dilluns, 31 d’octubre de 2011


   En la reunió de bruixes i bruixots que vam fer una nit de la setmana passada al cementeri d’Albaida, Don Jesús, Viri, Mª José, Pau, Didac, Sonia i José Fernando, vam decidir que el dilluns dia 31 d’octubre, el dia de la nit de les ànimes, de "Halloween", de les bruixes i bruixots, ... hi hauria una sessió d’animació lectora.
   Ha estat una bona sorpresa no?

   Avui, puntual a la seua cita, ens ha visitat Carmen, l’animadora de Bromera i ens ha contat una esgarrifadora història de por.
   Superada la prova, doncs totes i tots hem suportat el relat i no hem estat “cagarris”, ens ha lliurat el corresponent títol que ens faculta per a llegir llibres de por.

   I tenim uns quants a la nostra biblioteca! I aquest Nadal comprarem més!

   Al vostre abast teniu de vampirs, de fantasmes, de misteri, ... Dràcula us espera! 

   La marató de la lectura continua en marxa.

   No se perquè però pareix que els de 5é, de moment, van guanyant, ... no?




diumenge, 30 d’octubre de 2011

UNS DIES DE POR AL TERCER CICLE




   Per commemorar la festa de “Halloween” hem preparat unes quantes aborronadores cosetes per a vosaltres.

   Els dies previs heu pintat dibuixos referits al tema que us ha donat la nostra morta vivent, la professora d’Anglès, Sonia.

   El dilluns, el nostre vampir, José Fernando, us lliurarà les terrorífiques notes de l’examen de Matemàtiques que féreu el dijous i les espantoses notes de la primera làmina de Geometria. Per la vesprada, organitzat per Sonia, tindrem la projecció d’una pel•lícula.

   També Viri, l’abominable i maligna bruixa, us donarà un bon esglai.

   I que dir del nostre Franquestein domèstic, Don Jesús. Segur que té alguna sorpresa horrorosa per vosaltres.

   Si sobreviviu, i en aquestes fredes i fosques nits no vos agafen bruixes, bruixots, zombies, vampirs, rates penades, animetes, mòmies, homes llop, dimonis, o altres essers malignes, ... el cap de setmana vinent, podreu fer una més de les vostres “Històries escrites per mi” esgarrifant, horrible, espantosa, ...



dijous, 27 d’octubre de 2011

BOGDANEL, el super agent secret

En una casa molt gran, com si fora un palau, vivien el senyor i la senyora Cluedo. Acabaven d’estrenar la casa de Romania en Bucarest.

Ells eren d’Anglaterra i se’n van anar a Bucarest per motius de feina. Van fer una festa de benvinguda. Van convidar al professor Petrov que és un home molt intel•ligent, la senyora Pat que és una amiga d’Anglaterra, el senyor William que és el marit de la senyora Pat, la senyora Belda que és una amiga del professor Petrov, no molt intel•ligent i el senyor Stoica que era caçador i entenia molt d’armes. La senyora Blanco era la criada dels senyors Cluedo, els havia acompanyat a tots els llocs. El senyor Cluedo tenia feina, venia joies.

En eixa festa s’ho estaven passant tots molt bé, pujant escales cap amunt i baixant, no es cansaven. La festa va durar fins que la senyora Pat va pujar a la sala de billar iiii… Ooohh!! Veu al senyor Cluedo mort!!. Ella es va quedar a la sala de billar pensant com li diria a la senyora Cluedo que el seu home havia mort. Li va contar a la criada, a la senyora Blanco, tot el que havia passat; de seguida li ho va dir a la senyora Cluedo i aquesta va apagar la música que estava a tota castanya i va dir:

-Quedeu-vos quiets ara immediatament i no vull sentir ni a una mosca, estic molt però que molt furiosa del que ha fet algú o alguna!!.

El professor Petrov va somriure….

La senyora Cluedo li va dir a la orelleta a la senyora Blanco i a la senyora Pat:

-Jo sé que vosaltres esteu de part meua, no?

-Sí –van contestar les dos a la mateixa hora.

-Qui haja sigut volia emportar-se les joies del meu home –va dir la senyora Cluedo.

Tots van pujar a veure on es trobava el cos del senyor Cluedo; estava a la sala de billar però la senyora Cluedo va veure que sí que respirava; quina alegria va tindre, pensava que mai més el tornaria a veure.

