dilluns, 26 d’abril del 2010

Va per vosté....MESTRE

Finals d'octubre, Carcaixent, Teatre Don Enrique, finalistes del premi Xaro Vidal, guanyador Dídac Botella i Mestres.
Si, el nostre Dídac. el mestre de la nostra escola, de l' escola Covalta, i ara ja li han publicat la seua obra, eixa obra que tots i totes vam tastar el curs passat quan els alumnes de 6é la van representar en el Festival de Teatre Escolar d' Albaida "Jo teatre, tu teatres, ell teatra".
La va escriure quan era mestre al CEIP Ramiro Jover de València. Després i amb motiu del festival la va refer : " Si no haguérem fet el festival, jo no hauria reescrit l'obra i ara no tindríem aquest llibre al davat".
Que dir d'ell? li agrada molt escriure i a més ho fa molt bé, mostra d'açò són les numeroses publicacions que té en distintes revistes, a més del seu bloc personal. Sempre que pot utilitza el teatre com a recurs a l' aula, tots i totes en som testimonis, les seues i també nostres experiències són publicades molt assiduament en "Aula" el suplement escolar del diari Levante. Du a terme cursos per a mestres: de teatre i d'escriptura.
Per acabar només recordar-vos que ens espera amb un somriure, en la presentació del seu llibre a la biblioteca d' Albaida, aquest dijous 29 d'abril a les 19.00 hores.

Marian Llàcer Pla

diumenge, 25 d’abril del 2010

Si Jaume I alçara el cap...


Hi havia una vegada un rei que li deien Jaume I. Aquest rei l'any 1.261 va jurar "Els Furs" davant les Corts Valencianes. Els Furs s'originen amb "els costums", sèries de normes de vida comuna i ordenació de la ciutat de València. També s'incorpora un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aigües.
Jaume I promulga un privilegi al nou regne, pel qual tots els successors del monarca també hauran de signar "Els Furs" a València, en un mes del començament del seu regnat, i així va ser fins que l' any 1.707, Felip V promulga el decret de Nova Planta, després de que la major part dels valencians havera donat suport a l'Arxiduc Carles en la guerra de Successió. Els decrets van significar la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià. Els funcionaris els nomenaven des de Madrid, el valencià va estar prohibit com a llengua en l'administració, ensenyament i la predicació.

Cristina Fayos Fenollar


P.D.: Hui dia 25 d' abril els i les valencianes celebrem una derrota, la de "La batalla d'Almansa"(curiós celebrar una derrota), oficialment és el dia de les Corts Valencianes, és la institució que ens representa com a poble. Rememorant aquesta derrota perduren dites com:

- Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

- De ponent, ni vent ni gent, ni casament.

- Quan el mal ve d' Almansa, a tots alcança.

Marian Llàcer Pla

dilluns, 19 d’abril del 2010

Cada dia de matí...

Sempre l'he vist com un animal curiós, ja de xicoteta pensava: està dormida o desperta?, si elles en són tantes perque mana el gall?, em mira a mi o algú que tinc al costat?.
Des de que vaig coneixer a Remei*, he aprés moltíssimes coses, un dia vaig anar a sa casa i en tenia dos al pati, Paco, els seus fills i jo ens ríem, ella les imitava a la perfecció. Més tard quan organitzavem la trobada d´escoles en valencià ací en Albaida, vaig coneixer a Empar*, i una vesprada em comentava que ella tenia gallines a escola i com els-les seues alumnes ho disfrutaven...ja no me les llevava del cap, jo en volia per als-les meues.
Parlant de l'ou de Pasqua a classe, van eixir les gallines, els interessava saber d'elles, i em va faltar el temps per a dir-li-ho a Cristina, i al dia següent va vindre a escola tota emocionada: ja està, ho tenim clar.
Ahir per la vesprada, allí estavem : la pluja a cànters, les gallines, Miguel, Cristina, Dídac, i jo. Xino-xano vam fer un galliner, les vam soltar i encara que la pluja no ens deixava quasi voreu, elles ens ho van agrair amb un ou.
Aquest matí tots i totes les xiquetes d'infantil amb les mestres hem anat a vore-les, quines caretes que han posat..., les gallines també estaven contentes, de seguida hem vist que havíen posat ous.
Vull acabar posant algunes dites d'elles:
-Li han fet cantar a la gallina.
-Els homes no saben si les gallines pixen.
-Li pon "hasta" el pollastre.

