irene, Jaume, Natàlia, Àngela, Tomàs, Fàtima, Vicent Porta, Anna i Violant al bell mig de tanta gent. L'actuació anà com una seda i, finalment, els alumnes van rebre una ovació del públic que, enlluernat, aplaudia sense parar mentre saludaven a ritme de rap. Com deia, fou una jornada intensa i inblidable com poques he viscut. Només em queda agrair de nou la presència dels alumnes i la col·laboració de Loles –mare de Tomàs–, Paqui –mare de Natàlia– i Rosa –mare de Jaume–, que els acompanyaren amb els seus cotxes fins a València; agrair també la participació de la meua germana Martina que féu els efectes especials –Marian no va poder acudir perquè estava d'excursió a la granja escola– i la paciència i comprensió de Jesús, Viri i Jose Fernando. I com no, l'agraïment més sentit va per a Pau, sense el qual, res no haguera estat igual. 

Gràcies, gràcies, gràcies!

Didac Botella i Mestres

Vos esperem!

Les mestres d’infantil del Covalta ja estem pensant en els xiquets i xiquetes que formaran part el proper curs de la nostra escola. Vesprades de tallers, gallines, teatre, hort escolar… Són algunes de les moltes activitats que fem i que volem continuar desenvolupant amb la mateixa il·lusió de sempre.

Ja sabeu: si voleu formar part del nostre projecte educatiu vos esperem al CEIP COVALTA. Fins al 16 de maig podeu fer arribar la vostra sol·licitud de matrícula al nostre director Jesús.

El cicle d’Infantil

Vull ser de la Pelitrúmpeli!

Segurament molts i moltes de vosaltres no havíeu nascut quan “Al Tall” cantava les cançons de Som de la Pelitrumpeli, però de segur que moltes de les melodies i els personatges que hi apareixen us seran ben familiars... O és que no coneixeu al Tio Toni? El Tio Toni le-ré, és més vell que l’oli le-ré i a la vellea le-ré es vol casar...

Ara que ve Pasqua i el dia del llibre, tenim la sort de poder-los conèixer gràficament en forma de còmic: ha nascut la revista infantil i juvenil Pelitrúmpeli. En el nº0, la colla de la Pelitrúmpeli visitava Ibi atrets pel museu de joguines que hi ha a la localitat. I en el nº1 els i les "pelitrúmpelis" visiten la Vall d’Albaida, atrets pels rellotges de sol de la vila d’Otos. Aquesta visita però, no és gens casual ja que qui escriu les històries d’aquesta colla de xiquets i xiquetes tant estrafolaris és el nostre amic, company i mestre de l’escola Covalta, Dídac Botella.

El proper dia 19 d’abril ens presentarà aquest còmic a la Biblioteca d’Albaida, a les 19 hores. Dídac ens espera junt a Joan Olivares i Josep Moll per a que tots i totes formem part del viatge iniciat per uns xiquets i xiquetes que ningú sap d’on han eixit. Naveguen en un vaixell volador sense pares ni mares i sense anar a escola, però mitjançant les seues aventures aprendrem coses molt interessants dels nostres pobles. I aquesta iniciativa, aquest projecte tant emotiu cerca un objectiu que tots i totes les que ens dediquem a l’ensenyament hauríem de considerar prioritari i cabdal: fomentar la lectura entre els més menuts en qualsevol de les seues múltiples variants i formats. És per això que el proper dimarts els nostres alumnes no poden perdre’s aquesta activitat tan motivadora: dibuixos que ens conten històries i ens animen a fer activitats lúdiques i didàctiques; que ens ensenyen costums i tradicions dels nostres pobles; que parlen la nostra llengua i, a més a més, són escrites pel nostre mestre.

Ja sabeu, el dia 19 d’abril a les 19 hores tots i totes a la Biblioteca d’Albaida! I no cal dir que a la presentació podreu adquirir el nº0 i el nº1 de la Pelitrúmpeli a un preu ben mòdic.

Marian Llàcer Pla

*Els i les alumnes d’infantil ja tenen el número 1. El portaran a casa el dimarts mateix.

Un dia magnífic

Finalment, després d'un ajornament i alguna que altra dificultat organitzativa, el passat 7 d'abril les classes de 5è i 6è agafàrem el tren des d'Albaida per acostar-nos fins a Xàtiva i encetar una jornada que fou d'allò més enriquidora i entretinguda. Jordi -tutor de 4t- ens esperava a l'estació de Xàtiva i, allà mateix, començà el nostre itinerari històric i cultural per la capital de la Costera. De fet, la primera aturada fou a la mateixa estació, on els i les alumnes contemplaren el monument Aixopluc, una escultura de ferro dedicada a les víctimes del bombardeig que va patir Xàtiva el febrer de 1939 on van morir més d'un centenar de persones. Aquesta brutal, assassina i cobard acció perpetrada per l'Aviazione italiana, fou ordenada pel general feixista Franco, quan la Guerra Civil espanyola estava ja sentenciada al seu favor. El nostre passeig havia començat d'una manera tràgica però l'esplèndida llum d'aquell dia ens va permetre de recobrar el somriure ràpidament; un somriure que ja no ens abandonaria.