La senyora Pat va dir:

-Jo conec a un “agent secret” anomenat Bogdanel que busca les proves de qui ha matat a qui en un segonet. Si vols senyora Cluedo, podem tocar-li i dir-li que vinga.

Ella va respondre de seguida:

-Sí ,clar que vull que vinga, així a qui haja sigut veurem que li fem!.

Li van tocar, però es va posar el contestador i li van deixar un missatge:

-Bogdanel, de seguida que escoltes el missatge vine a la casa dels senyors Cluedo, soc Pat.

De mentre estaven rondant per la sala de billar per si trobaven alguna marca de sang o amb què l’havien colpejat.

Com no venia Bogdanel van cridar a la policia, va anar, va veure la casa per si hi havia alguna prova de l’intent d’assassinat, però res, no van trobar ni tan sols un pèl; se’n van anar i de seguida va arribar el “super agent secret” Bogdanel.

La senyora Cluedo li va explicar a Bogdanel que l’havien trobat mort però en realitat no ho estava sinó que pareixia…

Bogdanel va anar a la sala de billar on estava el cos, però no hi havia ni una goteta de sang, i aleshores la senyora Cluedo li va dir totes les parts de la casa on estaven i li va contar:

-Estàvem a l’hivernacle, al menjador, a la sala de música, a la biblioteca, a la sala de billar, a la cuina, al saló i a l’estudi.

Bogdanel va veure en tots els llocs que li va dir la senyora Cluedo i va dir:

-Ha hagut de colpejar-lo un home perquè el cos ha sigut mogut de la biblioteca on he trobat sang.

El professor Petrov cada vegada suava més i més i més…

L’agent Bogdanel va agafar a cada sospitós i va començar un per un a fer-los preguntes. Quan va acabar va dir:

-Que ningú se’n vaja que d’ací unes hores diré qui ha sigut.

Tots es van posar molt nerviosos. Al cap de tres hores Bogdanel va arribar a la casa i va dir:

-Vaig a resoldre aquest cas: qui ha intentat matar al senyor Cluedo ha sigut el professor Petrov, el colp li l’ha pegat amb un canelobre a la biblioteca, després l’ha portat a la sala de billar.

Tots van dir:

-No pot ser! Però si el coneixem i és bona persona!!

-Si però he esbrinat que té falta de diners, li va demanar diners al senyor Cluedo i com ell no ha volgut donar-li’n el professor Petrov de ràbia li ha pegat un colp i el que volia era robar-li les joies de la caixa forta per a vendre-les. Però sort que la senyora Cluedo ha trobat al senyor Cluedo abans que el professor poguera obrir la caixa i emportar-se les joies.

Tots van aplaudir a Bogdanel; el cas estava resolt.

Van cridar a la policia de Bucarest i es van emportar el professor a la presó.

Úrsula Guerola Tormo




 

dijous, 20 d’octubre de 2011

I ja en van...


Els alumnes de 3r cicle a la Llotja de València. Foto: J. Fernando

Certament: hem perdut el compte! De nou, ahir, la nostra escola va aparèixer a la premsa, al suplement AULA del diari Levante, com a notícia destacada de la secció "Espai de la participació" (pàg. 2). El text que vaig escriure no és res de l'altre món: em vaig limitar d'explicar què havíem fet a l'escola per celebrar la festa del 9 d'octubre. I estic convençut que el redactor del diari ens ha destacat pel fet d'haver preparat unes activitats ben diverses i d'allò més interessants: un viatge a València, una xerrada amb l'historiador Vicent Terol, una visita al Saló dels Gegants de l'Ajuntament d'Albaida, l'arribada de la flama del Correllengua, una festa a l'escola amb el Gegant del Rei en Jaume, que parlava i tot!... Té molt de mèrit que ens hagen destacat en una celebració com aquesta ja que, us puc assegurar que moltíssimes escoles hauran enviat les seues fotografies i les seues activitats relacionades amb el 9 d'octubre al suplement AULA per tal de veure reconegut el seu esforç i poder divulgar el seu treball mitjançant el diari més llegit del País Valencià. Doncs, han tornat a triar la nostra escola! I això és sempre un motiu d'alegria i una bona raó per a seguir treballant amb il·lusió. Si voleu veure la publicació feu clic en el següent enllaç: Notícia al Levante . En cas que no funcione l'enllaç copieu l'adreça que hi ha escrita més avall a la barra de direccions del navegador i apreteu "enter".

http://medias.levante-emv.com/documentos/2011-10-26_DOC_2011-10-19_00_24_54_aula.pdf

Enhorabona a tots i totes les mestres de l'escola. Va per vosaltres!

