dilluns, 18 de juny de 2012

Un rellotge de sol a l'escola!

Els alumnes de 2n i 3r cicle escolten Joan
El passat dimecres 13 de juny, els i les alumnes de l'escola van poder presenciar un moment històric de la nostra humil història: Joan Olivares, escriptor de renom, professor de l'IES Josep Segrelles i artista "solar", ens visità per explicar-nos tot de coses al voltant del temps i construir un rellotge de sol a una paret de l'escola. Fou una jornada inoblidable, repleta de coneixements i aprenentatge. L'alumnat de 2n i 3r cicle va poder escoltar les explicacions de Joan i fer-li tota mena de preguntes curioses al voltant del temps, l'astronomia i la història dels rellotges. Els i les més menudes -Infantil i 1r cicle- van poder observar Joan mentre feia el rellotge de sol i també li van fer alguna que altra pregunta.


Joan dibuixa el rellotge amb l'ajuda de Verònica
Després d’observar Joan durant una estona, els xiquets i les xiquetes de 2n i 3r cicle feren diferents activitats, com ara, construir-se un rellotge solar portàtil, dissenyat també per Joan. Tanmateix, l’activitat que més els va agradar fou participar en el concurs “Il·lustrem el rellotge solar de l’escola!”, ja que el dibuix guanyador tindrà l’honor de decorar el nostre rellotge de sol. Quin regal per a la nostra escola i quina història més bonica l’ha fet possible!


Joan Olivares explica com funciona el rellotge als alumnes de 1r cicle
Vull agrair, en nom de tots els mestres i els alumnes de l'escola, l'amabilitat de Joan i la pedagogia i paciència que demostrà amb tots i totes. Igualment agraïts i agraïdes però, hem d'estar a Verònica, mestra de 3r de primària de l'escola i ànima d'aquest projecte. És ella qui ha fet possible aquesta extraordinària experiència. Gràcies per aquest regal i pel temps que hem compartit amb tu. Ha estat un plaer. De tot cor.


L'alumnat de 2n i 3r cicle fa el rellotge de sol portàtil
Didac Botella i Mestres

dimarts, 12 de juny de 2012

Tots i totes a la Covalta!

Els i les alumnes de 2n i 3r cicle a la Covalta
En poc més d'una setmana, pràcticament tots els i les alumnes de primària de l'escola hem visitat la cova que dóna nom a la nostra escola! És, no cal dir-ho, una mena d'efemèride que volíem explicar al bloc. Heus ací les cròniques de les dues excursions.

La pujada a la Covalta 
El dimarts 29 de maig les classes de 3r, 4t, 5è i els alumnes de 6è que no anaren al viatge de final de curs férem una excursió fantàstica: ens enfilàrem serra amunt per conèixer la cova que dóna nom a la nostra escola: la cova Covalta! Verònica, Didac i jo mateix fórem els mestres encarregats d’organitzar l’eixida i d’acompanyar els i les alumnes durant tot el trajecte. Va ser una experiència molt agradable i cansada al mateix temps, que ens va permetre de mostrar al nostre alumnat com de prop tenen la natura: 15 minuts caminant són suficients per trobar-te al bell mig de la serra.

Un moment de la baixada
Eixírem de bon matí des de l’escola i un cop arribàrem a la redona d’Atzeneta, agafàrem una senda que ens va portar a la Font de Sant Lluís. Després de parlar al voltant de les plantes i els arbres, férem una mica de marxa enrere i continuàrem la senda resseguint el curs d’una sèquia que ens guià fins al Convent de Santa Anna. Després, seguirem per l’anomenada Senda verda i arribàrem a la Casa dels Guardes on vam esmorzar. Un cop recobràrem les forces iniciàrem la pujada, primer per la pista forestal i després pel sender costerut que s’enfila fins a la cova. A la cova, agraïda i fresca, férem un merescut descans i dinàrem, mentre els i les alumnes exploraven tots els racons. Cap a les tres de la vesprada iniciàrem la tornada que, com és normal, fou molt més àgil. Férem però, una parada ben refrescant perquè Didac es va convertir en el Monstre de la Sèquia i va remullar tots i totes! Com deia, fou una experiència fantàstica però també molt cansada. Estem acostumats a utilitzar el vehicle per a tot i aquesta vida sedentària afecta la nostra condició física. Esperem que aquesta experiència contribuirà a que els i les alumnes del CEIP Covalta se n'adonen de la importància de tenir una vida activca i sana, de respectar la natura i d'apreciar el “tresor” que tenen ben a prop de casa.

