Una escola de llegenda

El grup "llegendari"

“El més gran dels incendis comença amb una insignificant espurna”, resa un aforisme xinès. A l’escola, sovint, passa una cosa semblant: els projectes més extraordinaris solen nàixer d’una minúscula idea o d’una conversa improvisada. I, un cop salta l’espurna creativa, l’incendi pedagògic avança d’una manera incontrolada, tot fent nàixer de les seues flames les més insospitades activitats. Això mateix ens ha passat als mestres de 1r cicle de l'escola amb el nostre últim projecte: les llegendes valencianes.

Portada del llibre

Ha estat, indiscutiblement, el projecte sorpresa d'enguany. A finals de febrer, seguint el llibre “Llegendes valencianes” de Víctor Labrado, Maria, Pau i jo mateix dissenyàrem, sense saber massa bé com i guiats per la màgia de les il·lustracions i les històries, un seguit d'activitats relacionades amb diferents èssers mitològics de la nostra tradició oral que, poc a poc, es convertiren en un projecte extraordinari vinculat a l’àrea de plàstica, en el qual, l’escriptura, les manualitats, el dibuix, la literatura, el teatre i, fins i tot, el cinema, hi tenien cabuda.

L'Home dels Nassos a l'escola!

El nostre primer "convidat" fou l'Home dels Nassos, enigmàtic personatge que té tants nassos com dies li queden a l'any. Després fou el torn de la Bubota, un fantasma que, com bé han aprés els i les alumnes, pot ser molt "humà". La següent aparició fou la temuda Quarantamaula, criatura diabòlica que s'emporta els xiquets i les xiquetes que no fan cas. I, finalment, aparegueren els Nyítols, uns éssers microscòpics que entren per l’orella i fan oblidar-ho tot perquè rosseguen la memòria, “que és la part més dolça del cervell”. I si no, que li ho pregunten al nostre director, al qual, li vam haver de practicar a l'escola una operació d'extracció de Nyítols d'urgència! Al llarg del projecte, tots els alumnes de 1r i 2n van escriure els seus pensaments i curiositats al voltant de les històries i elaboraren diferents manualitats, com un Home dels nassos de fang o una titella de la Quarantamaula. Una experiència d’allò més transversal que va concloure amb el visionat del clàssic japonès de dibuixos animats El viatge de Chihiro, una magnífica pel·lícula on apareixen tota classe d’éssers mitològics del Japó.

Auscultant el cap de Jesús en busca de Nyítols

Ha estat un èxit rotund. Els i les alumnes han gaudit d'allò més al llarg de tot el projecte, embadalits per uns éssers i unes històries que tant prompte despertaven la por com una irrefrenable curiositat. Allò que ni alumnes ni pares ni mares podien imaginar era que el mateix Víctor Labrado apareixeria una nit per l’escola i compartiria amb tots nosaltres una vetllada nocturna per acomiadar aquest projecte tant emotiu. La veu i la presència solemnes de Víctor, les explicacions dels xiquets i les xiquetes, les anècdotes de casa, el deliciós sopar que compartírem entre converses i somriures... Un comiat de llegenda que ha tingut un premi inesperat: la publicació en 1a plana de l'experiència al suplement AULA del diari Levante-EMV el passat 6 de juny. Qui dóna més?

 Pau, Maria i Didac

Víctor Labrado signant llibres

NOTA: Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació 

Llac Sant Maurici

Vista pujant a l'estany de Ratera

Estany de Ratera

Bosc baixant del llac Sant Maurici

Llavorsí

JA HI SOM ACÍ !!!

   Després de més de 113 hores fora de casa, (quasi 5 dies complets) ja hi som de nou a Albaida. Què bé que ho hem passat. Quants amics i amigues nous hem fet! Quantes activitats de multiaventura! Què bonic tot! Què bé hem menjat! … Què bé ens hem portat!

   Han estat uns dies inoblidables, divertits, intensos, …

   Que dir dels paisatges, del rafting, de la pujada a cavall, del barranquisme, de Port Aventura, del que ens vam cansar pujant a l’estany de Ratera, dels bany en la piscina, de la discoteca, de les nits a l’alberg, dels jocs a l’exterior de l’alberg, ... de les cançons en l’autobús, ...

   A més a més, hem tingut bon oratge, inclús calor.

   Ah! I hem deixat als mestres fets pols.

Des dels Pirineus amb molt d’amor ;)

Connexió setmanal des dels Pirineus. Els enviats especials des de l’escola Covalta: Viri i José Fernando vos informen:

1.- Estem bé. Els xiquets i xiquetes millor.
2.- No parem en “torreta”: que si ràfting, que si discoteca, que si..que si...
3.-Mengem. Mengem? Menja!
4.-Dormim. Dormen? Dorm!
5.-Unes fotos per a que vos imagineu. Les altres ja vos les ensenyarem.

