Poquet a poquet es fa caminet

Quantes coses tenim a fer encara aquest mes. Els i les mestres estem totes afaenades preparant el teatre, informes, revista, fotos...Per a que no ens falte de res aquest dilluns comencem a l'escola "La setmana de l'educació vial".

Alfons, el municipal, un any més vol col.laborar en l'educació dels nostres menuts i per això aquesta setmana que ve vindrà tots els matins a l'escola per a recordar i ensenyar algunes normes bàsiques que com a vianats o conductors debem saber o recordar.

Comença el dilluns amb els més menuts. Farà un circuit per als de tres i quatre anys dins de l'escola. Els i les de cinc eixiran pel barri amb l'ajuda d'alguns pares i mares.
La resta de xiquets i xiquetes més fadrines realitzaran l'activitat els següents dies de la setmana, eixiran pel barri amb les bicicletes.

Mestres, i pares - mares voluntaries amb la coordinació d'Alfons faran de segur que aquesta activitat siga tot un èxit.

Marian Llàcer

Ja tenim cartell!

Cartell "retocat" (Aurora Porta, 3r ESO IES Segrelles)

La 3a edició de Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra... està ja a tocar. Menys d’un mes ens separa del 3r Festival de Teatre Escolar d’Albaida i, de moment, ja tenim una de les coses més emblemàtiques i importants de qualsevol festival: el seu cartell; la seua imatge. De nou, la tria fou certament difícil perquè hi havia molts treballs que bé mereixien guanyar. Els xiquets i les xiquetes de tot el poble –grans i menuts– hi posaren una gran dosi d’il·lusió i enginy en els seus dissenys, tot complicant-nos la decisió de triar el disseny guanyador. Finalment, després d’una primera preselecció, triàrem els dotze treballs finalistes i, com que no hi havia manera de decidir el guanyador per consens, vam optar per fer una votació secreta on cadascú de nosaltres podia atorgar 1, 2 i 3 punts als tres cartells que considerara més ben fets. Un cop realitzada la votació, vam anar obrint les paperetes i desvetllarem el resultat: el treball d’Aurora Porta (3r ESO IES Segrelles) va optenir 8 punts, el de Natàlia Bataller (6è CEIP Covalta), 6 punts i el de Dani Ledesma (4 anys CEIP Covalta), 5 punts. Així doncs, Aurora, exalumna de la nostra escola, tornava a guanyar el concurs de cartells del Festival –fou la guanyador de la 1a edició–, tot demostrant moltes maneres en el dibuix i la creació plàstica.

Cartell original (Aurora Porta, 3rESO IES Segrelles)

El treball amb el cartell però no acaba ací perquè després de la tria cal “retocar-lo” una mica per incloure la informació del Festival, netejar-lo d’imperfeccions i donar-li un toc de color més atractiu. I, un any més, la meua germana Martina ha fet un treball de maquetació amb el Photoshop d’allò més acurat, tot respectant l’essència del cartell original. Enguany, ens va costar més que de costum perquè l’estil “mironià”, atapeït de figuretes i elements decoratius, feia més difícil trobar un lloc per situar la informació. Baixa el text, puja una figura, fes més gran aquell element... És divertit observar com es pot modificar una imatge! Finalment, trobàrem la manera d’incloure el text d’una manera subtil: una de les figuretes de dona la canviàrem de lloc, li férem la volta, baixarem una mica el text de “Jo teatre” i hi vam incloure una bafarada negra que eixia de la seva boca on hi escrivírem la informació. Sembla tot molt senzill però us puc assegurar que per a pensar i fer eixos petits canvis ens hi estiguérem tota una vesprada. Com he dit adés, l’objectiu era respectar al màxim el treball original. I, de nou, la meua germana féu un treball fantàstic. Gràcies, Martina!

Natàlia Bataller (6è Covalta)

Ja tenim cartell! O més ben dit: ja tenim el disseny definitiu perquè encara cal de portar-lo a la impremta. Però de res no ens serviria el cartell si els mestres implicats amb el Festival no estigueren enllestint les obres de teatre... Quina emoció! De nou, xiquets i xiquetes de tots els centres educatius públics d’Albaida –CEIP Covalta, CEIP Elias Tormo i IES Segrelles– i de totes les edats –d’Infantil a ESO– s’esforcen amb els seus tutors i mestres per enllestir els muntatges que en menys que canta un gall tots i totes podrem gaudir a l’Oden. Cal l’última empenta d’un esforç ingent de mestres i alumnes que començà a principi de curs i que, de segur, donarà el seu fruit ben aviat. Endavant!

