dimarts, 20 de novembre de 2012

Torna Cinema a l'escola!


El mes de novembre és el mes de la tardor per excel·ència: la Castanyera i el seu gat Marrameu, la pluja i el fred... Tanmateix, des de fa ja uns quants anys, hem incorporat una nova "tradició" de tardor: el cinema en valencià! No cal dir que és una iniciativa d'allò més oportuna i necessària per a la nostra llengua, marginada pels mitjans de comunicació i les institucions que deurien usar-la i defensar-la. Per què no és possible anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua a Ontinyent, València o Alcoi? Com pot ser? No és per manca de demanda perquè de gent que té ganes de llengua en som molts. Moltíssims! Si no hi ha ni pel·lícules, ni dvd, ni ràdios, ni televisions... en la nostra llengua és, bàsicament, perquè al govern de la Generalitat no li ve de gust: als nostres governants no els sembla important. Per a ells, la nostra llengua no és més que un destorb. Doncs per a Escola Valenciana no ho és i per a nosaltres, tampoc. I si les nostres institucions no fan res per la llengua, nosaltres ho farem. Per això, el proper divendres 23 de novembre les classes d’Infantil, 1r cicle i 2n cicle de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Lorax, a la recerca de la trúfula perduda -un film actual d'animació- doblada a la nostra llengua. Com ja hem dit, pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social del valencià perquè l'alumnat podrà comprovar novament que la nostra llengua també val per al cinema. Ja fa dies que ho tenim tot preparat! Recordeu que el bus eixirà des de l’escola a les 9:30hrs i tornarem abans de les 13:00hrs. Cal que els i les alumnes porten l’esmorzar.

Gràcies per la vostra col·laboració! Anem pràcticament tot Infantil, 1r cicle i 2n cicle: 113 alumnes!

Els i les mestres d'Infantil, 1r i 2n cicle.

divendres, 9 de novembre de 2012

Senzillament, fantàstic!


No m'equivocava: de nou, escoltar Llorenç fou un privilegi, un plaer únic. Els anècdotes, els acudits, les contarelles, les rondalles... És una caixa de sorpreses, un bagul ple de màgia "oral". La jornada fou especialment emotiva perquè Llorenç va convidar tothom a parlar i explicar les seues experiències passades i presents amb els contes. Records ben remots començaren a brollar de la nostra memòria: el somriure dels iaios, les veus, la història del Cigronet... La veu de Llorenç tan prompte ens transportava a la nostra infantesa com ens feia esclatar a riure: un acudit dins d'una rondalla que, alhora, té amagada una endivinalla; recursos dialèctics per mantenir l'atenció de l'audiència. Se'm fa difícil de fer la crònica de la vetllada perquè precisament va tenir un alt component emocional: no és només la història; és l'amabilitat que destil·la Llorenç; és la seua veu; són les cares; els registres; l'honestedat; el seu somriure. Llorenç és únic, d'això no en tinc cap dubte. Com bé va dir ell però, tothom pot explicar contes: tothom té un contacontes dins seu. És qüestió de pràctica i més pràctica; de cansar-se a llegir i contar històries. I de passió. Sobretot, passió. És aquesta idea la que destacaria per damunt de la resta: has de viure les històries, has de contar-les com si tu mateix n'hagueres estat protagonista. Cal explicar els contes com si foren històries verídiques. De fet, ho són. Fins i tot, els contes més estrambòtics i estrafolaris són absolutament reals i verídics. O és que no naixen de la nostra imaginació? Si nosaltres som reals, la nostra imaginació també ho és.


Gràcies Llorenç per una vetllada tant emotiva!

Didac Botella i Mestres

dimarts, 6 de novembre de 2012

El contacontes Llorenç visita l'escola!


Demà, 7 de novembre de 2012, l'escola Covalta tindrà l'honor de rebre la visita d'una llegenda viva de la cultura popular del nostre País: el contacontes Llorenç Giménez. A partir de les 19 hores tindrem el privilegi d'escoltar mil i una històries i acudits que Llorenç ha anat recollint arreu de les nostres comarques. És, indiscutiblement, una mena d'Enric Valor del segle XXI, amb un valor afegit: la seua increïble habilitat per explicar històries i fer riure i pensar a menuts i grans. Encara recorde la gran impressió que em va causar quan el vaig veure per primera vegada a la Facultat de Magisteri, el primer any de carrera. Vaig quedar embadalit de la solemnitat de la seua veu i de les fantàstiques contarelles que ens va explicar. I, des de llavors, he acudit a les seues actuacions sempre que n'he tingut ocassió. És per això que quan vaig veure el cartell de l'AMPA anunciant la seua visita a l'escola, vaig quedar de pedra. "Llorenç a l'escola? No pot ser!", vaig pensar. Evidentment, no m'ho perdré. I no cal dir que recomane tots i totes les mares i els pares de l'escola, d'acudir a l'escola demà per escoltar aquesta mena de joglar modern tan nostre: savi; amable; irreverent; sarcàstic. Ja us dic: una oportunitat immillorable per conèixer Llorenç. I tot, gràcies a l'AMPA de l'escola Covalta. Enhorabona per la magnífica iniciativa!

Acudiu! No us empenedireu!



Didac Botella i Mestres