Marian Llàcer Pla


PD: Si feu clic a l'enllaç següent podreu veure un video cassolà de la inauguració del galliner. Ací el teniu: Inauguració del galliner

PD: Gràcies Miguel per la teua feina desinteressada. Gràcies Dídac per estar una vegada més ahí. Gràcies Cristina per coordinar-ho tot. Gràcies Encarna pel teu recolzament.

*Remei Copoví: mestra fins la mèdul.la, a Castelló de Rugat, apassionada de la innovació , sempre amb ganes d'escoltar i d'apendre, i de la que jo continuament aprenc.
*Empar Granell: mestra, membre fundadora de FEV, premi Joan Baptista Basset-2007, premi d'actuació cívica de la Fundació Lluís Carulla-2008.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Els mestres i les mestres de la República


El 14 d'abril de 1931 -avui fa setanta-nou anys- es va proclamar solemnement la II República Espanyola. L'adveniment republicà fou fruit d'una situació social, política i cultural insostenible que va empènyer les classes populars i treballadores de l'Estat espanyol a revoltar-se pacíficament contra l'oligarquia militar instaurada per Primo de Rivera amb el vist-i-plau del rei Alfons XIII. El descrèdit d'ambdós dirigents, la repressió policial i la greu crisi social i econòmica que patia el país provocaren la celebració d'unes eleccions municipals que, inesperadament, es convertiren en un plebiscit sobre la continuïtat del règim monàrquic. Les forces polítiques d'esquerres i d'esperit republicà guanyaren a totes les grans ciutats i l'aclaparadora victòria precipità l'ensorrament de la Monarquia i la proclamació de la II República arreu de tot territori espanyol.

Modernitzar l'Estat
La missió del nou govern republicà fou, en primer lloc, consolidar el sistema democràtic i parlamentari, motiu pel qual, dos mesos després –el 28 de juny de 1931– es convocaren eleccions a les Corts Generals on els partits d'esquerra tornaren a guanyar d'una manera incontestable. Un cop constituït el primer govern republicà, s’inicià la redacció de la nova Constitució que pretenia convertir l’Estat espanyol en un país europeu i del s. XX. Una bona mostra del seu tarannà democràtic i popular és l’Article 1 on diu: Espanya és una república democràtica de treballadors de tota classe que s’organitza en règim de llibertat i de justícia. L’Article 2 configura l’estat de dret i la igualtat jurídica: Tots els espanyols són iguals davant la llei. I l’Article 6 demostra l’esperit pacifista de la República: Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional. Tot amb tot, un dels molts reptes que la República havia d’afrontar era acabar amb l'analfabetisme pandèmic que patia la societat espanyola, especialment a les zones rurals. Els ideòlegs republicans eren molt conscients que la transformació de la societat començava per la transformació de l'escola: sabien molt bé que l'única manera d'avançar socialment i garantir el futur de la República era educant el poble. En aquest sentit, l’Article 47 és ben contundent. Entre d’altres coses diu: (...) L’ensenyament primari serà gratuït i obligatori. (...) La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida (...) L’ensenyament serà laic (...) i s’inspirarà en els ideals de la solidaritat humana (...). És per això que es féu un esforç ingent i trepidant de renovació pedagògica envers la formació dels mestres i els professors amb l'objectiu de preparar-los per educar les noves generacions en el respecte a la vida, la igualtat i la llibertat. Malauradament, els qui havien perdut el monopoli del poder -l'aristocràcia, l'exèrcit, l'Església i els terratinents- també eren molt conscients d'això i sabien que un poble educat és molt més difícil de sotmetre. Per això no podien permetre que les reformes de la República anaren endavant: si la cultura i l'educació arribava a tothom, era la seua perdició. I no van aturar els seus atacs fins que van aconseguir allò que havien cercat des de la proclamació de la República: que un colp d'estat els tornés els privilegis perduts. Així fou: després de tres anys de cruenta guerra civil, i malgrat el coratge de la gent, Franco aixafà la jove i llibertària República amb la inestimable ajuda de Mussolini i el mateix Hitler. Dime con quién vas y te diré quién eres. Un cop acabada la guerra, una de les primeres accions de Franco fou ordenar l'eliminació de qualsevol rastre dels mestres republicans i la seua pedagogia humanista. El seu destí fou l'exili, la mort, la presó o l'anul•lació personal. I qui els anava a substituir? Militars de baix rang i retors desaprensius. La fosca nit a les escoles durà més de quaranta anys.

