Xàtiva i l'Estret de les Aigües hauran d'esperar...

Hem d'estimar la pluja, fins i tot quan aixafa les il·lusions de mestres i alumnes. Que ningú no lamente l'aigua; ans al contrari, que tothom la venere, encara que no siga oportuna. Avui era el dia que, ara fa un mes, triàrem per fer una excursió ben especial amb els i les alumnes de 3r cicle: Xàtiva i el paratge natural de l'Estret de les Aigües. Ho teníem tot previst: bitllet de tren, itinerari, visita guiada al Museu de l'Almoïna i al Castell de Xàtiva... Ahir però, després d'una setmana de pluja, decidírem d'ajornar l'eixida. I, no cal dir que ha estat una decisió del tot encertada: després d'una nova nit passada per aigua, ens hem tornat a aixecar amb pluja.

Nosaltres però, podem ajornar l'eixida i, en canvi, la serra, les plantes, els embassaments... no poden esperar. Per tant, benvinguda siga la pluja: li cedim el torn a l'aigua amb tot el respecte i coordialitat que es mereix el líquid que ens permet la vida. I nosaltres tractarem de fer l'eixida el proper 8 d'abril seguint al peu de la lletra l'itinerari que ja us férem arribar, que podeu consultar al bloc, fent clic davall d'aquesta mateixa entrada on posa Més informació.

El tren, la història, la natura... No patiu: el dia 8 d'abril en podrem gaudir. I, mentrestant, que la nostra prepotència humana no ens faça oblidar la nostra fragilitat, la nostra absoluta dependència envers una cosa tant senzilla i bàsica com l'aigua. Hem de transmetre els i les alumnes el respecte cap a la natura i, especialment, cap a l'aigua, font imprescindible -mai més ben dit- de la vida al nostre planeta. I si la pluja ens desmunta un pla magnífic, estarem contents igualment i la rebrem amb alegria: seria injust i dèspota renegar de la nostra mateixa esència. Més ens valdria no oblidar que un 70% del nostre cos és aigua.

Didac Botella i Mestres

 

Un èxit de tota l'escola

 Ja queda llunyana la celebració del Carnestoltes. Finalment, férem el cercavila per Albaida el dia previst -divendres 4 de març- malgrat l'amenaça de pluja. Fou una decisió arriscada però absolutament encertada. Encara com, l'oratge ens va donar una treva i vam poder lluir les disfresses i les pancartes que havíem fet per a l'ocassió. I, potser, algú es preguntarà: "A què ve ara aquesta petita crònica, dues setmanes després?". Doncs, molt senzill: la nostra iniciativa ha rebut un petit reconeixement! A l'edició d'avui, el diari Levante ha publicat al seu suplement educatiu AULA -secció Espai de la participació, pàg. 3- un petit text explicatiu del nostre projecte, tot incloent-hi 5 fotografies! (Podeu veure la notícia fent clic damunt de la paraula AULA).

És ara, després de tancar aquesta història d'una manera tant brillant, que recorde com va començar tot. Febrer no havia fet més que començar i Marian -Infantil 3 anys-, Cristina -Suport Infantil- i jo mateix, preníem un timonet a la cafeteria Espí d'Albaida. De cop i volta, Marian ens va dir que havia estat pensant sobre el carnestoltes i que tenia una gran idea temàtica per organitzar-lo: Per què no el dediquem a les rondalles d'Enric Valor i li fem un petit homenatge per celebrar el centenari del seu naixement? No cal dir que Cristina i jo veneràrem la gran pensada i la vam traslladar a la comissió organitzadora del Carnestoltes. Viri -tutora de 6è- i MaJose -mestra de PT- també van rebre la proposta molt positivament i, acte seguit, tots quatre ens vam posar a pensar com organitzar la festa: la idea de les pancartes i el material per fer-les, coordinar-nos amb els pares i les mares, decidir els manaments de la Reina de carnestoltes, parlar amb els músics, organitzar el cercavila... I, a poc a poc però amb pas segur, vam anar engrescant a tots els mestres de l'escola fins assolir un èxit rotund. Un èxit que és fruit del treball en equip de tots i totes. Un èxit de tota l'escola que, fins i tot, el diari més important del País Valencià ha considerat oportú de publicar i reconèixer.

