dimarts, 21 de desembre de 2010

Bon Nadal a tothom!



Els mestres i les mestres de l'escola Covalta, us desitgem que passeu unes molt bones festes. Esperem que tots i totes gaudireu d'allò més amb els amics i la família. Potser un viatge, potser un retrobament, potser un regal que no esperàveu... Deixeu-vos sorprendre i gaudiu: pares, mares, iaio, iaies... I, sobretot, vosaltres, estimats i estimades alumnes. Passeu-ho d'allò més bé i no us oblideu de llegir i d'escriure una mica. Com bé han fet a classe els i les alumnes de 6è, tot cercant dites relacionades amb aquesta festivitat. Ens acomiadem amb un recull d'aquestes dites i refranys. Fins al gener!

Equip docent del CEIP Covalta 


Per Nadal, capons, neules i torrons (Tanya)

Per Nadal, cada perdiu al seu niu (Oumaima)

Nadal en dilluns, any de difunts (Vicent B.)

La nit de Nadal, la més estelada de l'any (Roberto)

La misa de Nadal, per tot l'any val (Miquel)

Nadal passat, Cap d'Any aviat! (Marta)

Nadal en dimarts, festes a grapats! (Juan Carlos)

Nadal en dimarts, dolent pels sembrats (Àlex)

Per Nadal, a casa i prop de la brasa (Anna)

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal (Vicent P.)

dimecres, 8 de desembre de 2010

Una taula de ping-pong!

Sí: no és un miratge! El CEIP Covalta ja té la seua taula de ping-pong! Quin goig que fa només de veure-la, tant nova i tant lluent! Ja feia temps que li anàvem al darrere però no hi havia manera. I tot just començar aquest curs, Pau -el mestre de música- i jo mateix vam pensar "O ara, o mai!". Dit i fet! Aprofitant que a principi de curs tothom està de bon humor (allà per l'octubre la cosa ja comença a canviar!) i que les finances de l'escola, encara que humils, gaudeixen de bona salut, ens plantàrem davant del nostre estimat director i li vam dir: "Suelta la pasta, Flanagann!". I Jesús, després d'escoltar els nostres arguments, hi accedí de bon grat. En un tres i no res, vaig fullejar tots els catàlegs d'educació física que tenia a l'abast, vam consensuar un model de taula que no fora ni la més bàsica ni la més prohibitiva, vaig fer la comana i, una setmana després, ja teníem la taula a l'escola. La sorpresa fou però, que la taula ens va arribar com un moble d'Ikea! I clar, de seguida vaig fer un crit:  

"Juanjooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!"

Efectivament: sense el nostre estimat conserge a hores d'ara la taula, molt probablement, encara seria dins la caixa. O, pitjor encara: Pau i jo haguèrem acabat muntant, com a molt, un patinet o una escultura abstracta! Com que teníem moltes ganes de muntar-la, vaig quedar amb Juanjo eixa mateixa vesprada per veure d'enllestir el muntatge. Fou, com era d'esperar, un trencaclosques ben entretingut. I sort també de Jesús perquè en un punt determinat del muntatge Juanjo i jo ens hi enrocàrem -les instruccions eren prou confuses- i fou Jesús qui acabà d'encertar el camí. Després, tot fou bufar i fer ampolles!

Ja tenim la taula a ple rendiment. Hem organitzat torns per jugar al pati. Els xiquets d'Infantil i 1r cicle hauran d'esperar encara una mica per jugar ja que amb prou feines hi treuen el cap per damunt. Així doncs, dilluns juguen els i les alumnes de 3r; dimarts, és el torn de 4t; dimecres, li toca a 5è; i dijous és el torn de 6è. I els divendres? El torn dels mestres! Juanjo ha elaborat una fitxa per fer els torns de cada classe. Els xiquets de cada curs s'apunten per parelles i juguen durant el pati. Juanjo i jo mateix ens encarreguem de treure la taula tots els dies i de replegar-la una mica abans que acabe l'esbarjo. També tractem d'ensenyar les normes bàsiques del joc als i les alumnes per tal que cada vegada aprenguen una mica més. Com no podia ser de cap altra manera, la taula de ping-pong ha estat la sensació d'aquest inici de curs per bé que, després de dos mesos de taula, l'eufòria inicial ha minvat una mica. Tanmateix, quan tinguen ja un nivell suficient començarem a fer partides -a 11 punts- i, després, arribaran els campionats! Quina emoció! Alumnes, mestres i pares i mares: tots gaudirem de la nova adquisició!

Didac Botella i Mestres

dijous, 2 de desembre de 2010

Un bloc d'Infantil!



Les mestres d’Infantil de l’escola no paren quietes! Encara no han acabat d’enllestir un projecte, que ja n’estan pensant un altre. I tot, complint sobradament amb la dinàmica d’aprenentatge formal i rutines d’aquesta etapa educativa. L’any passat començaren amb els tallers, en els quals, alumnes de 3, 4 i 5 anys comparteixen treball i aprenentatge durant les vesprades.  També el curs passat estrenaren el flamant galliner de l’escola, on els i les alumnes aprenen a tenir cura dels animals i a observar el seu comportament: pondre, covar, menjar, discussions de convivència... I també aprenen a treure’n profit ja que tots i totes al llarg del curs se’n duran cap a casa algun que altre ou! És, no hi ha dubte, un aprenentatge que cala fons en l’alumnat i que té i tindrà unes repercussions pedagògiques d’allò més positives. I després de la granja avícola... l’hort escolar! Aquest és el projecte estrella d’enguany. A principi de curs demanaren a l’Ajuntament que omplís de terra el gran forat que va deixar el dipòsit de gasoil, que ha quedat en desús perquè la calefacció de l’escola ara funciona amb gas natural. I, dos mesos després d’iniciar-ho tot, bledes, faves, espinacs i d’altres hortalisses ja poblen els cavallons de l’hort, que vigila atentament una espantaocells d’allò més elegant. D’on treuen el temps estes xiques? D’on treuen tantes idees? D’on treuen tanta màgia i empenta Marian, Encarna, Cristina, Eva i Àgueda? Il·lusió; tot això prové de la il·lusió amb la que sempre treballen i de l’estima i el respecte que demostren cada dia envers els seus alumnes i la seua professió. No hi ha cap altre secret.

Com deia, el nostre cicle d’Infantil és un terratrèmol d’activitat; una allau d’iniciatives i coses noves. I la seua última pensada ha estat fer un bloc digital precisament per explicar totes aquestes coses i mantenir un diàleg constructiu amb els pares i les mares dels seus alumnes i la resta d’escoles i mestres del món que facen clic en aquesta direcció:


Des de l’escola Covalta, i en nom de tots els mestres, us desitgem sort en aquesta nova aventura i donem la benvinguda al vostre bloc, que també és el nostre. Un bloc que servirà per compartir experiències i explicar tothom els misteris i els secrets d’educar els més menuts; un bloc per mostrar el seu incansable treball; un bloc per reflexionar sobre la pràctica docent; un bloc per continuar millorant... Un bloc, en definitiva, per a no perdre mai la il·lusió en aquest difícil però apassionant treball d’educar i ensenyar a viure.

Didac Botella i Mestres