Els mestres de la República
Les armes dels feixistes esclafaren el somni d'un país i de moltes generacions. Queden però, testimonis eloqüents d'aquell idealisme, d'aquell intent prematur i agosarat de construir una societat moderna, justa i solidària. El llibre "Els mestres de la República" i la pel•lícula "La lengua de las mariposas" de Jose Luis Cuerda són un retrat dur, fidel i honest d'aquell episodi tant convuls de la nostra Història. Sobretot però, són un merescut reconeixement a la gran llavor educativa que els mestres i les mestres d'aquell temps hi dugueren a terme. Tenim l'obligació de recordar-los. I d'admirar-los. Ara com adés, malgrat les grans diferències històriques que ens separen, l’educació i l’escola continuen essent les claus del nostre futur.

Didac Botella i Mestres

divendres, 2 d’abril del 2010

Com un llibre obert

La llei defineix llibre com: "Obra científica, literària o de qualsevol altra índole que constitueix una publicació unitaria en un o diferents volums i que pot apareixer impressa o en qualsevol altre suport succeptible de lectura".
Tots i totes coneguem el dia 23 d'abril com el de S. Jordi o dia del llibre, ara ja s'està popularitzant la bonica costum de regalar un llibre eixe dia, (segons la persona, de vegades preferim una rosa). Hui dia 2 d'abril es celebra a tot el món el DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL en record del naixement de Hans Chistian Andersen (1805-1875) : L'aneguet lleig, El soldadet de plom, El vestit nou de l´emperador, La princesa i el pèsol... són alguns dels contes més coneguts de la seua extensa obra.
Sempre hem tingut llibres al nostre voltant: l'enciclopèdia que la mare col.leccionava, l'atles universal, el missalet en el que totes les xiquetes quan preníem la comunió ens feien la foto, els libres de "Los cinco" que tant s'estilaven...
Hui tenim la sort de tindre més varietat, més a l'abast i en la nostra llengua : tots els mesos el nostre bibliotecari ens envia les novetats que podem trobar a la biblioteca, a més tots els anys s'encarrega de realitzar activitats d'animació lectora per a tots els xiquets i xiquetes d'Albaida. També a classe contem amb ells, els i les mestres sabem que si fomentem la lectura, estem ajudant a : imaginar, raonar, pensar, creure, coneixer, saber, compendre, entendre, presumir, argumentar, discorrer...
No vull acabar sense nomenar dites sobre llibres, m'agraden per que fan pensar, les he tret del refranyer temàtic de Victor Pàmies, hi han més de cent dites populars sobre llibres:
- Del llibre vell, el bon consell.
- Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen.
- Explicar-se com un llibre sense fulles.
- Llibre tancat, no fa lletrat.
- Qui savi es vullga dir, molts llibres ha de llegir.
- Val més llegir un llibre mil vegades, que mil llibres una vegada.


Marian Llàcer Pla

*La foto és la portada del llibre que es publicarà aquest mes d'abril, és del nostre amic i company Dídac Botella : "L'illa del... teatre" és l'obra guanyadora del X Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de Carcaixent. Serà el número 34 de la col.lecció "Micalet teatre" d'edicions Bromera.