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació)

 

Carnestoltes a l'escola Covalta!

 

Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l'escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l'escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques... Qui pot resistir-se a una festa tant divertida i esbojarrada?

Enguany, a més a més, la temàtica triada per orientar les activitats és més nostra i més educativa que mai: el carnestoltes està dedicat a Enric Valor i les seues rondalles. Marian (mestra d'Infantil) va proposar aquesta temàtica per tal que l'escola fes un petit homentage a l'escriptor de Castalla l'any que es celebra el centenari del seu naixement. No cal dir que als mestres encarregats d'organitzar el carnestoltes ens va semblar una idea fantàstica. Per tal de vincular la festa a les contalles populars replegades arreu de les nostres comarques per Enric Valor, decidírem que cada cicle triaria una rondalla per treballar a l'aula i, alhora, les disfresses de l'alumnat s'inspirarien envers els personatges de la seua rondalla. Dit i fet! Infantil va triar El pollastre de Festes, que transcorre precisament a la vila d'Albaida; 1r cicle obtà per La crida de la rabosa; 2n cicle va triar Animetes; i 3r cicle la història I Queixalets, també!

La reina de Carnestoltes ja està fent de les seues i ahir va enfarinar a més d'un que no havia fet cas dels seus manaments! Tot amb tot, avui divendres serà el dia gran del Carnestoltes. Com tots els anys, farem un cercavila per Albaida i ens reunirem a la glorieta per lluir les disfresses i fer un petit homentage públic al nostre Enric més universal. Esperem que l'oratge respectarà l'enorme treball que tots i totes hem fet amb tanta il·lusió, entre d'altres coses, perquè tots els cicles han fet una pancarta ben lluent amb el nom de la seua rondalla i un dibuix representatiu. Tanmateix, si finalment, com bé indiquen totes les previsions, divendres plou a bots i barrals, de cap manera serà un treball perdut o en va: tots els xiquets i les xiquetes de l'escola, menuts i grans, saben ja qui és Enric Valor. I la prova d'aquest èxit l'exemplifica Sergio, un xiquet de la classe de 3 anys de l'escola. L'anècdota va passar fa uns dies. Era un moment d'esplai dins l'aula. Sergio jugava amb un cotxe per terra, fent el so inevitable: "Brrrrrrum, brrrrrrum!". Marian -la seua mestra- l'observava des de la taula i decideix entrar una mica en el seu món imaginari: "On va eixe cotxe, Sergio?". I, de cop i volta, el xiquet -que encara no alça un pam de terra- li solta: "A Castalla, a vore a Enric Valor!". Això és tot un triomf: el millor homenatge que li podíem fer a l'homenot de Castalla.

Didac Botella i Mestres

Un muntatge inoblidable

El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments... Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa especial: són aquells que, per diferents motius, ens han emocionat sobre manera. I el muntatge Nadala rebel que realitzàrem durant el darrer Festival de Nadal de l’escola, és un d’aquest passatges inoblidables que he tingut la sort de poder viure.

Les festes de Nadal ja queden ben lluny però l’eco d’aquell muntatge encara ressona vivament a la meua memòria. Fou una experiència intensíssima i d’allò més gratificant: l’aparició de la idea, mentre intentava idear un gag nadalenc on hi intervingueren les imatges; la dificultat de començar a escriure un guió tant complex; l’ocurrència de generar un espai de confluència entre les imatges i la realitat; la idea d’entrar Pau i jo a les imatges per enxampar els alumnes, que apareixen a l’escenari tot fugint de nosaltres dos; l’aparició estel·lar de Jesús; la cara de no entendre res dels alumnes quan escoltaren per primera vegada la història; els primers assajos, que sempre generen molts dubtes; les primeres proves d’imatge, ja davant la càmera; la gran pensada de parlar amb el meu amic Roger per a que vingués a rodar el curt; els seus providencials consells; la col·laboració de Juanjo, que féu els focus per il·luminar el curt; el dia del rodatge al menjador de l’escola, convertit en un plató de cinema; els nervis de l’actuació; l’excel·lent treball dramàtic dels i les alumnes de 6è; l’èxit de les gravacions; Roger i jo eixint de l’escola a les dues de la matinada després d’analitzar tots els vídeos; Pau i jo assajant dia i nit per quadrar l’actuació en directe; els assajos a l’Antic Institut; la participació de Marian en els efectes especials; la perfecta posada en escena el dia del Festival; la intervenció puntual i precisa de Jose Fernando; les cares de perplexitat i admiració del públic... Són els fragments, la seqüència d'un esforç i treball ingents que, indiscutiblement, pagaren la pena. Sobretot, per l’inesborrable i càlid record que aquesta experiència va gravar per sempre més a la nostra memòria.

