dimarts, 21 de desembre de 2010

Bon Nadal a tothom!



Els mestres i les mestres de l'escola Covalta, us desitgem que passeu unes molt bones festes. Esperem que tots i totes gaudireu d'allò més amb els amics i la família. Potser un viatge, potser un retrobament, potser un regal que no esperàveu... Deixeu-vos sorprendre i gaudiu: pares, mares, iaio, iaies... I, sobretot, vosaltres, estimats i estimades alumnes. Passeu-ho d'allò més bé i no us oblideu de llegir i d'escriure una mica. Com bé han fet a classe els i les alumnes de 6è, tot cercant dites relacionades amb aquesta festivitat. Ens acomiadem amb un recull d'aquestes dites i refranys. Fins al gener!

Equip docent del CEIP Covalta 


Per Nadal, capons, neules i torrons (Tanya)

Per Nadal, cada perdiu al seu niu (Oumaima)

Nadal en dilluns, any de difunts (Vicent B.)

La nit de Nadal, la més estelada de l'any (Roberto)

La misa de Nadal, per tot l'any val (Miquel)

Nadal passat, Cap d'Any aviat! (Marta)

Nadal en dimarts, festes a grapats! (Juan Carlos)

Nadal en dimarts, dolent pels sembrats (Àlex)

Per Nadal, a casa i prop de la brasa (Anna)

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal (Vicent P.)

dimecres, 8 de desembre de 2010

Una taula de ping-pong!

Sí: no és un miratge! El CEIP Covalta ja té la seua taula de ping-pong! Quin goig que fa només de veure-la, tant nova i tant lluent! Ja feia temps que li anàvem al darrere però no hi havia manera. I tot just començar aquest curs, Pau -el mestre de música- i jo mateix vam pensar "O ara, o mai!". Dit i fet! Aprofitant que a principi de curs tothom està de bon humor (allà per l'octubre la cosa ja comença a canviar!) i que les finances de l'escola, encara que humils, gaudeixen de bona salut, ens plantàrem davant del nostre estimat director i li vam dir: "Suelta la pasta, Flanagann!". I Jesús, després d'escoltar els nostres arguments, hi accedí de bon grat. En un tres i no res, vaig fullejar tots els catàlegs d'educació física que tenia a l'abast, vam consensuar un model de taula que no fora ni la més bàsica ni la més prohibitiva, vaig fer la comana i, una setmana després, ja teníem la taula a l'escola. La sorpresa fou però, que la taula ens va arribar com un moble d'Ikea! I clar, de seguida vaig fer un crit:  

"Juanjooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!"

Efectivament: sense el nostre estimat conserge a hores d'ara la taula, molt probablement, encara seria dins la caixa. O, pitjor encara: Pau i jo haguèrem acabat muntant, com a molt, un patinet o una escultura abstracta! Com que teníem moltes ganes de muntar-la, vaig quedar amb Juanjo eixa mateixa vesprada per veure d'enllestir el muntatge. Fou, com era d'esperar, un trencaclosques ben entretingut. I sort també de Jesús perquè en un punt determinat del muntatge Juanjo i jo ens hi enrocàrem -les instruccions eren prou confuses- i fou Jesús qui acabà d'encertar el camí. Després, tot fou bufar i fer ampolles!

Ja tenim la taula a ple rendiment. Hem organitzat torns per jugar al pati. Els xiquets d'Infantil i 1r cicle hauran d'esperar encara una mica per jugar ja que amb prou feines hi treuen el cap per damunt. Així doncs, dilluns juguen els i les alumnes de 3r; dimarts, és el torn de 4t; dimecres, li toca a 5è; i dijous és el torn de 6è. I els divendres? El torn dels mestres! Juanjo ha elaborat una fitxa per fer els torns de cada classe. Els xiquets de cada curs s'apunten per parelles i juguen durant el pati. Juanjo i jo mateix ens encarreguem de treure la taula tots els dies i de replegar-la una mica abans que acabe l'esbarjo. També tractem d'ensenyar les normes bàsiques del joc als i les alumnes per tal que cada vegada aprenguen una mica més. Com no podia ser de cap altra manera, la taula de ping-pong ha estat la sensació d'aquest inici de curs per bé que, després de dos mesos de taula, l'eufòria inicial ha minvat una mica. Tanmateix, quan tinguen ja un nivell suficient començarem a fer partides -a 11 punts- i, després, arribaran els campionats! Quina emoció! Alumnes, mestres i pares i mares: tots gaudirem de la nova adquisició!