                                   
                            Viri i José Fernando

PD: La veritat de la bona és que estem bé, esgotats però bé. Els xiquets i xiquetes es porten bé. Tenim moltes més fotos però costen de carregar i tenim poc temps (no paren!). Felicitar a les mestres d’infantil que fins ací ens ha arribat que hui han eixit al “Levante” amb el seu homenatge a S. Guarner.

Un bes i una forta abraçada per a tots i totes.

Una experiència fantàstica!

No m'equivocava: els dos dies i la nit que les classes d'Infantil i 1r cicle passàrem a la granja escola "Torreta del Marquès" de Benigànim foren d'allò més animats i divertits. Tot anà com una seda i les cares dels i les alumnes així ens ho confirmàven a cada moment: tots i totes somreien d'orella a orella. No van tenir temps per avorrir-se: ara una cançó i un ball de Vicent, autèntica ànima del grup de monitors; ara una visita a l'estable per veure els animals i aprendre com són i què ens donen; ara un passeig per la natura; ara un taller de paper reciclat; ara un taller per aprendre a fer melmelada... I tot, en un entorn incomparable: una antiga heretat rehabilitada amb una delicadesa extrema i reconvertida en un espai educatiu increïblement acollidor.

I la nit... Ai, la nit! Quina emoció això de dormir fora de casa, lluny del pare i de la mare! Els alumnes de 1r i 2n estigueren ben desperts i xarradors fins a ben entrada la matinada. Pau, Maria i jo pensàvem que després d'un dia tant intens tots i totes s'adormirien tant prompte tocaren el matalàs però vam errar de ple en la nostra predicció! Ens vam haver de posar una mica seriosos perquè tocaren la una del matí i encara durava la gresca. Poc a poc però, començaren a caure, rendits per tantes emocions i experiències.

Però l'alegria ens durà ben poc perquè tot just tocades les sis del matí vaig haver d'alçar-me per demanar una mica de silenci... Ja hi havia un grupet amb ganes de començar la jornada! Quan vaig veure que la cosa era ja imparable, vaig decidir de fer una excursió amb els alumnes més matiners per tal de deixar dormir una mica més a la resta. Però l'efecte dominó del rebombori anà despertant tothom i abans de les set del matí érem ja tots de peu. La cara de són dels mestres contrastava amb l'emoció dels alumnes de començar un nou dia. Llei de vida!

Com deia, ha estat una experiència d'allò més gratificant i completa: educativa, divertida, pedagògica, sostenible... Però més enllà del magnífic lloc on hem passat els dies i la nit, m'agradaria destacar i reconèixer l'esforç i la gràcia dels monitors que porten endavant les activitats de la granja escola. L'energia inesgotable de Vicent, que engrescava a tots i totes amb els seus instruments, les seues danses, les seues cançons i els seus jocs; la paciència i trendresa de Sara; el bon fer d'Aracel·li; l'amabilitat d'Alfons, gerent de la granja escola... Gràcies a tots i totes per haver fet possible uns dies tant esplèndids!

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies clicant a Més informació)

Cap a la granja escola!

Avui mateix, les classes d'Infantil i 1 cicle de primària se n'anem cap a Benigànim per passar uns dies d'allò més divertits a la granja escola Torreta del Marquès. Ens hi estarem tot el dia d'avui i tornarem demà per la vesprada, després de passar la nit a la granja. I qui ens espera a Benigànim? Ens esperen els monitors i les monitores amb els braços oberts i desitjosos d'ensenyar totes les coses que saben de la natura i dels animals als més menuts; ens esperen les vaques, per ensenyar-nos que la llet no naix d'un tetrabric; ens esperen les cabres i els borreguets, per explicar-nos d'on ve la llana; ens esperen les gallines i els pollastres per mostrar-nos qui pon els ous que fan les truites (encara que això ja ho saben els xiquets de l'escola gràcies al galliner d'Infantil); ens esperen els ases, per fer-nos una passajada; ens esperen els arbres fruiters i les plantes, per delectar-nos amb el seu verd i el color dels seus fruits... Ens espera tot un món de natura i d'aprenentatge, que permetrà els i les alumnes d'observar la necessitat de respectar el món que ens envolta i estimar-lo i treure'n profit sense destruir-lo.

Didac Botella i Mestres

Vine-te'n!

Campanes.
Més campanes. Què son! És l’entrada a escola? Ai, no, no canten! Sols són campanes. És el campanar d’ací. Ah, ja sé, les festes del Roser! Més campanes! Què son!... Hui és “El dia de la mare”!

