Covalta Fiction

Principis de novembre. Un amic m'envia un mail amb un adjunt: Spanish Fiction. És un fragment de la pel·lícula Pulp Fiction doblat còmicament al castellà on Samuel L. Jackson i John Travolta parlen i riuen d'Espanya, la Monarquia i la crisi que viu el país. Principis de desembre. No sé ni perquè ni com se m'acudeix de fer un doblatge del mateix fragment de vídeo per criticar la corrupció al País Valencià i parlar de la nostra escola en clau d'humor. Serà una de les moltes sorpreses audiovisuals que projectarem durant el Festival de Nadal. Tècnicament parlant, no tinc ni idea de com fer-ho però estic decidit a intentar-ho. Finalment, després de molts fracassos, trobe la manera d'ajustar el text que he escrit al diàleg del vídeo. I, un cop tinc el text enllestit, li dic a Pau -el nostre mestre de música- que em preste una vesprada, que m'ha d'ajudar a fer un muntatge que farà pixar de riure a tothom. Pau i jo anàvem per terra! Primer, provant veus; després, ajustant-les al gestos i moviments de la boca dels dos "peixos grossos" de Conselleria. Estiguérem fent provatures fins a les 21hrs i, finalment, assolírem el nostre objectiu. Després, Toni Rodríguez ens acabaria la feina d'edició. Pense que mai abans m'havia rist tant preparant un muntatge... Ni tampoc veient-ne el resultat! Abans de projectar-lo davant de tot el poble, el document va passar la "censura" de Direcció: vaig mostrar el vídeo a Viri. Ella, també anà per terra del riure i em dóna el seu vist-i-plau torcant-se les llàgrimes amb un mocador.

Didac Botella Mestres

Entrevistes apocalíptiques

Entrevistes apocalíptiques és un muntatge audiovisual en clau d’humor que tractava d’esbrinar l’opinió dels i les alumnes de la nostra escola al voltant de la fi del Món que, segons el calendari maia “Del Compte Llarg”, havia d’esdevenir el 21 de desembre de 2012. Aquest vídeo fou projectat al cinema Odeon el passat 20 de desembre de 2012 durant la celebració del Festival de Nadal de la nostra escola. Degut a la proximitat de l’efemèride –un dia abans!–, els mestres i les mestres vàrem decidir de vehicular la nostra festa de Nadal al voltant d'aquest divertit i estrafolari vaticini. Tanmateix, les retallades en sanitat i educació també estigueren presents al llarg de tota la vetllada. Així doncs, el nostre atípic i original Festival intercalava projeccions audiovisuals ben diverses, divertides i un punt irreverent, amb "gags" teatrals i, com no, nadales. I tot, fou brillantment conduït per Sílvia i Bogdanel, alumnes de 6è, que feren de presentadors de la gala. La seua desimboltura dalt de l'escenari i la seua habilitat per interpretar l'extens i complex guió que havia escrit per vehicular tot el muntatge els va convertir, indiscutiblement, en els autèntics protagonistes del Festival. Tothom va quedar bocabadat. 

Entrevistes apocalíptiques fou una de les moltes sorpreses audiovisuals que havíem preparat per a l’ocasió i que feren riure d'allò més el públic del cinema Odeón, que era ple de gom a gom. Eixe era el nostre gran objectiu: fer riure -i també reflexionar- a tothom. L'efemèride maia ens va permetre de pensar una festa diferent, ben divertida i estrafolària, plena d'ironia i crítica. Indubtablement, la nostra proposta s'allunyava del format tradicional i, potser, algú no la va veure amb bons ulls. Una cosa per l'altra: una mica de polèmica per una bona estona de riure. Em sembla un tracte raonable. Gràcies a tots els mestres i les mestres de l'escola pel treball amb els i les alumnes i la seua inestimable col·laboració i suport. Com sempre, un especial agraïment mereix Pau, el nostre mestre de música, per fer de tècnic de so, actor i director musical de la Festa. I no puc oblidar Toni Rodríguez, artífex del muntatge i l'edició dels diferents vídeos projectats.

Gràcies de tot cor!

Didac Botella i Mestres

TROBA'T A LES DIFERENTS FOTOS i VIDEO

Els darrers dies ha hagut molta activitat nadalenca a la nostra escola. Segur que hi ets a alguna foto o al video.

http://youtu.be/k9FXjySWl2o

 

Nadal en valencià!

La festa de Nadal és a tocar i aquesta proximitat es fa notar a la nostra escola: els dibuixos i les manualitats comencen a decorar classes i passadissos. A l'alumnat i també als mestres, se'ls fa molt difícil resistir-se a una iconografia tant bonica i entranyable: el ninot de neu, els tres Reis de l'Orient, el pessebre, l'arbre de Nadal... Les nadales d'Al Tall, que sonen per la megafonia de l'escola durant els canvis d'hora, també ens fan sentir que la festa és a punt d'arribar. I el mestre Pau ja treballa de valent amb els i les alumnes per tenir a punt les nadales que cantaran a l'Odeon el proper 20 de desembre durant el Festival de Nadal de l'escola. Quina emoció!

El Nadal és a tocar i, sens dubte, és també un bon moment per recordar les paraules genuïnes d'aquesta festa: Nit de Nadal, les estrenes, Nit de Cap d'any... Moltes vegades trobem castellanismes enlloc de les nostres paraules de sempre. És per això, que m'ha semblat molt interessant i adient el muntatge audiovisual que he trobat per Internet. Pensava que era cosa -com sempre!- d'Escola Valenciana. Però m'he quedat de pedra quan he vist que ha estat una iniciativa de la Diputació de València. Per una vegada no es dediquen a atiar el conflicte lingüístic! Per una vegada es dediquen a promoure el valencià i a fer una mica de pedagogia lingüística. És una molt bona notícia! Ja era hora!