Els cabets d'Infantil perseguint el Gegant de Jaume I. Foto: Infantil

Didac Botella i Mestres

dimarts, 18 d’octubre de 2011



 EL SOL I LA LLUNA  

Hi havia una vegada un Sol que presumia molt, perquè deia que ell feia que creixqueren les plantes i perquè quan ell s'amagava tancaven les oficines més importants. En canvi, la Lluna era més tranquil·la; li agradava jugar a aprimar-se i a engreixar-se cada mes, i també a reflectir-se en el mar.

Un dia, com sempre, s'estaven barallant i aleshores van sentir una veu que deia : No us baralleu, els dos sou igual d'importants! (era un núvol). Però ells van continuar barallant-se sense parar.

De sobte van sentir un altra veu que deia: El Sol es millor perquè a la gent del meu planeta li agrada pendre el Sol! – Va dir la Terra.

Després van arribar les estreles i les constel•lacions, però elles estaven d'acord en la Lluna.

Així es van unir tots els planetes, els meteorits i ... , menuda la que es va embolicar! Tots barallant-se!, Ningú es posava d'acord i el núvol pensava: Ai! Estes faves sempre barallant-se i no em deixen dormir!

Es va fer de nit, li tocava el torn a la Lluna i va exclamar: CALLEU UN MOMENT! Em toca el meu torn i si no em pose, la gent de la Terra sospitarà.

La Lluna li va dir al Sol que la deixara passar que li tocava a ella, però el Sol no la deixava passar; aleshores la Lluna es va cabrejar, però com el Sol era més gran no va poder passar i aixi fins a l'una de la matinada.

Tota la gent de la Terra estava molt cansada i exclamava: estic molt esgotada però encara es de dia, crec que he dormit massa poc!

Un altra deia: El meu rellotge va mal!

- El meu també, assenyala l'una de la matinada.

Totes les persones de la Terra estaven furioses. Mentrestant la Lluna i el Sol continuaven discutint:

Deixam passar Sol!

No, no et deixaré passar mai!
Aleshores es van adonar que la gent de la Terra estava furiosa i en eixe moment el Sol va adonar-se en raó que, tant com ell, la Lluna era igual d’important. Li va demanar perdó a la Lluna i aquesta es va posar davant i aleshores tota la gent se'n va anar a casa a dormir i ... pam! Eclipsi de Lluna! Tota la gent es va quedar al·lucinada.
Des d'aquell dia la Lluna i el Sol son els millors amics de l'univers.








Silvia Rodríguez Franch

dilluns, 17 d’octubre de 2011

EL SOL I LA LLUNA

   El Sol i la Lluna sempre estan barallant-se i de sobte escolten una veu... eixa veu deia: per a estar sempre barallant-se i causar problemes a la gent, cadascú que vaja per un lloc. El Sol i la Lluna convençuts van contestar, que no discutirien més i aquella veu contestà, si canvieu d’opinió, crideu ”Monster Class” ! i jo respondré.

- D’acord - digueren els dos.

Eixa mateixa nit, quan el Sol s’amaga, li digué a la Lluna:

- Per què sempre et toca a tu el torn de nit?

- Perquè si no la gent dormiria pel dia i estarien desperts per la nit! – Contestà la Lluna.

- Sí, xica, dons no fa falta que contestes així, bobota! – Digué el Sol.

- Xe calla, que no em deixes estar concentrada - Va dir la Lluna.

- I tu deixa’m dormir que jo necessite demà alçar-me a les sis, no com tu que eres una gossa - Va soltar el Sol.

- A sí?, doncs jo cobre més que tu per fer un torn de nit – Es burlà la Lluna.

-A què cride a “Monster Class”, eh? – Insinuà el Sol.

- Crida’l, i a mi què? - Digué tota atrevida la Lluna.