Dani Ledesma (Infantil 4 anys Covalta)

 Didac Botella i Mestres

Coordinador de Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra... III Festival de Teatre Escolar d'Albaida

"Nadala rebel" a Magisteri!

La d'ahir, fou una jornada inoblidable. Pau -el mestre de música de l'escola- i jo mateix, férem cap a València ben d'hora perquè havíem de preparar la nostra intervenció. El lloc on s'esdevingué tot fou l'impressionant Saló d'Actes de l'antiga Escola Universitària de Magisteri "Ausiàs March". I el motiu de la nostra visita era un de ben gros: la conferència inaugural de la 11ª Trobada d'Estudiants del Pràcticum. Un cop acaba el darrer curs de Magisteri tots els alumnes que es graduen estan convocats a aquesta jornada on es mostren diferents projectes que s'han dut a terme en escoles diverses per tal que els i les futures mestres prenguen nota i se n'adonen de la importància que té la innovació pedagògica en el treball d'educar. I, ves per on, que la comissió organitzadora de la Trobada va considerar oportú de seleccionar com a ponència inaugural la meua proposta: "Performance a l'escola: Més enllà del teatre escolar". No era la primera vegada que feia una xerrada sobre teatre escolar però mai abans no havia parlat davant de tanta gent -els dos pisos del Saló d'Actes estaven de gom a gom-. I, no només havia de parlar: també havíem d'actuar!

Vaig començar la xerrada agraint la confiança que l'organització de Magisteri havia dipositat en la meua proposta. Després, vaig fer una petita introducció sobre què vol dir per a mi ser mestre d'escola. I, tot seguit, ens disposàrem a veure el primer vídeo: El Dia de la Guerra. És el vídeo que gravàrem a l'escola l'any 2008 amb motiu de la celebració del Dia de la Pau. Aquell dia quatre comandos uniformats -els alumnes de 5è i 6è- visitaren les classes de 1r, 2n, 3r i 4t per explicar que estaven molt emocionats perquè els havien triat per a ser soldats i anar a la guerra. Després, un bombardeig assolava l'escola i quan l'alumnat de les classes eixien al passadís per veure què havia passat es trobaven tots els soldats morts i tacats de sang. El vídeo va deixar tothom bocabadat. Després, vaig explicar molt resumidament com prepare els muntatges i quina mena de propostes teatrals desenvolupe amb els alumnes, tot allunyant-me del teatre escolar tradicional i acostant-me a tècniques performatives.

Mancava però, el plat fort de la jornada: Pau i jo anàvem ha tornar a representar l'espectacle Nadala rebel que amb tant d'èxit vam realitzar durant el darrer festival de Nadal de l'escola. I onze alumnes de 6è vingueren a València per fer la representació! Fou molt emocionant veure Marta, Tània, Irene, Jaume, Natàlia, Àngela, Tomàs, Fàtima, Vicent Porta, Anna i Violant al bell mig de tanta gent. L'actuació anà com una seda i, finalment, els alumnes van rebre una ovació del públic que, enlluernat, aplaudia sense parar mentre saludaven a ritme de rap. Com deia, fou una jornada intensa i inblidable com poques he viscut. Només em queda agrair de nou la presència dels alumnes i la col·laboració de Loles –mare de Tomàs–, Paqui –mare de Natàlia– i Rosa –mare de Jaume–, que els acompanyaren amb els seus cotxes fins a València; agrair també la participació de la meua germana Martina que féu els efectes especials –Marian no va poder acudir perquè estava d'excursió a la granja escola– i la paciència i comprensió de Jesús, Viri i Jose Fernando. I com no, l'agraïment més sentit va per a Pau, sense el qual, res no haguera estat igual. 

Gràcies, gràcies, gràcies!

Didac Botella i Mestres

Vos esperem!

Les mestres d’infantil del Covalta ja estem pensant en els xiquets i xiquetes que formaran part el proper curs de la nostra escola. Vesprades de tallers, gallines, teatre, hort escolar… Són algunes de les moltes activitats que fem i que volem continuar desenvolupant amb la mateixa il·lusió de sempre.