Didac Botella i Mestres

Un any de bloc!

   

El dia 8 de gener de 2010, ara fa tot just un any, vam estrenar el bloc digital de l'escola. Més enllà, però, de les valuoses repercussions pedagògiques i socials que ha tingut aquesta nova ferramenta digital envers la nostra humil comunitat escolar, l'èxit del nostre bloc es pot mesurar pels números que ha generat en el seu primer any de vida: 45 articles publicats, 2770 visites i 128 comentaris. Per a una realitat tant concreta i menuda com la nostra escola són, certament, unes xifres ben considerables. Permeteu-me una petita anàlisi. El nombre d'entrades publicades (45) implica una mitjana de més d'un escrit per setmana -si descomptem les setmanes de vacances, en les quals no hi ha activitat escolar-. I aquesta mitjana no fa més que reflectir la trepidant activitat que es genera dins de la nostra escola. No vull obviar però, que la gran majoria dels escrits han estat elaborats per un grup ben reduït de mestres -només cinc de nosaltres hi hem penjat algun article-. De fet, un dels objectius d'enguany és que tots els mestres usen -si més no, un cop- aquesta eina per mostrar les activitats que fan a l'aula o explicar una eixida escolar. Tot amb tot, m'agradaria aclarir una qüestió: en el fons, l'autoria de l'escrit és un fet molt poc rellevant. En aquest sentit, jo mateix he estat -de lluny- la persona que més escrits ha penjat però tots -o la gran majoria- feien referència a iniciatives en les quals, d'una manera o altra, tota l'escola hi estava implicada. És a dir: per damunt de qui escriu, hi ha les experiències escolars que es descriuen i s'expliquen, autèntiques protagonistes d'aquest bloc.

Les dues altres xifres -2770 visites i 128 comentaris- completen i justifiquen l'existència del nostre bloc ja que reflecteixen la gran interacció i diàleg que ha generat, especialment entre els pares i les mares però, també, entre l'alumnat. Els mestres i les mestres hem anat penjant tota mena d'escrits i opinions relacionats amb l'educació i la realitat del nostre centre que, a més a més, hem il·lustrat amb fotografies i vídeos. Alhora, hem anat enriquint els enllaços del bloc, que permeten accedir a un bon nombre de llocs web de la xarxa, educatius i interessants. I, com deia, els pares i les mares -i també l'alumnat- hi han participat activament, visitant el bloc periòdicament, llegint els escrits i oferint-nos el seu punt de vista mitjançant els comentaris. Aquesta interacció, compartir aquest camí és, precisament, l'única raó de ser d'aquest bloc, d'aquesta finestra virtual que ens ajuda a continuar el nostre viatge, una travessia que compartim i que va "De l'escola cap a la vida, des d'Albaida cap al Món". Gràcies a tots i totes per haver contribuït a millorar la nostra escola i el nostre treball.

Didac Botella i Mestres   

Bon Nadal a tothom!

Els mestres i les mestres de l'escola Covalta, us desitgem que passeu unes molt bones festes. Esperem que tots i totes gaudireu d'allò més amb els amics i la família. Potser un viatge, potser un retrobament, potser un regal que no esperàveu... Deixeu-vos sorprendre i gaudiu: pares, mares, iaio, iaies... I, sobretot, vosaltres, estimats i estimades alumnes. Passeu-ho d'allò més bé i no us oblideu de llegir i d'escriure una mica. Com bé han fet a classe els i les alumnes de 6è, tot cercant dites relacionades amb aquesta festivitat. Ens acomiadem amb un recull d'aquestes dites i refranys. Fins al gener!