Didac Botella i Mestres

dijous, 2 de desembre de 2010

Un bloc d'Infantil!



Les mestres d’Infantil de l’escola no paren quietes! Encara no han acabat d’enllestir un projecte, que ja n’estan pensant un altre. I tot, complint sobradament amb la dinàmica d’aprenentatge formal i rutines d’aquesta etapa educativa. L’any passat començaren amb els tallers, en els quals, alumnes de 3, 4 i 5 anys comparteixen treball i aprenentatge durant les vesprades.  També el curs passat estrenaren el flamant galliner de l’escola, on els i les alumnes aprenen a tenir cura dels animals i a observar el seu comportament: pondre, covar, menjar, discussions de convivència... I també aprenen a treure’n profit ja que tots i totes al llarg del curs se’n duran cap a casa algun que altre ou! És, no hi ha dubte, un aprenentatge que cala fons en l’alumnat i que té i tindrà unes repercussions pedagògiques d’allò més positives. I després de la granja avícola... l’hort escolar! Aquest és el projecte estrella d’enguany. A principi de curs demanaren a l’Ajuntament que omplís de terra el gran forat que va deixar el dipòsit de gasoil, que ha quedat en desús perquè la calefacció de l’escola ara funciona amb gas natural. I, dos mesos després d’iniciar-ho tot, bledes, faves, espinacs i d’altres hortalisses ja poblen els cavallons de l’hort, que vigila atentament una espantaocells d’allò més elegant. D’on treuen el temps estes xiques? D’on treuen tantes idees? D’on treuen tanta màgia i empenta Marian, Encarna, Cristina, Eva i Àgueda? Il·lusió; tot això prové de la il·lusió amb la que sempre treballen i de l’estima i el respecte que demostren cada dia envers els seus alumnes i la seua professió. No hi ha cap altre secret.

Com deia, el nostre cicle d’Infantil és un terratrèmol d’activitat; una allau d’iniciatives i coses noves. I la seua última pensada ha estat fer un bloc digital precisament per explicar totes aquestes coses i mantenir un diàleg constructiu amb els pares i les mares dels seus alumnes i la resta d’escoles i mestres del món que facen clic en aquesta direcció:


Des de l’escola Covalta, i en nom de tots els mestres, us desitgem sort en aquesta nova aventura i donem la benvinguda al vostre bloc, que també és el nostre. Un bloc que servirà per compartir experiències i explicar tothom els misteris i els secrets d’educar els més menuts; un bloc per mostrar el seu incansable treball; un bloc per reflexionar sobre la pràctica docent; un bloc per continuar millorant... Un bloc, en definitiva, per a no perdre mai la il·lusió en aquest difícil però apassionant treball d’educar i ensenyar a viure.

Didac Botella i Mestres

dimecres, 24 de novembre de 2010

Cap al cinema!



Demà passat -26 de novembre- totes les classes de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Toy Story 3 doblada a la nostra llengua. Es tracta d’una pel·lícula actual de dibuixos animats que parla d’unes joguines molt especials... Estan vives! I, clar, parlaran en valencià i, a més a més, ho faran en el centre comercial El Teler. Pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social de la nostra llengua.

Alhora però, l'activitat també vol denunciar el menyspreu i l'abandonament que el govern valencià mostra envers la llengua que hauria de defensar i promocionar. Com és possible que a un poble tant gran i tant valencià com Ontinyent no es puga anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua? Allò més greu però és que Ontinyent no és una excepció: cinema en valencià no es pot veure en cap lloc: ni tant sols a la ciutat de València. Com es pot acceptar una situació tant injusta i desigual? Que no vivim a un País que té dues llengües oficials? I per què hi ha una que està tant arraconada per les institucions? I jo em pregunte: què fa el govern valencià per resoldre aquest greuge comparatiu? No res. Tot amb tot, és normal que no facen absolutament res per la nostra llengua ja que ni tant sols la parlen. I si no, compteu les vegades que el nostre president Francisco Camps fa servir el valencià al parlament valencià. Cap ni una. Ni ell, ni la presidenta de les Corts, ni la resta de consellers... I clar, després són ells els valedors de la "lengua valenciana", els qui la defensen, els qui vetllen per la seua bona salut. Clar... Se'n preocupen tant per la nostra llengua que no mai la parlen; se'n preocupen tant que, en ple segle XXI, encara no podem anar al cinema per veure una pel·lícula en valencià. Quina manera més estranya de preocupar-se pel valencià... Per això, tots aquells qui ens estimem la nostra llengua estem tant agraïts a la tasca que, des de fa tant de temps, duu a terme Escola Valenciana: les Trobades, el premi Sambori, la campanya de voluntariat en valencià, edició de tota mena de materials educatius en valencià, promoció de la música en valencià, el programa Acosta't al Territori que organitza eixides escolars de qualitat i en valencià... I des de fa tres anys l'exitosa campanya de Cinema a l'escola. Què seria del valencià sense l'incasable treball i coratge d'aquesta gent?