Ja sabeu: si voleu formar part del nostre projecte educatiu vos esperem al CEIP COVALTA. Fins al 16 de maig podeu fer arribar la vostra sol·licitud de matrícula al nostre director Jesús.

El cicle d’Infantil

Vull ser de la Pelitrúmpeli!

Segurament molts i moltes de vosaltres no havíeu nascut quan “Al Tall” cantava les cançons de Som de la Pelitrumpeli, però de segur que moltes de les melodies i els personatges que hi apareixen us seran ben familiars... O és que no coneixeu al Tio Toni? El Tio Toni le-ré, és més vell que l’oli le-ré i a la vellea le-ré es vol casar...

Ara que ve Pasqua i el dia del llibre, tenim la sort de poder-los conèixer gràficament en forma de còmic: ha nascut la revista infantil i juvenil Pelitrúmpeli. En el nº0, la colla de la Pelitrúmpeli visitava Ibi atrets pel museu de joguines que hi ha a la localitat. I en el nº1 els i les "pelitrúmpelis" visiten la Vall d’Albaida, atrets pels rellotges de sol de la vila d’Otos. Aquesta visita però, no és gens casual ja que qui escriu les històries d’aquesta colla de xiquets i xiquetes tant estrafolaris és el nostre amic, company i mestre de l’escola Covalta, Dídac Botella.

El proper dia 19 d’abril ens presentarà aquest còmic a la Biblioteca d’Albaida, a les 19 hores. Dídac ens espera junt a Joan Olivares i Josep Moll per a que tots i totes formem part del viatge iniciat per uns xiquets i xiquetes que ningú sap d’on han eixit. Naveguen en un vaixell volador sense pares ni mares i sense anar a escola, però mitjançant les seues aventures aprendrem coses molt interessants dels nostres pobles. I aquesta iniciativa, aquest projecte tant emotiu cerca un objectiu que tots i totes les que ens dediquem a l’ensenyament hauríem de considerar prioritari i cabdal: fomentar la lectura entre els més menuts en qualsevol de les seues múltiples variants i formats. És per això que el proper dimarts els nostres alumnes no poden perdre’s aquesta activitat tan motivadora: dibuixos que ens conten històries i ens animen a fer activitats lúdiques i didàctiques; que ens ensenyen costums i tradicions dels nostres pobles; que parlen la nostra llengua i, a més a més, són escrites pel nostre mestre.

Ja sabeu, el dia 19 d’abril a les 19 hores tots i totes a la Biblioteca d’Albaida! I no cal dir que a la presentació podreu adquirir el nº0 i el nº1 de la Pelitrúmpeli a un preu ben mòdic.

Marian Llàcer Pla

*Els i les alumnes d’infantil ja tenen el número 1. El portaran a casa el dimarts mateix.

Un dia magnífic

Finalment, després d'un ajornament i alguna que altra dificultat organitzativa, el passat 7 d'abril les classes de 5è i 6è agafàrem el tren des d'Albaida per acostar-nos fins a Xàtiva i encetar una jornada que fou d'allò més enriquidora i entretinguda. Jordi -tutor de 4t- ens esperava a l'estació de Xàtiva i, allà mateix, començà el nostre itinerari històric i cultural per la capital de la Costera. De fet, la primera aturada fou a la mateixa estació, on els i les alumnes contemplaren el monument Aixopluc, una escultura de ferro dedicada a les víctimes del bombardeig que va patir Xàtiva el febrer de 1939 on van morir més d'un centenar de persones. Aquesta brutal, assassina i cobard acció perpetrada per l'Aviazione italiana, fou ordenada pel general feixista Franco, quan la Guerra Civil espanyola estava ja sentenciada al seu favor. El nostre passeig havia començat d'una manera tràgica però l'esplèndida llum d'aquell dia ens va permetre de recobrar el somriure ràpidament; un somriure que ja no ens abandonaria.

Caminàrem embadalits pel carrer Montcada, tot admirant els palaus i les cases senyorials dels llintages més poderosos de la ciutat. I obrirem els ulls per observar i gaudir d'una ciutat incomparable: la Plaça del Mercat, l'Hospital dels Pobres -on celebràrem l'aniversari de Natàlia amb un pastisset de xocolata i una espelma- la Seu, el Museu de l'Almodí, el quadre de Felip V cap per avall, la font gòtica, el monument als maulets... El passeig fou d'allò més amable i les explicacions de Jordi ens ajudaren a entendre d'una manera molt més clara i conscisa la història de la ciutat.  I, poc abans del migdia, agafàrem un trenet urbà per enfilar-nos fins al castell, un dels moments més esperats per tots i totes. Un cop hi arribàrem, vam fer el merescut esmorzar i deixàrem els alumnes que descobriren el castell pel seu compte. Temps els va faltar per enfilar-se damunt els canons, mirar pels forats de la muralla o endinsar-se per qualsevol porta que trobaren oberta. Quina emoció descobrir la fortalesa sense cap mestre vigilant!

