A l’escola, la festa del 9
d’octubre és sempre un bon moment per explicar la història del nostre poble als
més menuts i recordar als més grans els nostres
orígens. És un bon moment per recordar quina fou la nostra primera bandera -encara present a la gran majoria d'escuts i banderes de pobles i ciutats valencianes- i
perquè parlem la llengua que parlem, especialment ara, una època en la qual,
aquells qui ens governen, treballen incansablement per tergiversar la història
i fer-nos oblidar els nostres arrels. Així doncs, per celebrar aquesta efemèride, l'escola Covalta va rebre una visita ben especial: el Gegant del Rei en Jaume! Al llarg de la setmana, totes les classes treballaren i parlaren al voltant de la nostra festa i de la seua significació i el divendres 5 d'octubre, tots ens aplegàrem al pati per donar la benvinguda al gegant i cantar-li cançons. Bé, tots no perquè jo vaig haver de marxar amb la bicicleta un poc abans de l'arribada del Gegant per un compromís urgent. Una llàstima perquè, segons que m'han dit molts alumnes, el gegant parlava! Fins i tot, va respondre un gran nombre de preguntes curioses que li feren alumnes de totes les edats: Sergio (5anys), Pablo (6è), Júlia (2n)... Sort de Pau, el mestre de música, que va organitzar el torn de paraules i que m'ha transcrit les coses més interessants que va dir el Rei. Ací teniu un fragment del discurs que Jaume I va adreçar als alumnes de la nostra escola.
Feliç diada del 9 d'octubre! I recordeu que avui és Sant Donís, dia dels enamorats i enamorades! Prepareu la "mocadorà" i els petons!
Didac Botella i Mestres
EL DISCURS DEL REI
Jo sóc Jaume I, fill de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller. Vaig
nàixer l’any 1208, fa més de 800 anys! I vaig ser rei d’Aragó, Catalunya,
Mallorca i València! Per cert, veig que no s’heu oblidat de mi! Quina alegria! I
mira que fa temps que vaig morir! Però això no importa perquè veig que, en el
fons, estic molt viu a la vostra memòria! I allò que em fa més feliç és comprovar
que encara parleu la llengua que us vaig portar: el català! Bé, ja sé que ara
vosaltres li dieu valencià i està molt bé. Però no oblideu que és la mateixa
llengua, eh! (...) Vaig lluitar molt per la Vall d'Albaida. Ja ho crec! Els castells de la Mariola i del
Benicadell eren molt difícils de conquerir perquè els cavalls no podien arribar
bé. Però això de lluitar i matar no està gens bé. Ara no ho faria. És millor
dialogar, escoltar i posar-se d’acord. Vosaltres no hauríeu de barallar-vos
mai, eh! (...) Que si conec a Al-Azrak? Mare Déu i Mare Déu! Ja ho
crec que el conec! Me les féu passar de tots els colors! Quin mal de cap! Era
un capità moro que es féu fort per aquestes comarques. Tenia més de vint castells i no hi havia
manera de fer-lo fora! Al-Azrak, Al-Azrak! Somiava amb ell per les nits!
Tenia malsons! Més de trenta anys lluitant contra Al-Azrak! Però finalment el vaig guanyar!
Fou un gran guerrer i un gran adversari. (...) Ara he de marxar
perquè he d’anar a d’altres pobles i ciutats per saludar els xiquets i les
xiquetes de les escoles. I aniré també acompanyat de la Flama del Correllengua,
que és la flama de la nostra llengua. La nostra i la de totes les persones que
viuen al nostre País: fa igual que siguen de fora o que acaben d’arribar. Ha de
ser una llengua per a tots i totes. I també ha de ser una llengua per a tot:
per a parlar, per a la ràdio, per a la televisió, per al cinema... La flama de
la nostra llengua porta encesa més de 1000 anys! Parleu-la i no deixeu que
s’apague!