Caminàrem embadalits pel carrer Montcada, tot admirant els palaus i les cases senyorials dels llintages més poderosos de la ciutat. I obrirem els ulls per observar i gaudir d'una ciutat incomparable: la Plaça del Mercat, l'Hospital dels Pobres -on celebràrem l'aniversari de Natàlia amb un pastisset de xocolata i una espelma- la Seu, el Museu de l'Almodí, el quadre de Felip V cap per avall, la font gòtica, el monument als maulets... El passeig fou d'allò més amable i les explicacions de Jordi ens ajudaren a entendre d'una manera molt més clara i conscisa la història de la ciutat.  I, poc abans del migdia, agafàrem un trenet urbà per enfilar-nos fins al castell, un dels moments més esperats per tots i totes. Un cop hi arribàrem, vam fer el merescut esmorzar i deixàrem els alumnes que descobriren el castell pel seu compte. Temps els va faltar per enfilar-se damunt els canons, mirar pels forats de la muralla o endinsar-se per qualsevol porta que trobaren oberta. Quina emoció descobrir la fortalesa sense cap mestre vigilant!

Un cop eixírem del castell ens vam acomiadar de Damián Bravo a qui sa mare i son pare havien vingut a replegar. Malauradament, ell no ens podia acompanyar a l'Estret de les Aigües degut a la dificultat d'alguns trams de la senda i la considerable llargària del camí. I, des de la font dels vint-i-cinc dolls, iniciàrem la nostra marxa pel camí de Sant Antoni, tot reseguint els meandres del riu Albaida fins a la Casa de la Llum. Viri i Jose Fernando posaren la directa; Jordi anava enmig del grup i jo, amb el llibre Costumari botànic de Joan Pellicer a la mà, em distreia amb un grupet d'alumnes tot detectant les plantes i les flors que anàvem trobant pels marges de la senda: ara una rosella, ara una corretjola, ara la bonica flor d'una llunça... Després d'una bona estona caminant, ja al bell mig del paratge, van aparèixer les Arcadetes, un aqüeducte medieval que permetia la continuïtat de la sèquia que abastia Xàtiva d'aigua fins al segle passat. Tot just abans d'arribar al nostre destí ens topàrem amb la Cova negra, un important jaciment arqueològic. I, un cop arribàrem a la Casa de la Llum -una antiga central hidroelèctrica rehabilitada en zona recreativa- dinàrem tranquil·lament i gaudirem d'un bona estona d'esplai per descansar i jugar. Una jornada perfecta, d'allò més redona, sense cap incident; un dia on tot anà com una seda i que, inesperadament, també ens va permetre de fer el primer bany de l'any a les aigües del riu Albaida. Qui ho anava a dir! Gràcies a tots, mestres i alumnes, per haver fet possible una eixida tant divertida, senzilla i emotiva.

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies clicant on posa Més informació. Si voleu veure les imatges més grans, feu-hi clic al damunt)

Xàtiva i l'Estret de les Aigües hauran d'esperar...

Hem d'estimar la pluja, fins i tot quan aixafa les il·lusions de mestres i alumnes. Que ningú no lamente l'aigua; ans al contrari, que tothom la venere, encara que no siga oportuna. Avui era el dia que, ara fa un mes, triàrem per fer una excursió ben especial amb els i les alumnes de 3r cicle: Xàtiva i el paratge natural de l'Estret de les Aigües. Ho teníem tot previst: bitllet de tren, itinerari, visita guiada al Museu de l'Almoïna i al Castell de Xàtiva... Ahir però, després d'una setmana de pluja, decidírem d'ajornar l'eixida. I, no cal dir que ha estat una decisió del tot encertada: després d'una nova nit passada per aigua, ens hem tornat a aixecar amb pluja.

Nosaltres però, podem ajornar l'eixida i, en canvi, la serra, les plantes, els embassaments... no poden esperar. Per tant, benvinguda siga la pluja: li cedim el torn a l'aigua amb tot el respecte i coordialitat que es mereix el líquid que ens permet la vida. I nosaltres tractarem de fer l'eixida el proper 8 d'abril seguint al peu de la lletra l'itinerari que ja us férem arribar, que podeu consultar al bloc, fent clic davall d'aquesta mateixa entrada on posa Més informació.

El tren, la història, la natura... No patiu: el dia 8 d'abril en podrem gaudir. I, mentrestant, que la nostra prepotència humana no ens faça oblidar la nostra fragilitat, la nostra absoluta dependència envers una cosa tant senzilla i bàsica com l'aigua. Hem de transmetre els i les alumnes el respecte cap a la natura i, especialment, cap a l'aigua, font imprescindible -mai més ben dit- de la vida al nostre planeta. I si la pluja ens desmunta un pla magnífic, estarem contents igualment i la rebrem amb alegria: seria injust i dèspota renegar de la nostra mateixa esència. Més ens valdria no oblidar que un 70% del nostre cos és aigua.