Gràcies, companys i companyes de la Federació d'Escoles en Valencià!

Didac Botella i Mestres 

dimarts, 16 de novembre de 2010

La màgia de les titelles

video


La setmana passada, tots els i les alumnes de la nostra escola van poder gaudir de la màgia de les titelles gràcies a una nova edició -i ja en van 26!- de la MIT (Mostra Internacional de Titelles de la Vall d'Albaida). Dimecres fou el torn dels més menuts: els alumnes d'Infantil anaren al cinema Odeon per veure l'espectacle Del otro lado del árbol, de la companyia Elfo Teatro. Al sendemà, totes les classes de primària ens aplegàrem a l'Odeon per veure una obra de teatre que barrejava amb molt d'enginy titelles i actors en una adaptació colorista i ben divertida de l'obra més coneguda de l'escriptor nord-americà Lewis Carrol: Alícia al país de Meravella. La companyia Lluerna Teatre féu un espectacle senzill i deliciós que ens va endinsar tots i totes en un món ple de fantasia i colors, on res no és allò què sembla: un conill que porta rellotge i sempre fa tard, un gat que perd el cap, una gegantina reina de cors més roïna que la tos... Si voleu podeu veure un petit fragment de l'obra fent clic a la imatge que encapçala aquest escrit. Tanmateix, el video no us transmetrà ni de lluny les emocions del directe. És per això que us recomanem de tot cor que, sempre que pugueu, aneu amb els vostres fills i filles al teatre. Els educareu en l'art i les emocions, a més a més de fer-los passar una bona estona. Qui dóna tant per tant poc?

Didac Botella i Mestres

divendres, 12 de novembre de 2010

La castanyera



Avui celebrem la festa de la Castanyera, el dia gran de la tardor a les escoles. I què menys que dedicar-li una poesia a l'entranyable velleta, gràcies a la qual avui tots i totes menjarem castanyes torrades i cantarem cançons.

Va per tu, castanyera!


LA CASTANYERA

Això era i no era,
una vella castanyera
que portava mocador
i tenia un gran cor.

Tots els anys per la tardor
ens visita amb molta fruita
i els xiquets que tenen por
s’amaguen a corre-cuita.

“No fugiu, no fugiu!”,
ella diu mentre somriu,
“que no us han de fer cap por
les fruites de la tardor”.

Un moniato per ací,
Un bon caqui per allà.
Tres magranes perquè sí,
carabasses portarà.

Els xiquets i les xiquetes
ja no tenen gens de por
però alguns amb l’ai al cor
s’aproximen de puntetes.

Quin raïm més saborós!
Com estan les avellanes!
Per favor, més mandarines!
I un bon dàtil, ben melós!

Quan les fulles són a terra
i comença la frescor,
els carrers color a serra
omplen els menuts d’enyor.

I la vella castanyera
cull els fruits amb molt d’amor
i els prepara una panera
perquè tasten la tardor.