Didac Botella i Mestres

Torna Cinema a l'escola!

El mes de novembre és el mes de la tardor per excel·ència: la Castanyera i el seu gat Marrameu, la pluja i el fred... Tanmateix, des de fa ja uns quants anys, hem incorporat una nova "tradició" de tardor: el cinema en valencià! No cal dir que és una iniciativa d'allò més oportuna i necessària per a la nostra llengua, marginada pels mitjans de comunicació i les institucions que deurien usar-la i defensar-la. Per què no és possible anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua a Ontinyent, València o Alcoi? Com pot ser? No és per manca de demanda perquè de gent que té ganes de llengua en som molts. Moltíssims! Si no hi ha ni pel·lícules, ni dvd, ni ràdios, ni televisions... en la nostra llengua és, bàsicament, perquè al govern de la Generalitat no li ve de gust: als nostres governants no els sembla important. Per a ells, la nostra llengua no és més que un destorb. Doncs per a Escola Valenciana no ho és i per a nosaltres, tampoc. I si les nostres institucions no fan res per la llengua, nosaltres ho farem. Per això, el proper divendres 23 de novembre les classes d’Infantil, 1r cicle i 2n cicle de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Lorax, a la recerca de la trúfula perduda -un film actual d'animació- doblada a la nostra llengua. Com ja hem dit, pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social del valencià perquè l'alumnat podrà comprovar novament que la nostra llengua també val per al cinema. Ja fa dies que ho tenim tot preparat! Recordeu que el bus eixirà des de l’escola a les 9:30hrs i tornarem abans de les 13:00hrs. Cal que els i les alumnes porten l’esmorzar.

Gràcies per la vostra col·laboració! Anem pràcticament tot Infantil, 1r cicle i 2n cicle: 113 alumnes!

Els i les mestres d'Infantil, 1r i 2n cicle.

Senzillament, fantàstic!

No m'equivocava: de nou, escoltar Llorenç fou un privilegi, un plaer únic. Els anècdotes, els acudits, les contarelles, les rondalles... És una caixa de sorpreses, un bagul ple de màgia "oral". La jornada fou especialment emotiva perquè Llorenç va convidar tothom a parlar i explicar les seues experiències passades i presents amb els contes. Records ben remots començaren a brollar de la nostra memòria: el somriure dels iaios, les veus, la història del Cigronet... La veu de Llorenç tan prompte ens transportava a la nostra infantesa com ens feia esclatar a riure: un acudit dins d'una rondalla que, alhora, té amagada una endivinalla; recursos dialèctics per mantenir l'atenció de l'audiència. Se'm fa difícil de fer la crònica de la vetllada perquè precisament va tenir un alt component emocional: no és només la història; és l'amabilitat que destil·la Llorenç; és la seua veu; són les cares; els registres; l'honestedat; el seu somriure. Llorenç és únic, d'això no en tinc cap dubte. Com bé va dir ell però, tothom pot explicar contes: tothom té un contacontes dins seu. És qüestió de pràctica i més pràctica; de cansar-se a llegir i contar històries. I de passió. Sobretot, passió. És aquesta idea la que destacaria per damunt de la resta: has de viure les històries, has de contar-les com si tu mateix n'hagueres estat protagonista. Cal explicar els contes com si foren històries verídiques. De fet, ho són. Fins i tot, els contes més estrambòtics i estrafolaris són absolutament reals i verídics. O és que no naixen de la nostra imaginació? Si nosaltres som reals, la nostra imaginació també ho és.

Gràcies Llorenç per una vetllada tant emotiva!

Didac Botella i Mestres

El contacontes Llorenç visita l'escola!

Demà, 7 de novembre de 2012, l'escola Covalta tindrà l'honor de rebre la visita d'una llegenda viva de la cultura popular del nostre País: el contacontes Llorenç Giménez. A partir de les 19 hores tindrem el privilegi d'escoltar mil i una històries i acudits que Llorenç ha anat recollint arreu de les nostres comarques. És, indiscutiblement, una mena d'Enric Valor del segle XXI, amb un valor afegit: la seua increïble habilitat per explicar històries i fer riure i pensar a menuts i grans. Encara recorde la gran impressió que em va causar quan el vaig veure per primera vegada a la Facultat de Magisteri, el primer any de carrera. Vaig quedar embadalit de la solemnitat de la seua veu i de les fantàstiques contarelles que ens va explicar. I, des de llavors, he acudit a les seues actuacions sempre que n'he tingut ocassió. És per això que quan vaig veure el cartell de l'AMPA anunciant la seua visita a l'escola, vaig quedar de pedra. "Llorenç a l'escola? No pot ser!", vaig pensar. Evidentment, no m'ho perdré. I no cal dir que recomane tots i totes les mares i els pares de l'escola, d'acudir a l'escola demà per escoltar aquesta mena de joglar modern tan nostre: savi; amable; irreverent; sarcàstic. Ja us dic: una oportunitat immillorable per conèixer Llorenç. I tot, gràcies a l'AMPA de l'escola Covalta. Enhorabona per la magnífica iniciativa!

Acudiu! No us empenedireu!

Didac Botella i Mestres