Un cop eixírem del castell ens vam acomiadar de Damián Bravo a qui sa mare i son pare havien vingut a replegar. Malauradament, ell no ens podia acompanyar a l'Estret de les Aigües degut a la dificultat d'alguns trams de la senda i la considerable llargària del camí. I, des de la font dels vint-i-cinc dolls, iniciàrem la nostra marxa pel camí de Sant Antoni, tot reseguint els meandres del riu Albaida fins a la Casa de la Llum. Viri i Jose Fernando posaren la directa; Jordi anava enmig del grup i jo, amb el llibre Costumari botànic de Joan Pellicer a la mà, em distreia amb un grupet d'alumnes tot detectant les plantes i les flors que anàvem trobant pels marges de la senda: ara una rosella, ara una corretjola, ara la bonica flor d'una llunça... Després d'una bona estona caminant, ja al bell mig del paratge, van aparèixer les Arcadetes, un aqüeducte medieval que permetia la continuïtat de la sèquia que abastia Xàtiva d'aigua fins al segle passat. Tot just abans d'arribar al nostre destí ens topàrem amb la Cova negra, un important jaciment arqueològic. I, un cop arribàrem a la Casa de la Llum -una antiga central hidroelèctrica rehabilitada en zona recreativa- dinàrem tranquil·lament i gaudirem d'un bona estona d'esplai per descansar i jugar. Una jornada perfecta, d'allò més redona, sense cap incident; un dia on tot anà com una seda i que, inesperadament, també ens va permetre de fer el primer bany de l'any a les aigües del riu Albaida. Qui ho anava a dir! Gràcies a tots, mestres i alumnes, per haver fet possible una eixida tant divertida, senzilla i emotiva.

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies clicant on posa Més informació. Si voleu veure les imatges més grans, feu-hi clic al damunt)

Xàtiva i l'Estret de les Aigües hauran d'esperar...

Hem d'estimar la pluja, fins i tot quan aixafa les il·lusions de mestres i alumnes. Que ningú no lamente l'aigua; ans al contrari, que tothom la venere, encara que no siga oportuna. Avui era el dia que, ara fa un mes, triàrem per fer una excursió ben especial amb els i les alumnes de 3r cicle: Xàtiva i el paratge natural de l'Estret de les Aigües. Ho teníem tot previst: bitllet de tren, itinerari, visita guiada al Museu de l'Almoïna i al Castell de Xàtiva... Ahir però, després d'una setmana de pluja, decidírem d'ajornar l'eixida. I, no cal dir que ha estat una decisió del tot encertada: després d'una nova nit passada per aigua, ens hem tornat a aixecar amb pluja.

Nosaltres però, podem ajornar l'eixida i, en canvi, la serra, les plantes, els embassaments... no poden esperar. Per tant, benvinguda siga la pluja: li cedim el torn a l'aigua amb tot el respecte i coordialitat que es mereix el líquid que ens permet la vida. I nosaltres tractarem de fer l'eixida el proper 8 d'abril seguint al peu de la lletra l'itinerari que ja us férem arribar, que podeu consultar al bloc, fent clic davall d'aquesta mateixa entrada on posa Més informació.

El tren, la història, la natura... No patiu: el dia 8 d'abril en podrem gaudir. I, mentrestant, que la nostra prepotència humana no ens faça oblidar la nostra fragilitat, la nostra absoluta dependència envers una cosa tant senzilla i bàsica com l'aigua. Hem de transmetre els i les alumnes el respecte cap a la natura i, especialment, cap a l'aigua, font imprescindible -mai més ben dit- de la vida al nostre planeta. I si la pluja ens desmunta un pla magnífic, estarem contents igualment i la rebrem amb alegria: seria injust i dèspota renegar de la nostra mateixa esència. Més ens valdria no oblidar que un 70% del nostre cos és aigua.

Didac Botella i Mestres