dimarts, 26 de gener de 2010

Que bé ho passe...


UN DIA LA MESTRA EM VA CONTAR A CLASSE QUE EIXA VESPRADA COMPARTIRÍEM EL TEMPS AMB ELS XIQUETS I XIQUETES DE LES ALTRES CLASSES I QUE A PARTIR D´EIXE MOMENT PER LES VESPRADES ANIRIA AMB ELLS. JO EN UN PRINCIPI NO HO ENTENIA MOLT BÉ I, DE FET, QUAN VA ARRIBAR EL MIGDIA ESTAVA UN POC NERVIOSA. LA MESTRA ENS CRIDAVA PER GRUPS I ENS DEIA A QUIN LLOC HAVÍEM D´ANAR. A MI EM VA TOCAR QUEDAR-ME A CLASSE PER A FER ART AMB MARIAN; ALTRES VAN ANAR A LA CUINA AMB ENCARNA; ALTRES AMB NEUS A FER MANUALITATS I ALTRES AMB CRISTINA PER A FER EXPERIMENTS. LA SORPRESA VA SER QUAN VAIG VORE ENTRAR ALS XIQUETS I XIQUETES DE TRES I QUATRE ANYS... A MOLTS NOMÉS ELS CONEIXIA DE VORE´LS AL PATI I ARA JA SÓN LES MEUES AMIGUES.
AÇÒ HO HEM FET DURANT TOT EL PRIMER TRIMESTRE I HO HEM PASSAT MOLT BÉ. CONEC A TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES D´INFANTIL I COM SÒC MÉS FADRINA ESTIC AJUDANT-LOS A APENDRE NOVES COSES I A PARLAR MILLOR CADA DIA. EN EL TALLER D´ART ESTEM CONEIXENT PINTORS MOLT IMPORTANTS I HEM APRÈS A UTILITZAR TOT TIPUS DE MATERIALS PLÀSTICS. TAMBÉ ESTEM APRENENT A FER MENJARS MOLT BONS AL TALLER DE CUINA, ME´LS ESTIC ANOTANT PER FER UN LLIBRE DE RECEPTES. EL TALLER DE MANUALITATS ÉS MOLT DIVERTIT I ENTRETINGUT I SEMPRE QUE FEM EXPERIMENTS ENS QUEDEM AL·LUCINADES.
COM QUE LES MESTRES HO TENEN QUE ANOTAR TOT, LES ESCOLTE PARLAR I DIUEN COSES COM:
" Els xiquets i xiquetes han de ser protagonistes del seu aprenentatge, han d´assumir nous reptes i han d´ajudar-se mutuament per cercar solucions als problemes. Han d´apendre a compartir i a col.laborar; a treballar en equip. El joc és part integral de l ´aprenentatge. Els hem de facilitar entorns rics que els permeten viure noves i enriquidores experiències, en les quals puguen manipular, canviar, interpretar, observar, reflexionar...
DIUEN MOLTES COSES MÉS, TOTES RARÍSSIMES...JO NO LES ENTENC PERÒ EM FA IGUAL: SEGUR QUE QUAN SIGA MAJOR HO ENTENDRÉ, I RECORDARÉ AQUESTES VESPRADES TANT DIVERTIDES AMB MOLTA ALEGRIA.

Marian Llàcer Pla

dijous, 21 de gener de 2010

De nou, a la premsa!


Novament -i ja hem perdut el compte!- "Aula", el suplement educatiu del diari Levante, ha publicat un escrit que parla de la nostra escola. Aquesta vegada, l'article fa referència al Festival de Nadal i com, des de l'escola, tractem que el punt culminant d'aquesta festa -el Concert de Nadales- no siga, exclusivament, un encadenament interminable de cançons. El títol de l'escrit és "Sobredosi de Nadales" i el podeu llegir al següent enllaç (és a la pàgina 2):

http://medias.levante-emv.com/documentos/2010-01-27_DOC_2010-01-20_22_54_29_aula.pdf

(Si l'enllaç no rutlla, copieu l'adreça i enganxeu-la directament a la barra de direccions d'Internet)

PD: La fotografia que apareix al diari (la mateixa que encapçala aquest escrit) és obra de Marian Llàcer, mestra de 5anys d'Infantil. Si voleu veure la imatge més gran, feu-hi doble clic al damunt.

divendres, 8 de gener de 2010

Ser mestre




La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar. Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar... Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent. És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida. Per això, des de la més absoluta humilitat, volem demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d'arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

Didac Botella i Mestres