En això escoltaren una veu que deia:

- No fa falta que em crideu; sóc ”Monster Class”. Us he sentit barallant-se, i que dieu que anàveu a cridar-me, així que ja estic ací.

- Gràcies per vindr e- contestà la Lluna tota educada.

- No hi ha de què – contestà. Què volíeu? – preguntà el “Monster Class”.

- Res, res - contestà el Sol.

- Com que res? - Preguntà la Lluna.

- Com que res! - Contestà el Sol.

- Aleshores que, me’n vaig o em quede? - Preguntà ”Monster Class”.

- Vaja tranquil i no es preocupe - Li digué el Sol.

- Per favor, quedes - Deia per l’altra part la Lluna.

- Vostè que vol fer? - Preguntà el Sol a ”Monster Class”.

- Home jo ...

- Deixa’l que es quede - digué la Lluna.

- Jo vull que se’n vaja.

- Deixa’m estar, vaig al bany - contestà la Lluna.

- Vaig amb tu – respongué el Sol.

- Eixe home és perillós, per què creus que li diuen “Monster Class”?,eh? Va, deixa que ho arreglem tu i jo sols, per favor.

- Li feia el cap com un bombo el Sol a la Lluna.

- Escoltem la proposta de la veu i si no ens agrada no l’agafem i ho arreglem a la nostra manera, val? - Li va dir la Lluna.

- D’acord.

- Senyor Monster quina és la seua proposta? - Digueren els dos.

- Doncs, la meua proposta és... jo havia pensat en emportar-me la Lluna a la meua tenda de roba i al Sol a un bar de copes - digué el Monster esglaiat.

- Però ja no ens veuríem en la vida? - Preguntà la Lluna.

- No.

Ells s’ho pensaren bé i la seua resposta va ser que no.

La veu tornà a sa casa i no s’acostà mai més per allí.

La Lluna i el Sol es feren l’un amic de l’altra i no es barallaren mai més.




Paula Guerola Izquierdo






dissabte, 15 d’octubre de 2011

9 d'Octubre del tercer cicle









   L’alumnat del tercer cicle, va commemorar el 9 d’Octubre fent una visita guiada pel centre de València. Vam veure la plaça de l’Ajuntament, la Llotja (Patrimoni de la Humanitat), el Mercat Central, Porta dels Ferros, van pujar al Micalet (i ens van ensenyar totes les campanes, cosa excepcional), Porta dels Apòstols, plaça de la Mare de Deu, exterior de les Corts Valencianes i Torres de Serrans. Després vam anar al Poliesportiu de Picassent, on ens vam trobar amb l’alumnat d’aquesta població amb el que compartirem activitat extraescolar de final de curs als Pirineus. Dinarem amb ells i aprofitàrem per intercanviar adreces, correus electrònics i nombres de telèfon per continuar en contacte.

EL SOL I LA LLUNA

La Lluna no era gens presumida, però el Sol si ho era i sols volia lluir ell al cel. A tota la gent li agradava més veure el Sol que la Lluna.
El Sol i la Lluna sempre estaven discutint. El Sol li deia a la Lluna:
- Ara quan vinga l’estiu no et deixaré eixir quasi.
I la Lluna li contestava:
- Aleshores tu a l’hivern tampoc eixiràs.
I així passaven els dies. Un dia, mentre estaven discutint, de sobte van sentir una veu:
- Ja està bé!, estic fart de sentir-vos sempre discutir! - va cridar un núvol ben gran.
Els dos es van quedar bocabadats; el Sol creia que els núvols sols eren matalàs de cotó ben tous per a ell dormir perquè ell sempre deia que era “el rei de l’univers”.
La Lluna li va dir al núvol:
- Mira, nosaltres sempre estem discutint, veritat?
- Si - li va contestar el núvol.- Això perquè?
- Perquè el senyor solet sempre vol ser ell el que lluïsca al cel i com ell té més força i fa més llum que jo, aleshores a mi mai em veuen al cel.- va dir la Lluna.
Aleshores tots dos van fer un pla. El núvol li va dir a la Lluna:
- Mira, si el Sol segueix eixint quan no li toca, jo em posaré davant i veuràs.
Un dia el Sol va eixir quan no li tocava i el núvol es va posar davant d’ell i va començar a fer una tronada de por amb molta pluja. La Lluna li ho va agrair molt.
La Lluna eixia a la nit i pel dia el núvol, per donar un escarment al Sol, es posava davant d’ell i no deixava que brillara al cel; així setmanes i setmanes. El Sol es va posar molt trist i deprimit fins que un dia va anar a parlar amb el núvol i li va dir:
- Ja sé que m’he portat molt malament amb la Lluna, em perdones?
El núvol li va contestar:
- A mi no m’has de demanar disculpes, la que t’ha de perdonar és la Lluna.
Aleshores el Sol se’n va anar a veure la Lluna i li va dir:
- Amiga Lluna, em perdones?; he sigut molt egoista i no m’he portat bé amb tu.
La Lluna el va perdonar i van fer un pacte; jugarien al “fet i amagat” per no avorrir-se. De dia s’amagaria la Lluna i de nit qui s’amagaria seria el Sol.
A partir d’eixe dia tot va anar bé, però el núvol sempre estava a la mira per si tornaven a barallar-se.
El Sol li va demanar al núvol que el deixara dormir damunt d’ell perquè es trobava molt a gust i còmode; el núvol li va dir que sí però que respectara sempre als altres i no es pensara ser el millor i el més fort.