Ai, la mare! Quan tenim, o quan ens sorprenem, o quan ens alegrem, o ens passa alguna coseta, o volem molestar, sempre se'n recordem de la mare: de la pròpia o de la dels demés. Les mares (i els pares també, però hui toca a elles) compleixen un paper molt important dins del desenvolupament dels xiquets i xiquetes.
El títol també es dona a dones que compleixen el paper sense estar emparentades biològicament; es pot referir a persones que se les identifica amb l’estereotip de mare: persona que cobreix les necessitats. Estan les primàries, que són les fisiològiques. Una vegada satisfetes les primàries sorgeixen les secundàries, que encara que són segones no són menys importants. Són les originades per la societat: autoafirmació, sentir-se acceptat i estimat, formar part d’un grup, desenvolupar les capacitats, saber, conèixer, autorealitzar-se... Per això l’escola és com una mare, com la nostra família. De majors als pobles tan fàcil és que et pregunten: I tu, de qui eres? Com que et diguen: I tu, a quina escola anaves?

Ara teniu l’oportunitat de formar part de la nostra família, de la nostra mare. Demà dia 7 de maig i fins al 16 comença el procés de matriculació. En som molts i moltes i noves que en vindran! A l’escola Covalta hem tingut des de sempre clares quines són les necessitats que hem de cobrir per als nostres: tant pares-mares com xiquets i xiquetes. Per això proposem:

-Escola matinera i vespertina: els xiquets i xiquetes que ho necessiten estan atesos des de les 8.30 del matí fins les 6 de la vesprada.

–Tenim menjador escolar, no massificat i adaptat per als-les més menudes.

–A Infantil, treballem per projectes, sense libres de text, oferint un aprenentatge significatiu i constructiu, relacionat amb l’entorn més pròxim: el dels nostres xiquets i xiquetes. Tenim hort i galliner. Fem informàtica, música, teatre i educació física. Fem tallers de cuina, art i ciències. Treballem de forma globalitzada: lectoescriptura a partir de centres d’interès i la matemàtica amb els números significatius de la rutina diària. Els materials estan elaborats per les mestres.

Com les mares:
   “NO SOLS ENSENYEM OBJECTIUS, ENSENYEM VIDA”  

          Feliç dia, MARE!

          Marian Llàcer Pla

Mares que eren alumnes de l'escola Covalta

No hi haurà Festival de Teatre Escolar d'Albaida

La 4a edició del Festival de Teatre Escolar d'Albaida haurà d'esperar. Era un secret a veus però encara no hi havia cap confirmació "oficial", per dir-ho d'alguna manera. És evident però, que l'enrenou que estem vivint a l'ensenyament públic dificultava sobre manera tot allò relacionat amb la celebració de la quarta edició de Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra... El passat dia 19 d'abril vaig comunicar els i les membres del Consell Escolar que era "pràcticament" segur que el Festival no es celebraria. És una llàstima perquè el nostre projecte havia agafat embranzida i s'havia consolidat amb la darrera edició que fou, certament, exemplar. Ens ha costat assumir la realitat i ens dol en l'ànima haver d'abandonar el projecte però tots els i les implicades coincidíem: no es donaven les mínimes condicions per dur endavant una empresa com aquesta, que demana d'un esforç ingent, una gran dedicació i, sobretot, molta il·lusió. Les retallades, el menyspreu a l'escola pública, l'atac constant a la nostra llengua, les mobilitzacions... Tot plegat ha generat un ambient hostil i enrarit als centres educatius que ha provocat un cert desencís entre molts de nosaltres. Impotència, enuig, desencontres, indiferència... Solíem dir a la presentació i als díptics que el Festival "era una festa del poble i per al poble". Enguany, malauradament, les escoles públiques no estem per a cap festa. Esperem que l'any vinent podrem reviscolar el Festival. El temps dirà. Com a coordinador del Festival només em queda agrair a tots i totes -mares i pares, alumnes, mestres...- el suport incondicional que ens heu oferit al llarg d'estos anys, sense el qual, el Festival no haguès existit. Tanmateix, l'agraïment més sentit i profund va per als mestres que, any rere any, han fet possible l'organització del Festival i, sobretot, han tingut el coratge, la paciència i el valor de dur endavant una obra de teatre amb els seus alumnes. Són, indiscutiblement, l'ànima d'aquest projecte. Marian, Casimir, Francisco, MaJosep Garcia, Encarna, Pau, MaJosep Micó, Sara, Sónia, Mabel... Gràcies de tot cor.

Didac Botella i Mestres