EL SOL I LA LLUNA

   El Sol i la Lluna sempre estan barallant-se i de sobte escolten una veu... eixa veu deia: per a estar sempre barallant-se i causar problemes a la gent, cadascú que vaja per un lloc. El Sol i la Lluna convençuts van contestar, que no discutirien més i aquella veu contestà, si canvieu d’opinió, crideu ”Monster Class” ! i jo respondré.

- D’acord - digueren els dos.

Eixa mateixa nit, quan el Sol s’amaga, li digué a la Lluna:

- Per què sempre et toca a tu el torn de nit?

- Perquè si no la gent dormiria pel dia i estarien desperts per la nit! – Contestà la Lluna.

- Sí, xica, dons no fa falta que contestes així, bobota! – Digué el Sol.

- Xe calla, que no em deixes estar concentrada - Va dir la Lluna.

- I tu deixa’m dormir que jo necessite demà alçar-me a les sis, no com tu que eres una gossa - Va soltar el Sol.

- A sí?, doncs jo cobre més que tu per fer un torn de nit – Es burlà la Lluna.

-A què cride a “Monster Class”, eh? – Insinuà el Sol.

- Crida’l, i a mi què? - Digué tota atrevida la Lluna.

En això escoltaren una veu que deia:

- No fa falta que em crideu; sóc ”Monster Class”. Us he sentit barallant-se, i que dieu que anàveu a cridar-me, així que ja estic ací.

- Gràcies per vindr e- contestà la Lluna tota educada.

- No hi ha de què – contestà. Què volíeu? – preguntà el “Monster Class”.

- Res, res - contestà el Sol.

- Com que res? - Preguntà la Lluna.

- Com que res! - Contestà el Sol.

- Aleshores que, me’n vaig o em quede? - Preguntà ”Monster Class”.

- Vaja tranquil i no es preocupe - Li digué el Sol.

- Per favor, quedes - Deia per l’altra part la Lluna.

- Vostè que vol fer? - Preguntà el Sol a ”Monster Class”.

- Home jo ...

- Deixa’l que es quede - digué la Lluna.

- Jo vull que se’n vaja.

- Deixa’m estar, vaig al bany - contestà la Lluna.

- Vaig amb tu – respongué el Sol.

- Eixe home és perillós, per què creus que li diuen “Monster Class”?,eh? Va, deixa que ho arreglem tu i jo sols, per favor.

- Li feia el cap com un bombo el Sol a la Lluna.

- Escoltem la proposta de la veu i si no ens agrada no l’agafem i ho arreglem a la nostra manera, val? - Li va dir la Lluna.

- D’acord.

- Senyor Monster quina és la seua proposta? - Digueren els dos.

- Doncs, la meua proposta és... jo havia pensat en emportar-me la Lluna a la meua tenda de roba i al Sol a un bar de copes - digué el Monster esglaiat.

- Però ja no ens veuríem en la vida? - Preguntà la Lluna.

- No.

Ells s’ho pensaren bé i la seua resposta va ser que no.

La veu tornà a sa casa i no s’acostà mai més per allí.

La Lluna i el Sol es feren l’un amic de l’altra i no es barallaren mai més.

Paula Guerola Izquierdo