Úrsula Guerola Tormo

dimecres, 12 d’octubre de 2011

El 9 d'octubre a l'escola!

V. Terol explica la vida i el món de Jaume I als alumnes de 2n cicle

El passat dia 5 d'octubre, en el marc de les activitats per celebrar el 9 d'octubre a l'escola, les classe de 3r i 4t van tenir la sort i el privilegi d'escoltar a l'il·lustre Dr. Vicent Terol i Reig, director de l'Arxiu Municipal d'Ontinyent, que s'acostà a la nostra escola per explicar els alumnes de 2n cicle coses molt interessants al voltant del Rei en Jaume i el seu món medieval. Jo mateix vaig proposar l’activitat, ja que conec personalment Vicent, que tingué l'amabilitat d'acceptar la nostra invitació. A Verònica i Carmen, tutores de 3r i 4t, els va semblar una iniciativa d'allò més adient i didàctica i, de seguida, ho van dir als seus alumnes. Els xiquets i xiquetes estaven emocionats i van preparar tota classe de preguntes amb les seues mestres per poder fer-li-les a "eixe historiador que coneixia tant bé al rei Jaume I". No cal dir que Vicent va connectar de seguida amb tots els xiquets preguntant-los els seus cognoms i dient-los d'on provenien els seus avantpassats. De cop i volta, tots es van sentir molt identificats amb aquestes terres i amb els seus orígens. Els xiquets i xiquetes no paraven de fer-li preguntes d'allò més interessants. Tots es van assabentar de la relació directa que tenien amb el rei Jaume I . Per a finalitzar Vicent va posar un text escrit d'aquella època i, un per un, el llegiren, tot adonant-se'n de la gran similitud del català antic amb el que parlem hui en dia. Fou una activitat ben entretinguda.

Els i les alumnes de 2n cicle escolten amb atenció

I per la vesprada aparegué... el Gegant del Rei en Jaume acompanyat de la Flama del Correllengua! Els alumnes d’Infantil li van cantar moltes cançons envoltant-lo i fent-lo ballar. Allò que ningú no s’esperava és que el gegant de Jaume I es posara a parlar! Fins i tot, algun menut es va espantar d’escoltar la “veuota” del gegant! Ell mateix els va fer cinc cèntims de la seua vida i els va dir que estava molt content de veure que, després de tant de temps, els xiquets i les xiquetes d’Albaida encara se’n recordaven d’ell. Però, com bé va dir, allò que realment el feia feliç era comprovar que després de tants segles la llengua que ell va portar encara es parlava i estava ben viva. Alguns alumnes van tenir la sort de poder fer-li alguna pregunta, que ell va respondre encantadíssim. I, finalment, acomiadàrem al Gegant i als companys del Casal Jaume I d’Ontinyent, tot demanant-los que tornaren l’any que ve. Fou un acte molt emotiu que tancava la nostra diada d'una manera divertida i fantàstica. Moltes gràcies a tots els mestres i les mestres que han fet possible aquesta festa!

Els alumnes d'Infantil envoltant i cantant al Gegant de Jaume I

 Sònia Ureña, coordinadora de 2n cicle