divendres, 25 de març de 2011

Xàtiva i l'Estret de les Aigües hauran d'esperar...



Hem d'estimar la pluja, fins i tot quan aixafa les il·lusions de mestres i alumnes. Que ningú no lamente l'aigua; ans al contrari, que tothom la venere, encara que no siga oportuna. Avui era el dia que, ara fa un mes, triàrem per fer una excursió ben especial amb els i les alumnes de 3r cicle: Xàtiva i el paratge natural de l'Estret de les Aigües. Ho teníem tot previst: bitllet de tren, itinerari, visita guiada al Museu de l'Almoïna i al Castell de Xàtiva... Ahir però, després d'una setmana de pluja, decidírem d'ajornar l'eixida. I, no cal dir que ha estat una decisió del tot encertada: després d'una nova nit passada per aigua, ens hem tornat a aixecar amb pluja.


Nosaltres però, podem ajornar l'eixida i, en canvi, la serra, les plantes, els embassaments... no poden esperar. Per tant, benvinguda siga la pluja: li cedim el torn a l'aigua amb tot el respecte i coordialitat que es mereix el líquid que ens permet la vida. I nosaltres tractarem de fer l'eixida el proper 8 d'abril seguint al peu de la lletra l'itinerari que ja us férem arribar, que podeu consultar al bloc, fent clic davall d'aquesta mateixa entrada on posa Més informació.


El tren, la història, la natura... No patiu: el dia 8 d'abril en podrem gaudir. I, mentrestant, que la nostra prepotència humana no ens faça oblidar la nostra fragilitat, la nostra absoluta dependència envers una cosa tant senzilla i bàsica com l'aigua. Hem de transmetre els i les alumnes el respecte cap a la natura i, especialment, cap a l'aigua, font imprescindible -mai més ben dit- de la vida al nostre planeta. I si la pluja ens desmunta un pla magnífic, estarem contents igualment i la rebrem amb alegria: seria injust i dèspota renegar de la nostra mateixa esència. Més ens valdria no oblidar que un 70% del nostre cos és aigua.

Didac Botella i Mestres

 

dimecres, 16 de març de 2011

Un èxit de tota l'escola


 Ja queda llunyana la celebració del Carnestoltes. Finalment, férem el cercavila per Albaida el dia previst -divendres 4 de març- malgrat l'amenaça de pluja. Fou una decisió arriscada però absolutament encertada. Encara com, l'oratge ens va donar una treva i vam poder lluir les disfresses i les pancartes que havíem fet per a l'ocassió. I, potser, algú es preguntarà: "A què ve ara aquesta petita crònica, dues setmanes després?". Doncs, molt senzill: la nostra iniciativa ha rebut un petit reconeixement! A l'edició d'avui, el diari Levante ha publicat al seu suplement educatiu AULA -secció Espai de la participació, pàg. 3- un petit text explicatiu del nostre projecte, tot incloent-hi 5 fotografies! (Podeu veure la notícia fent clic damunt de la paraula AULA).


És ara, després de tancar aquesta història d'una manera tant brillant, que recorde com va començar tot. Febrer no havia fet més que començar i Marian -Infantil 3 anys-, Cristina -Suport Infantil- i jo mateix, preníem un timonet a la cafeteria Espí d'Albaida. De cop i volta, Marian ens va dir que havia estat pensant sobre el carnestoltes i que tenia una gran idea temàtica per organitzar-lo: Per què no el dediquem a les rondalles d'Enric Valor i li fem un petit homenatge per celebrar el centenari del seu naixement? No cal dir que Cristina i jo veneràrem la gran pensada i la vam traslladar a la comissió organitzadora del Carnestoltes. Viri -tutora de 6è- i MaJose -mestra de PT- també van rebre la proposta molt positivament i, acte seguit, tots quatre ens vam posar a pensar com organitzar la festa: la idea de les pancartes i el material per fer-les, coordinar-nos amb els pares i les mares, decidir els manaments de la Reina de carnestoltes, parlar amb els músics, organitzar el cercavila... I, a poc a poc però amb pas segur, vam anar engrescant a tots els mestres de l'escola fins assolir un èxit rotund. Un èxit que és fruit del treball en equip de tots i totes. Un èxit de tota l'escola que, fins i tot, el diari més important del País Valencià ha considerat oportú de publicar i reconèixer.

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació)
 

dijous, 3 de març de 2011

Carnestoltes a l'escola Covalta!


 

Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l'escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l'escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques... Qui pot resistir-se a una festa tant divertida i esbojarrada?


Enguany, a més a més, la temàtica triada per orientar les activitats és més nostra i més educativa que mai: el carnestoltes està dedicat a Enric Valor i les seues rondalles. Marian (mestra d'Infantil) va proposar aquesta temàtica per tal que l'escola fes un petit homentage a l'escriptor de Castalla l'any que es celebra el centenari del seu naixement. No cal dir que als mestres encarregats d'organitzar el carnestoltes ens va semblar una idea fantàstica. Per tal de vincular la festa a les contalles populars replegades arreu de les nostres comarques per Enric Valor, decidírem que cada cicle triaria una rondalla per treballar a l'aula i, alhora, les disfresses de l'alumnat s'inspirarien envers els personatges de la seua rondalla. Dit i fet! Infantil va triar El pollastre de Festes, que transcorre precisament a la vila d'Albaida; 1r cicle obtà per La crida de la rabosa; 2n cicle va triar Animetes; i 3r cicle la història I Queixalets, també!


La reina de Carnestoltes ja està fent de les seues i ahir va enfarinar a més d'un que no havia fet cas dels seus manaments! Tot amb tot, avui divendres serà el dia gran del Carnestoltes. Com tots els anys, farem un cercavila per Albaida i ens reunirem a la glorieta per lluir les disfresses i fer un petit homentage públic al nostre Enric més universal. Esperem que l'oratge respectarà l'enorme treball que tots i totes hem fet amb tanta il·lusió, entre d'altres coses, perquè tots els cicles han fet una pancarta ben lluent amb el nom de la seua rondalla i un dibuix representatiu. Tanmateix, si finalment, com bé indiquen totes les previsions, divendres plou a bots i barrals, de cap manera serà un treball perdut o en va: tots els xiquets i les xiquetes de l'escola, menuts i grans, saben ja qui és Enric Valor. I la prova d'aquest èxit l'exemplifica Sergio, un xiquet de la classe de 3 anys de l'escola. L'anècdota va passar fa uns dies. Era un moment d'esplai dins l'aula. Sergio jugava amb un cotxe per terra, fent el so inevitable: "Brrrrrrum, brrrrrrum!". Marian -la seua mestra- l'observava des de la taula i decideix entrar una mica en el seu món imaginari: "On va eixe cotxe, Sergio?". I, de cop i volta, el xiquet -que encara no alça un pam de terra- li solta: "A Castalla, a vore a Enric Valor!". Això és tot un triomf: el millor homenatge que li podíem fer a l'homenot de Castalla.

Didac Botella i Mestres