diumenge, 18 de desembre de 2011

Per Nadal, cada ovella al seu corral



La festa de Nadal és, sense cap mena de dubtes, la celebració més inevitable i consagrada d’entre totes les que s’organitzen a l’escola. És -no cal dir-ho- una festa marcadament religiosa. Tanmateix, fins i tot jo -que estic radicalment en contra de l’ensenyament de qualsevol religió a l'escola pública- no hi veig cap intenció adoctrinadora en la celebració: els xiquets i les xiquetes -i també els pares i les mares- estan molt més pendents dels regals i de tot allò que envolta la festa que no pas del seu origen cristià. A més a més d’aquesta desafecció religiosa, hi ha un altre reclam que explica la celebració massiva del Nadal als centres educatius: la seua atractiva iconografia. I és que, més enllà d’allò que simbolitza, té un encant "visual" indiscutible: els tres Reis de l’Orient, la decoració d’arbres i parets, el pessebre... Els motius nadalencs són una font inexhaurible d’inspiració per fer manualitats.

Pessebre de l'escola Covalta
I, en això estem embolicats a l'escola! Certament, les setmanes prèvies a les vacances de Nadal són frenètiques per a mestres i alumnes. I és que NO PAREM! Ja fa dies que la música que ens acompanya entre hores té un marcat to nadalenc i, des de la setmana passada, llueix a l'entrada de l'escola el nostre cassolà i simpàtic pessebre, elaborat amb materials reciclats pels i les alumnes de 1r.  D'altra banda, als diferents cicles bullen les activitats! A Infantil, ja fa dies que decoraren el seu passadís amb estrelletes voladores elaborades pels mateixos alumnes, que també han dissenyat unes campanes de Nadal d'allò més boniques. I porten més d'una setmana assajant les Nadales a l'Antic Institut. De segur que ens tornaran a deixar bocabadats amb les seues veuetes! A 1r cicle la mestra Maria ha elaborat artesanalment un magnífic arbre de Nadal amb una mena de butxaques per a que els i les alumnes de 1r hi deixen regalets. I tots i totes les alumnes del cicle han ajudat a decorar les classes i el passadís amb els seus dibuixos d'aquarel·la, ceres i enganxines de colors. Els alumnes de 2n cicle també han decorat les seues classes amb motius nadalencs i l'alumnat de 5è i 6è, comandats per Jose Fernando, ha fet un treball de recerca de dites i refranys nadalencs per fer-ne cartells i penjar-los al passadís. Mentrestant, Pau s'esforça per enllestir les Nadales que els i les alumnes cantaran durant el Festival de Nadal. I jo? Des de principis de desembre estic assajant uns "gags" nadalencs amb els i les alumnes de 3r cicle. La cosa està un poc verda però l'experiència em diu que he de confiar en la mestria i l'enginy dels i les alumnes. I si, finalment, alguna història no acaba de quallar, estarem més que tranquils perquè ja ho diu la dita: qui fa el que pot, no està obligat a més!

Passadís d'Infantil decorat amb estrelles "voladores"

Tenim per davant una setmana d'allò més apassionant. Dimarts, Infantil i 1r cicle visitarem el Tirisiti d'Alcoi; dimecres celebrarem el Festival amb les nadales, els muntatges teatrals i una sorpresa sonada que tancarà la festa; dijous l'escola semblarà més una sala de festes -amb discoteca inclosa!- perquè tots els cicles tenen pensat d'avançar la celebració de Cap d'Any i fer un cotilló a les classes. I els mestres i les mestres també farem festa eixe dia perquè anirem a Ontinyent per fer el dinar de Nadal. Per això, abans que comencen les vacances i, com diu la dita, "cada ovella se'n vaja al seu corral", us desitge, en nom de tots i totes les mestres de l'escola, que gaudiu amb nosaltres d'aquesta setmana tant especial i que passeu unes festes d'allò més divertides. 

Bon Nadal a tothom!