Didac Botella i Mestres

dimarts, 9 de novembre de 2010

Misteriosa animació lectora

video

El divendres 29 d'octubre, celebrarem al col·legi una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons. Aquesta festivitat, s'ha glovalitzat sota el nom de Halloween, però cal tenir en compte que aquest mot, “batejat” pels americans, no és compartit per la resta de cultures del món. I, per què? Doncs, perque algunes religions han volgut adaptar aquesta festivitat a les seves doctrines. La religió cristiana, i part de la nostra societat actual, anomena aquesta celebració la diada de TOT SANTS. I no sols les cultures i religions han tingut discrepaciens en anomenar el mot de la festivitat, sinó que també en la seva celebració. Aleshores, us convidem a que s'informeu com ho celebren altres cultures. Nosaltres ho celebrarem així:

El divendres a les 15,00 hores, els nostres mestres es disfressaren i es contaren relats fantàstics i de terror. A més a més, decorarem la classe amb dibuixos, globus i altres objectes per tenir l'aula adaptada als relats. Però el més divertit de tot, fou quan el mestre disfressat, ens va regalar un quadern amb la finalitat de relatar històries fantàstiques cada setmana. Ja estem practicant moltíssim i, qui sap? Pot ser d'ací uns anys ens animem a escriure un llibre dels nostres relats.
 
No oblideu que sempre hi ha un motiu per escriure, aleshores sols caldrà buscar per la vostra ment els espais, personatges i situacions que us puguen condicionar a relatar una història. Molts ànims!

Mestres de 2n cicle

dijous, 4 de novembre de 2010

Una eixida trista però necessària


El dia 28 d’octubre les classes de 5è i 6è anàrem fins a la Font del Patge. No era però, una eixida a la natura com les que solem fer habitualment; aquesta vegada, malauradament, no hi anàvem per gaudir dels arbres i l’aire fresc sinó, més bé, per tot el contrari. Aquest senzill i amable paratge de la serra d’Agullent quedà totalment arrasat per les flames el passat setembre, quan tres focs intencionats cremaren més de 4500ha de pins i matolls a la Vall d’Albaida. Així doncs, la nostra visita volia mostrar la crua realitat dels incendis als alumnes més majors de l’escola. I vam pensar que la millor manera d’entendre què significa un incendi i quines conseqüències té era trepitjar-lo, tocar-lo, olorar-lo...


Abans de l’eixida però, calia fer un treball previ de recerca i documentació. És per això que vaig preparar un full d’activitats per tal que l’alumnat s’esforcés per informar-se al voltant de tot allò relacionat amb els incendis: com és classifiquen, tècniques d’extinció i prevenció, causes principals, historial “incendiari” a la Vall d’Albaida i al País Valencià... El treball previ de qualsevol tipus d’eixida o activitat és molt important ja que prepara els i les alumnes per entendre molt millor allò que escoltaran i observaran. Aquest cop era encara més necessari perquè Dídac, un guarda forestal de Castelló de Rugat, ens acompanyaria per explicar-nos tot de coses relacionades amb els incendis. I si no hi havia un treball previ, els i les xiquetes no anaven a poder entendre “de la missa, la meitat”. En aquest sentit, José Fernando em va cedir, de bon grat, un parell de classes de Coneixement del Medi de 5è i 6è per tal de poder organitzar el treball dels alumnes. I he de dir que la gran majoria s’esforçaren i feren un bon treball.


A la Font del Patge, òbviament, hi anàrem a peu. Jesús, el nostre director –un incansable caminant–, em va assenyalar el camí que havíem de seguir i, unes setmanes abans, el vaig recórrer amb Marian –mestra d’Infantil 3 anys– per evitar ensurts. I allà mateix, el passat dimecres 28 d'octubre, ens vam trobar amb Didac –l’agent mediambiental– que va respondre amb gran pedagogia a les preguntes que els i les alumnes havien preparat: Per què cremen la muntanya intencionadament?, Qui se’n beneficia de tot plegat?, Què tardaran els arbres en tornar créixer?, Com pots escapar d’un incendi?... També ens va explicar coses molt interessants al voltant de la investigació d’incendis, tot mostrant-nos les “pistes” que va deixant el foc per allà on passa. Fou una experiència molt enriquidora, malgrat el regust amarg que deixa en l’ànima l’esguard d’un paisatge calcinat. En aquell paratge desolat però, presenciàrem un petit miracle: d’entre les cendres començaven a rebrotar algunes plantes i matolls. La vida s’obria pas. Els alumnes s’ho miraven incrèduls i encuriosits. I tornàrem a l’escola amb una mínima esperança. Potser, quan siguen grans, entendran el missatge que la mare Natura els va enviar: no hi ha res més poderós que les ganes de viure.

