dimarts, 18 d’octubre de 2011



 EL SOL I LA LLUNA  

Hi havia una vegada un Sol que presumia molt, perquè deia que ell feia que creixqueren les plantes i perquè quan ell s'amagava tancaven les oficines més importants. En canvi, la Lluna era més tranquil·la; li agradava jugar a aprimar-se i a engreixar-se cada mes, i també a reflectir-se en el mar.

Un dia, com sempre, s'estaven barallant i aleshores van sentir una veu que deia : No us baralleu, els dos sou igual d'importants! (era un núvol). Però ells van continuar barallant-se sense parar.

De sobte van sentir un altra veu que deia: El Sol es millor perquè a la gent del meu planeta li agrada pendre el Sol! – Va dir la Terra.

Després van arribar les estreles i les constel•lacions, però elles estaven d'acord en la Lluna.

Així es van unir tots els planetes, els meteorits i ... , menuda la que es va embolicar! Tots barallant-se!, Ningú es posava d'acord i el núvol pensava: Ai! Estes faves sempre barallant-se i no em deixen dormir!

Es va fer de nit, li tocava el torn a la Lluna i va exclamar: CALLEU UN MOMENT! Em toca el meu torn i si no em pose, la gent de la Terra sospitarà.

La Lluna li va dir al Sol que la deixara passar que li tocava a ella, però el Sol no la deixava passar; aleshores la Lluna es va cabrejar, però com el Sol era més gran no va poder passar i aixi fins a l'una de la matinada.

Tota la gent de la Terra estava molt cansada i exclamava: estic molt esgotada però encara es de dia, crec que he dormit massa poc!

Un altra deia: El meu rellotge va mal!

- El meu també, assenyala l'una de la matinada.

Totes les persones de la Terra estaven furioses. Mentrestant la Lluna i el Sol continuaven discutint:

Deixam passar Sol!

No, no et deixaré passar mai!
Aleshores es van adonar que la gent de la Terra estava furiosa i en eixe moment el Sol va adonar-se en raó que, tant com ell, la Lluna era igual d’important. Li va demanar perdó a la Lluna i aquesta es va posar davant i aleshores tota la gent se'n va anar a casa a dormir i ... pam! Eclipsi de Lluna! Tota la gent es va quedar al·lucinada.
Des d'aquell dia la Lluna i el Sol son els millors amics de l'univers.








Silvia Rodríguez Franch

3 comentaris:

  1. Una manera molt interessant i bonica d'explicar què és un eclipsi de lluna. enhorabona, Sílvia!

    Didac

    ResponElimina
  2. ke xula la historia silvia besets maria bodi

    ResponElimina
  3. M´agrada molt la teua historia.Segueix així.


    Meri

    ResponElimina