Equip docent del CEIP Covalta 

Per Nadal, capons, neules i torrons (Tanya)

Per Nadal, cada perdiu al seu niu (Oumaima)

Nadal en dilluns, any de difunts (Vicent B.)

La nit de Nadal, la més estelada de l'any (Roberto)

La misa de Nadal, per tot l'any val (Miquel)

Nadal passat, Cap d'Any aviat! (Marta)

Nadal en dimarts, festes a grapats! (Juan Carlos)

Nadal en dimarts, dolent pels sembrats (Àlex)

Per Nadal, a casa i prop de la brasa (Anna)

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal (Vicent P.)

Una taula de ping-pong!

Sí: no és un miratge! El CEIP Covalta ja té la seua taula de ping-pong! Quin goig que fa només de veure-la, tant nova i tant lluent! Ja feia temps que li anàvem al darrere però no hi havia manera. I tot just començar aquest curs, Pau -el mestre de música- i jo mateix vam pensar "O ara, o mai!". Dit i fet! Aprofitant que a principi de curs tothom està de bon humor (allà per l'octubre la cosa ja comença a canviar!) i que les finances de l'escola, encara que humils, gaudeixen de bona salut, ens plantàrem davant del nostre estimat director i li vam dir: "Suelta la pasta, Flanagann!". I Jesús, després d'escoltar els nostres arguments, hi accedí de bon grat. En un tres i no res, vaig fullejar tots els catàlegs d'educació física que tenia a l'abast, vam consensuar un model de taula que no fora ni la més bàsica ni la més prohibitiva, vaig fer la comana i, una setmana després, ja teníem la taula a l'escola. La sorpresa fou però, que la taula ens va arribar com un moble d'Ikea! I clar, de seguida vaig fer un crit:  

"Juanjooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!"

Efectivament: sense el nostre estimat conserge a hores d'ara la taula, molt probablement, encara seria dins la caixa. O, pitjor encara: Pau i jo haguèrem acabat muntant, com a molt, un patinet o una escultura abstracta! Com que teníem moltes ganes de muntar-la, vaig quedar amb Juanjo eixa mateixa vesprada per veure d'enllestir el muntatge. Fou, com era d'esperar, un trencaclosques ben entretingut. I sort també de Jesús perquè en un punt determinat del muntatge Juanjo i jo ens hi enrocàrem -les instruccions eren prou confuses- i fou Jesús qui acabà d'encertar el camí. Després, tot fou bufar i fer ampolles!

Ja tenim la taula a ple rendiment. Hem organitzat torns per jugar al pati. Els xiquets d'Infantil i 1r cicle hauran d'esperar encara una mica per jugar ja que amb prou feines hi treuen el cap per damunt. Així doncs, dilluns juguen els i les alumnes de 3r; dimarts, és el torn de 4t; dimecres, li toca a 5è; i dijous és el torn de 6è. I els divendres? El torn dels mestres! Juanjo ha elaborat una fitxa per fer els torns de cada classe. Els xiquets de cada curs s'apunten per parelles i juguen durant el pati. Juanjo i jo mateix ens encarreguem de treure la taula tots els dies i de replegar-la una mica abans que acabe l'esbarjo. També tractem d'ensenyar les normes bàsiques del joc als i les alumnes per tal que cada vegada aprenguen una mica més. Com no podia ser de cap altra manera, la taula de ping-pong ha estat la sensació d'aquest inici de curs per bé que, després de dos mesos de taula, l'eufòria inicial ha minvat una mica. Tanmateix, quan tinguen ja un nivell suficient començarem a fer partides -a 11 punts- i, després, arribaran els campionats! Quina emoció! Alumnes, mestres i pares i mares: tots gaudirem de la nova adquisició!

Didac Botella i Mestres