Didac Botella i Mestres

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Miquel a la Fonteta


Feia més de quinze anys que no anava al pavelló de la Font de Sant Lluís de València per veure un partit de bàsquet. Només hi havia anat un cop i fou l’any 1994 per veure com el Pamesa València s’enfrontava al Barça. El cap de setmana passat, després de tant de temps, hi vaig tornar amb una colla d’amics per veure el mateix partit: el Club de Bàsquet València –ara patrocinat per l'empresa PowerElectrònics– s’enfrontava al Barça en la tercera jornada de la lliga ACB. No cal dir que vaig gaudir d’allò més veient el partit: la Fonteta era tota una festassa! Tothom portava alguna peça de roba taronja –és el color del PowerElectrònics– i animaven el seu equip amb una gran cridòria. He de dir però, que quan tots callaven, jo i uns pocs més animàvem –supose que podeu imaginar perquè...–. El partit fou molt disputat malgrat que, finalment, va guanyar el Barça per nou punts (69-78). Fou una experiència molt divertida i emocionant. Més enllà del partit i del bon ambient però, aquella vesprada esportiva em reservava una sorpresa d’allò més sonada. De cop i volta, tot just acabada la primera part, vaig escoltar per megafonia: “I ara, amb tots vosaltres, els xiquets del Club de Bàsquet Albaida faran un partit d’exhibició”. No m’ho podia creure. Quina casualitat! I quan baixe a vora pista per veure si reconeixia algun xiquet d’Albaida, em trobe Miquel Martí, el nostre Miquel –alumne de 6è de Covalta– vestit de groc i jugant el partit. Quina sorpresa! Estigueren jugant deu minuts –era el descans del partit – i Miquel féu un molt bon partit, agafant rebots i fent moltes passades als seus companys d’equip. Fins i tot va anotar dos punts amb un llançament! Qui sap si d'ací uns quants anys, podrem anar al pavelló de la Font de Sant Lluís per veure jugar Miquel contra el Barça. Si eixe moment arriba, promet que també animaré el Club de Bàsquet València.

Enhorabona, Miquel!

Didac Botella i Mestres

divendres, 1 d’octubre de 2010

Visca el 9 d'octubre!


El Rei en Jaume, el penó i la conquesta de València de 1238, la Corona d'Aragó, la parla catalana... A l’escola, la festa del 9 d’octubre és sempre un bon moment per explicar la història del nostre poble als més menuts i recordar als més grans els nostres orígens. És un bon moment per recordar quina fou la nostra primera bandera i perquè parlem la llengua que parlem, especialment ara, una època en la qual, aquells qui ens governen, treballen incansablement per tergiversar la història i fer-nos oblidar els nostres arrels. No en va, són els hereus de Felip V, aquell qui ens va eliminar com a poble, por justo derecho de conquista.

No hem d'oblidar però, que una celebració sempre ha de tenir un caràcter lúdic -especialment a l'escola- i és per això que enguany estem preparant un "sarao" ben especial. Després de molts anys de fer el 9 d'octubre per separat, enguany el CEIP Elías Tormo i la nostra escola ens hem posat d'acord per organitzar conjuntament una festassa que, esperem, siga recordada durant molt de temps.
I com que en serem molts, la celebració tindrà lloc a la plaça del Palau Marquesal d’Albaida durant la vesprada del dimarts 5 d’octubre de 2010. I què farem a la plaça? Doncs ballarem i cantarem amb Dani Miquel, un autèntic "showman" que, en un tres i no res, es posa a la butxaca a grans i menuts! L’acte també inclourà l’arribada de la flama del Correllengua'10 que aquest any ve acompanyada d’un gegant del Rei en Jaume. L'espectacle començarà cap a les 15:30 i acabarà cap a les 17:00. El dia 5 d'octubre per la vesprada els xiquets i les xiquetes aniran a escola sense les motxilles i, després, marxarem tots plegats cap a la plaça. Com ja he dit, la festa acabarà cap a les 17:00 i, per tant, ja no tornarem cap a l'escola. Així doncs, us demanem per favor que aneu a replegar els vostres fills i filles a la plaça. I encara més: us convidem a que assistiu a l'espectacle per tal que també vosaltres pugueu gaudir de la mestria i l'encant de Dani Miquel.

Us esperem!


COMISSIÓ ORGANITZADORA DEL 9 D'OCTUBRE (CEIP Covalta)

dijous, 9 de setembre de 2010

Ja era hora!