Didac Botella i Mestres

 

Un èxit de tota l'escola

 Ja queda llunyana la celebració del Carnestoltes. Finalment, férem el cercavila per Albaida el dia previst -divendres 4 de març- malgrat l'amenaça de pluja. Fou una decisió arriscada però absolutament encertada. Encara com, l'oratge ens va donar una treva i vam poder lluir les disfresses i les pancartes que havíem fet per a l'ocassió. I, potser, algú es preguntarà: "A què ve ara aquesta petita crònica, dues setmanes després?". Doncs, molt senzill: la nostra iniciativa ha rebut un petit reconeixement! A l'edició d'avui, el diari Levante ha publicat al seu suplement educatiu AULA -secció Espai de la participació, pàg. 3- un petit text explicatiu del nostre projecte, tot incloent-hi 5 fotografies! (Podeu veure la notícia fent clic damunt de la paraula AULA).

És ara, després de tancar aquesta història d'una manera tant brillant, que recorde com va començar tot. Febrer no havia fet més que començar i Marian -Infantil 3 anys-, Cristina -Suport Infantil- i jo mateix, preníem un timonet a la cafeteria Espí d'Albaida. De cop i volta, Marian ens va dir que havia estat pensant sobre el carnestoltes i que tenia una gran idea temàtica per organitzar-lo: Per què no el dediquem a les rondalles d'Enric Valor i li fem un petit homenatge per celebrar el centenari del seu naixement? No cal dir que Cristina i jo veneràrem la gran pensada i la vam traslladar a la comissió organitzadora del Carnestoltes. Viri -tutora de 6è- i MaJose -mestra de PT- també van rebre la proposta molt positivament i, acte seguit, tots quatre ens vam posar a pensar com organitzar la festa: la idea de les pancartes i el material per fer-les, coordinar-nos amb els pares i les mares, decidir els manaments de la Reina de carnestoltes, parlar amb els músics, organitzar el cercavila... I, a poc a poc però amb pas segur, vam anar engrescant a tots els mestres de l'escola fins assolir un èxit rotund. Un èxit que és fruit del treball en equip de tots i totes. Un èxit de tota l'escola que, fins i tot, el diari més important del País Valencià ha considerat oportú de publicar i reconèixer.

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació)

 

Carnestoltes a l'escola Covalta!

 

Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l'escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l'escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques... Qui pot resistir-se a una festa tant divertida i esbojarrada?

Enguany, a més a més, la temàtica triada per orientar les activitats és més nostra i més educativa que mai: el carnestoltes està dedicat a Enric Valor i les seues rondalles. Marian (mestra d'Infantil) va proposar aquesta temàtica per tal que l'escola fes un petit homentage a l'escriptor de Castalla l'any que es celebra el centenari del seu naixement. No cal dir que als mestres encarregats d'organitzar el carnestoltes ens va semblar una idea fantàstica. Per tal de vincular la festa a les contalles populars replegades arreu de les nostres comarques per Enric Valor, decidírem que cada cicle triaria una rondalla per treballar a l'aula i, alhora, les disfresses de l'alumnat s'inspirarien envers els personatges de la seua rondalla. Dit i fet! Infantil va triar El pollastre de Festes, que transcorre precisament a la vila d'Albaida; 1r cicle obtà per La crida de la rabosa; 2n cicle va triar Animetes; i 3r cicle la història I Queixalets, també!

La reina de Carnestoltes ja està fent de les seues i ahir va enfarinar a més d'un que no havia fet cas dels seus manaments! Tot amb tot, avui divendres serà el dia gran del Carnestoltes. Com tots els anys, farem un cercavila per Albaida i ens reunirem a la glorieta per lluir les disfresses i fer un petit homentage públic al nostre Enric més universal. Esperem que l'oratge respectarà l'enorme treball que tots i totes hem fet amb tanta il·lusió, entre d'altres coses, perquè tots els cicles han fet una pancarta ben lluent amb el nom de la seua rondalla i un dibuix representatiu. Tanmateix, si finalment, com bé indiquen totes les previsions, divendres plou a bots i barrals, de cap manera serà un treball perdut o en va: tots els xiquets i les xiquetes de l'escola, menuts i grans, saben ja qui és Enric Valor. I la prova d'aquest èxit l'exemplifica Sergio, un xiquet de la classe de 3 anys de l'escola. L'anècdota va passar fa uns dies. Era un moment d'esplai dins l'aula. Sergio jugava amb un cotxe per terra, fent el so inevitable: "Brrrrrrum, brrrrrrum!". Marian -la seua mestra- l'observava des de la taula i decideix entrar una mica en el seu món imaginari: "On va eixe cotxe, Sergio?". I, de cop i volta, el xiquet -que encara no alça un pam de terra- li solta: "A Castalla, a vore a Enric Valor!". Això és tot un triomf: el millor homenatge que li podíem fer a l'homenot de Castalla.

Didac Botella i Mestres