dilluns, 17 d’octubre de 2011

EL SOL I LA LLUNA

   El Sol i la Lluna sempre estan barallant-se i de sobte escolten una veu... eixa veu deia: per a estar sempre barallant-se i causar problemes a la gent, cadascú que vaja per un lloc. El Sol i la Lluna convençuts van contestar, que no discutirien més i aquella veu contestà, si canvieu d’opinió, crideu ”Monster Class” ! i jo respondré.

- D’acord - digueren els dos.

Eixa mateixa nit, quan el Sol s’amaga, li digué a la Lluna:

- Per què sempre et toca a tu el torn de nit?

- Perquè si no la gent dormiria pel dia i estarien desperts per la nit! – Contestà la Lluna.

- Sí, xica, dons no fa falta que contestes així, bobota! – Digué el Sol.

- Xe calla, que no em deixes estar concentrada - Va dir la Lluna.

- I tu deixa’m dormir que jo necessite demà alçar-me a les sis, no com tu que eres una gossa - Va soltar el Sol.

- A sí?, doncs jo cobre més que tu per fer un torn de nit – Es burlà la Lluna.

-A què cride a “Monster Class”, eh? – Insinuà el Sol.

- Crida’l, i a mi què? - Digué tota atrevida la Lluna.

En això escoltaren una veu que deia:

- No fa falta que em crideu; sóc ”Monster Class”. Us he sentit barallant-se, i que dieu que anàveu a cridar-me, així que ja estic ací.

- Gràcies per vindr e- contestà la Lluna tota educada.

- No hi ha de què – contestà. Què volíeu? – preguntà el “Monster Class”.

- Res, res - contestà el Sol.

- Com que res? - Preguntà la Lluna.

- Com que res! - Contestà el Sol.

- Aleshores que, me’n vaig o em quede? - Preguntà ”Monster Class”.

- Vaja tranquil i no es preocupe - Li digué el Sol.

- Per favor, quedes - Deia per l’altra part la Lluna.

- Vostè que vol fer? - Preguntà el Sol a ”Monster Class”.

- Home jo ...

- Deixa’l que es quede - digué la Lluna.

- Jo vull que se’n vaja.

- Deixa’m estar, vaig al bany - contestà la Lluna.

- Vaig amb tu – respongué el Sol.

- Eixe home és perillós, per què creus que li diuen “Monster Class”?,eh? Va, deixa que ho arreglem tu i jo sols, per favor.

- Li feia el cap com un bombo el Sol a la Lluna.

- Escoltem la proposta de la veu i si no ens agrada no l’agafem i ho arreglem a la nostra manera, val? - Li va dir la Lluna.

- D’acord.

- Senyor Monster quina és la seua proposta? - Digueren els dos.

- Doncs, la meua proposta és... jo havia pensat en emportar-me la Lluna a la meua tenda de roba i al Sol a un bar de copes - digué el Monster esglaiat.

- Però ja no ens veuríem en la vida? - Preguntà la Lluna.

- No.

Ells s’ho pensaren bé i la seua resposta va ser que no.

La veu tornà a sa casa i no s’acostà mai més per allí.

La Lluna i el Sol es feren l’un amic de l’altra i no es barallaren mai més.




Paula Guerola Izquierdo






5 comentaris:

  1. Monster Class? Eixa veu no serà algun mestre de l'escola, veritat? Quin diàleg més esbojarrat! I quina discussió! Continua escrivint perla, que no pots ni imaginar quantes històries més hi ha dins del teu cap. Tantes com vulgues imaginar!

    Didac

    ResponElimina
  2. Paula que xulo la teva història i el teu dibuix.
    Je je


    Meri

    ResponElimina
  3. Cosineta quina història més bonica!
    Es nota que t´agrada escriure i que vals per a això, continua així! :)
    M´encanta!
    Un besset!

    Arantxa Jordà Guerola.

    ResponElimina
  4. Paula, a ta mare i a mi ens ha agradat molt la teua história, enhora bona filla meua.

    ResponElimina
  5. Com es veu en aquesta història ,tens molta imaginaciò,seguix aixì ,que aplegaras molt llun.
    ENHORABONA PAULA.

    ResponElimina