Didac Botella i Mestres

diumenge, 4 de desembre de 2011

Democràcia a l'escola



El dia 21 de novembre vaig estar a la classe de 4t durant la primera hora del matí. Era l'hora de valencià i vaig considerar oportú d'encetar un petit debat improvisat amb els i les alumnes de la classe de 4t al voltant del tema "estrella" del cap de setmana: les eleccions del 20-N i els resultats que va deparar la votació. Pense que és molt important escoltar-los i deixar que opinen amb llibertat de qualsevol tema; de fet, s'enteren de moltes més coses de les que pensem i sempre tenen un punt de vista original i curiòs, per molt que no puguen entendre-les amb tota la seua complexitat. Després d'algunes opinions i anècdotes, els vaig explicar d'una manera molt bàsica quina és la funció d'un parlament i com funciona -partits, escons, aliances, votacions...-. Realment però, la meua intenció era fer-los una reflexió al voltant del concepte de "democràcia" i de  "majoria absoluta" que, des del meu punt de vista, és un concepte molt poc democràtic. I vaig deixar BEN CLAR que m'oposava a qualsevol majoria absoluta, fora quin fora el partit que l'aconseguira. Objectivament parlant, la idea de "majoria absoluta" és, ben bé, un antònim de "democràcia". I no ho dic jo; ho diu el diccionari. Democràcia: “Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu”. És a dir, democràcia és consens, és arribar a acords, és negociar i cedir; és participar igualitàriament en la presa de decisions importants... I quina necessitat té un partit amb majoria absoluta de consens, d’acord, d’igualtat, de negociar, de cedir...? És evident: no cap. És per això que un sistema electoral plenament democràtic hauria d’incloure un mecanisme que evitès les majories absolutes, per molt que una força política acaparès més de la meitat dels vots o escons en unes eleccions. El partit en qüestió és podria acostar molt a la majoria però no mai podria assolir-la: necessitaria sempre el suport d’un altre partit. Seria un bon antídot  contra l’absolutisme democràtic i una manera de forçar les diferents forces polítiques a cercar acords i consensuar propostes, essència de la democràcia real.


El descrèdit de la democràcia i la política, cristalitzat en el massiu moviment 15-M, és fruit, entre d’altres coses, de pensar que aquesta paraula no és més que un sinònim de votació. És una reducció conceptual molt nociva i perjudicial per a la salut de les societats. A l’empresa, a l’associació de veïns, als sindicats o, fins i tot, al sí de les famílies... A tot arreu s’ha reduït la idea democràtica a una mera acció: votar. Hi ha un problema? Hem de resoldre un conflicte? Votem. Malauradament, aquesta reducció conceptual també afecta al món escolar i d’una manera especialment intensa: generalment, les decisions que poden prendre els i les alumnes pel que fa al funcionament de la classe es fan per votació. Per a ells i elles, com per a la gran majoria de la societat, la democràcia és votar. Aparentment, és un procediment igualitari i just però no fa més que anul·lar un dels principis més essencials de l’escola i l’educació: ensenyar i aprendre a dialogar i a posar-se d’acord. I això mateix aconseguiren els alumnes de 4t durant una espècie de joc “electoral” que els vaig proposar; una petita al·legoria de la política. La classe havia d’organitzar un viatge. Vaig proposar dos destinacions: Barcelona i París. Els vaig dir que havien de prendre una decisió. De seguida els i les alumnes van optar per fer una votació. Hi vaig estar d’acord però, per assegurar un resultat útil, vaig “intervenir” la votació i vaig dir a cadascú quina ciutat havia de votar en secret. El resultat final fou: Barcelona, 11 vots; París, 10. Els que havien votat Barcelona estaven contents; els que havien votat París, no gens. Els de Barcelona feien broma dels companys que havien perdut. Tanmateix, els vaig fer veure que, per molta majoria absoluta que tingueren, no era una bona idea fer un viatge amb mitja classe disgustada. "I si ara diuen que no van? No podrem pagar el bus entre 11!", els vaig dir. És en aquest moment que vaig tractar de fer entendre els i les xiquetes de 4t que les votacions no són mai una bona solució; que votar s’ha de fer com a últim recurs, quan ja s’han exhaurit totes les possibilitats de diàleg i consens. I quan els vaig preguntar per una possible solució en el conflicte del viatge, Lirios ens va donar una lliçó a tots i totes: “I per què no anem a un altre lloc que ens agrade a tots?”. “Això és fer política”, els vaig dir complagut i emocionat.
Didac Botella i Mestres