dissabte, 16 d’abril de 2011

Vull ser de la Pelitrúmpeli!


Segurament molts i moltes de vosaltres no havíeu nascut quan “Al Tall” cantava les cançons de Som de la Pelitrumpeli, però de segur que moltes de les melodies i els personatges que hi apareixen us seran ben familiars... O és que no coneixeu al Tio Toni? El Tio Toni le-ré, és més vell que l’oli le-ré i a la vellea le-ré es vol casar...

Ara que ve Pasqua i el dia del llibre, tenim la sort de poder-los conèixer gràficament en forma de còmic: ha nascut la revista infantil i juvenil Pelitrúmpeli. En el nº0, la colla de la Pelitrúmpeli visitava Ibi atrets pel museu de joguines que hi ha a la localitat. I en el nº1 els i les "pelitrúmpelis" visiten la Vall d’Albaida, atrets pels rellotges de sol de la vila d’Otos. Aquesta visita però, no és gens casual ja que qui escriu les històries d’aquesta colla de xiquets i xiquetes tant estrafolaris és el nostre amic, company i mestre de l’escola Covalta, Dídac Botella.

El proper dia 19 d’abril ens presentarà aquest còmic a la Biblioteca d’Albaida, a les 19 hores. Dídac ens espera junt a Joan Olivares i Josep Moll per a que tots i totes formem part del viatge iniciat per uns xiquets i xiquetes que ningú sap d’on han eixit. Naveguen en un vaixell volador sense pares ni mares i sense anar a escola, però mitjançant les seues aventures aprendrem coses molt interessants dels nostres pobles. I aquesta iniciativa, aquest projecte tant emotiu cerca un objectiu que tots i totes les que ens dediquem a l’ensenyament hauríem de considerar prioritari i cabdal: fomentar la lectura entre els més menuts en qualsevol de les seues múltiples variants i formats. És per això que el proper dimarts els nostres alumnes no poden perdre’s aquesta activitat tan motivadora: dibuixos que ens conten històries i ens animen a fer activitats lúdiques i didàctiques; que ens ensenyen costums i tradicions dels nostres pobles; que parlen la nostra llengua i, a més a més, són escrites pel nostre mestre.


Ja sabeu, el dia 19 d’abril a les 19 hores tots i totes a la Biblioteca d’Albaida! I no cal dir que a la presentació podreu adquirir el nº0 i el nº1 de la Pelitrúmpeli a un preu ben mòdic.

Marian Llàcer Pla

*Els i les alumnes d’infantil ja tenen el número 1. El portaran a casa el dimarts mateix.

divendres, 15 d’abril de 2011

Un dia magnífic


Finalment, després d'un ajornament i alguna que altra dificultat organitzativa, el passat 7 d'abril les classes de 5è i 6è agafàrem el tren des d'Albaida per acostar-nos fins a Xàtiva i encetar una jornada que fou d'allò més enriquidora i entretinguda. Jordi -tutor de 4t- ens esperava a l'estació de Xàtiva i, allà mateix, començà el nostre itinerari històric i cultural per la capital de la Costera. De fet, la primera aturada fou a la mateixa estació, on els i les alumnes contemplaren el monument Aixopluc, una escultura de ferro dedicada a les víctimes del bombardeig que va patir Xàtiva el febrer de 1939 on van morir més d'un centenar de persones. Aquesta brutal, assassina i cobard acció perpetrada per l'Aviazione italiana, fou ordenada pel general feixista Franco, quan la Guerra Civil espanyola estava ja sentenciada al seu favor. El nostre passeig havia començat d'una manera tràgica però l'esplèndida llum d'aquell dia ens va permetre de recobrar el somriure ràpidament; un somriure que ja no ens abandonaria.


Caminàrem embadalits pel carrer Montcada, tot admirant els palaus i les cases senyorials dels llintages més poderosos de la ciutat. I obrirem els ulls per observar i gaudir d'una ciutat incomparable: la Plaça del Mercat, l'Hospital dels Pobres -on celebràrem l'aniversari de Natàlia amb un pastisset de xocolata i una espelma- la Seu, el Museu de l'Almodí, el quadre de Felip V cap per avall, la font gòtica, el monument als maulets... El passeig fou d'allò més amable i les explicacions de Jordi ens ajudaren a entendre d'una manera molt més clara i conscisa la història de la ciutat.  I, poc abans del migdia, agafàrem un trenet urbà per enfilar-nos fins al castell, un dels moments més esperats per tots i totes. Un cop hi arribàrem, vam fer el merescut esmorzar i deixàrem els alumnes que descobriren el castell pel seu compte. Temps els va faltar per enfilar-se damunt els canons, mirar pels forats de la muralla o endinsar-se per qualsevol porta que trobaren oberta. Quina emoció descobrir la fortalesa sense cap mestre vigilant!


Un cop eixírem del castell ens vam acomiadar de Damián Bravo a qui sa mare i son pare havien vingut a replegar. Malauradament, ell no ens podia acompanyar a l'Estret de les Aigües degut a la dificultat d'alguns trams de la senda i la considerable llargària del camí. I, des de la font dels vint-i-cinc dolls, iniciàrem la nostra marxa pel camí de Sant Antoni, tot reseguint els meandres del riu Albaida fins a la Casa de la Llum. Viri i Jose Fernando posaren la directa; Jordi anava enmig del grup i jo, amb el llibre Costumari botànic de Joan Pellicer a la mà, em distreia amb un grupet d'alumnes tot detectant les plantes i les flors que anàvem trobant pels marges de la senda: ara una rosella, ara una corretjola, ara la bonica flor d'una llunça... Després d'una bona estona caminant, ja al bell mig del paratge, van aparèixer les Arcadetes, un aqüeducte medieval que permetia la continuïtat de la sèquia que abastia Xàtiva d'aigua fins al segle passat. Tot just abans d'arribar al nostre destí ens topàrem amb la Cova negra, un important jaciment arqueològic. I, un cop arribàrem a la Casa de la Llum -una antiga central hidroelèctrica rehabilitada en zona recreativa- dinàrem tranquil·lament i gaudirem d'un bona estona d'esplai per descansar i jugar. Una jornada perfecta, d'allò més redona, sense cap incident; un dia on tot anà com una seda i que, inesperadament, també ens va permetre de fer el primer bany de l'any a les aigües del riu Albaida. Qui ho anava a dir! Gràcies a tots, mestres i alumnes, per haver fet possible una eixida tant divertida, senzilla i emotiva.


Didac Botella i Mestres


(Podeu veure més fotografies clicant on posa Més informació. Si voleu veure les imatges més grans, feu-hi clic al damunt)