Remullant els alumnes
Sónia Urenya, Coordinadora de 2n cicle

Els menuts a la Covalta!
Preparats i preparades!
Ens havien dit que era una temeritat, que els i les alumnes de 1r i 2n eren encara massa menuts, que feia massa calor per anar-hi... Tanmateix, nosaltres estàvem convençuts que no hi hauria cap problema i que tots i totes arribarien sans i estalvis fins a la cova que dóna nom a la nostra escola. No ens equivocàvem: el divendres 8 de juny ens enfilàrem serra amunt i arribàrem a la cova Covalta amb els i les alumnes de 1r cicle. Fou una jornada fantàstica; tot anà com una seda, en part gràcies a la inestimable col·laboració de tots els pares i les mares, en especial d’aquells i aquelles que ens van acompanyar al llarg de tota l’excursió. De fet, foren ells i elles els qui organitzaren la “caravana” de cotxes fins a la Casa dels Guardes i, un cop hi érem tots i totes, començàrem la marxa. Ens aturàrem un munt de vegades per contemplar el paisatge, aprendre el nom i els usos de les plantes de la serra i refrescar-nos una mica per continuar el camí més animats. I poc després de les onze arribàrem al nostre destí. Esmorzàrem a la cova i ens hi estiguérem bona estona. La baixada fou una mica més accidentada perquè més d’un i més de dos van relliscar pel costerut sender i van caure de cul a terra! Però tot acabà com havia començat: de categoria!

A la cova, amb els pares i les mares "col·laboradors"
 Didac Botella i Mestres

NOTA: Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació

dijous, 7 de juny de 2012

Una escola de llegenda


El grup "llegendari"
“El més gran dels incendis comença amb una insignificant espurna”, resa un aforisme xinès. A l’escola, sovint, passa una cosa semblant: els projectes més extraordinaris solen nàixer d’una minúscula idea o d’una conversa improvisada. I, un cop salta l’espurna creativa, l’incendi pedagògic avança d’una manera incontrolada, tot fent nàixer de les seues flames les més insospitades activitats. Això mateix ens ha passat als mestres de 1r cicle de l'escola amb el nostre últim projecte: les llegendes valencianes.

Portada del llibre
Ha estat, indiscutiblement, el projecte sorpresa d'enguany. A finals de febrer, seguint el llibre “Llegendes valencianes” de Víctor Labrado, Maria, Pau i jo mateix dissenyàrem, sense saber massa bé com i guiats per la màgia de les il·lustracions i les històries, un seguit d'activitats relacionades amb diferents èssers mitològics de la nostra tradició oral que, poc a poc, es convertiren en un projecte extraordinari vinculat a l’àrea de plàstica, en el qual, l’escriptura, les manualitats, el dibuix, la literatura, el teatre i, fins i tot, el cinema, hi tenien cabuda.

L'Home dels Nassos a l'escola!
El nostre primer "convidat" fou l'Home dels Nassos, enigmàtic personatge que té tants nassos com dies li queden a l'any. Després fou el torn de la Bubota, un fantasma que, com bé han aprés els i les alumnes, pot ser molt "humà". La següent aparició fou la temuda Quarantamaula, criatura diabòlica que s'emporta els xiquets i les xiquetes que no fan cas. I, finalment, aparegueren els Nyítols, uns éssers microscòpics que entren per l’orella i fan oblidar-ho tot perquè rosseguen la memòria, “que és la part més dolça del cervell”. I si no, que li ho pregunten al nostre director, al qual, li vam haver de practicar a l'escola una operació d'extracció de Nyítols d'urgència! Al llarg del projecte, tots els alumnes de 1r i 2n van escriure els seus pensaments i curiositats al voltant de les històries i elaboraren diferents manualitats, com un Home dels nassos de fang o una titella de la Quarantamaula. Una experiència d’allò més transversal que va concloure amb el visionat del clàssic japonès de dibuixos animats El viatge de Chihiro, una magnífica pel·lícula on apareixen tota classe d’éssers mitològics del Japó.

Auscultant el cap de Jesús en busca de Nyítols
Ha estat un èxit rotund. Els i les alumnes han gaudit d'allò més al llarg de tot el projecte, embadalits per uns éssers i unes històries que tant prompte despertaven la por com una irrefrenable curiositat. Allò que ni alumnes ni pares ni mares podien imaginar era que el mateix Víctor Labrado apareixeria una nit per l’escola i compartiria amb tots nosaltres una vetllada nocturna per acomiadar aquest projecte tant emotiu. La veu i la presència solemnes de Víctor, les explicacions dels xiquets i les xiquetes, les anècdotes de casa, el deliciós sopar que compartírem entre converses i somriures... Un comiat de llegenda que ha tingut un premi inesperat: la publicació en 1a plana de l'experiència al suplement AULA del diari Levante-EMV el passat 6 de juny. Qui dóna més?
 Pau, Maria i Didac

Víctor Labrado signant llibres
NOTA: Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació 

dilluns, 4 de juny de 2012



Llac Sant Maurici
























Vista pujant a l'estany de Ratera









Estany de Ratera

















Bosc baixant del llac Sant Maurici






Llavorsí







JA HI SOM ACÍ !!!

   Després de més de 113 hores fora de casa, (quasi 5 dies complets) ja hi som de nou a Albaida. Què bé que ho hem passat. Quants amics i amigues nous hem fet! Quantes activitats de multiaventura! Què bonic tot! Què bé hem menjat! … Què bé ens hem portat!

   Han estat uns dies inoblidables, divertits, intensos, …

   Que dir dels paisatges, del rafting, de la pujada a cavall, del barranquisme, de Port Aventura, del que ens vam cansar pujant a l’estany de Ratera, dels bany en la piscina, de la discoteca, de les nits a l’alberg, dels jocs a l’exterior de l’alberg, ... de les cançons en l’autobús, ...

   A més a més, hem tingut bon oratge, inclús calor.

   Ah! I hem deixat als mestres fets pols.