Quines ganes tenia de que tornàreu! He passat un estiu de pena, com sempre. Per a vosaltres, l'estiu és la llibertat, l'amor, l'experiència: temps de córrer i de viure; temps d'aventures i viatges; dies de platja i de muntanya. Per a mi, l'estiu és la mort; la soledat més absoluta. Quan juny acaba, fins i tot els mestres m'abandonen i només Juanjo ve a veure'm algun cop. A l'agost, Juanjo també s'oblida de mi i em quede més sola que la una. Si pogués moure'm seria diferent; jo també viatjaria; i correria per la serra; i volaria amb els ocells. Però no puc. Per això tenia tantes ganes de retrobar-vos a tots i totes: perquè vosaltres, els xiquets i les xiquetes, sou la sang que corre pels meus passadissos i racons: sou la meua vida.

Avui, abans que arribàreu, don Jesús m'ha despertat de bon matí. No falla! Tots els dies arriba el primer! Sempre tant puntual! Podríeu dir-li que un dia em deixara dormir una mica més... Però no serviria de res perquè en fer-se les vuit del matí, tots els altres mestres van arribant i amb el soroll que fan ja no puc adormir-me. No sóc molt matinera, la veritat. Jo, si fos per mi, m'alçaria a les nou per donar-vos la benvinguda i cantar-vos la cançó de Bon dia! Però no hi ha manera: els mestres i les mestres em desperten quan encara no són les vuit. Açò no és vida! Per cert, us agrada com cante? A que tinc bona veu! Abans estava sempre un poc afònica però el curs passat Pau, el mestre de música, va tenir la idea de fer vindre un metge de la gola per a que em curés l'afonia. Em va mirar, em féu treure la llengua i dir "aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa" unes quantes vegades i, en un tres i no-res, tenia una veu de categoria. Quin goig fa ara escoltar-me!

Us he dit que sóc un poc dormilega, que no m'agrada matinar. És veritat. Avui però, era diferent. Quan Jesús ha arribat de bon matí, jo ja estava mig desperta. No he pogut dormir en tota la nit dels nervis que tenia! I quan us he vist entrar per la porta del pati... Quina il·lusió! Tots i totes tant majors i tant mudats! Amb eixa roba tant neta i eixes motxilles tant lluents! Amb eixos somriures i eixa il·lusió tant gran de començar un nou curs i retrobar els amics i les amigues! Amb eixes cares tant guapes i boniques! Jo... Bé, jo també m'he intentat posar guapa i bonica... Els xicons i les xicones de l'Escola Taller m'han posat una capa de pintura però no sé si durarà molt... I per dins... continue igual. És molt trist. M'agradaria ser molt més gran per a que estiguéreu més còmodes. M'agradaria tenir més aules i més espais per poder fer més coses junts però res de res! I fa molt de temps que he demanat un germanet -el gimnàs- per poder fer classe d'educació física els dies de pluja però ni cas! La Conselleria i l'Ajuntament em tenen una mica oblidada -per no dir molt-. Però què hi farem! Mentre no em caiga un tros de teulada i faça mal a algú no crec que m'arreglen de debò. Ah!, i espere que la nova calefacció funcione... Ai, quin hivern us espera!

Ja era hora que vinguéreu! Quines ganes tenia de retrobar-vos! Estic convençuda que enguany aprendreu moltíssimes coses amb els mestres i les mestres que teniu. Ho passareu en gran. Ja veureu! Fareu excursions; i experiments; i teatre; i activitat física. Uns anireu al Tirisiti i d'altres anireu de visita al castell de Xàtiva; uns jugareu a l'amagatall i d'altres botareu a la corda; uns acabareu l'escola i d'altres us hi estareu encara molt de temps. Malauradament, sé també que alguns i algunes de vosaltres us barallareu i, de vegades, us direu paraules lletges. Això no està bé i em sap molt greu quan ho veig. Però són coses que passen: els bons amics i les bones amigues també s'enfaden de vegades. Per això, allò més important és enraonar i tractar de resoldre els problemes sense discutir. Heu d'aprendre a escoltar-vos els uns als altres. M'heu de prometre que ho fareu; que tractareu d'ajudar-vos entre vosaltres; que no deixareu ningú de costat; que sereu companys i companyes de tothom; i que si un dia s'enfadeu, al dia següent, només entrar a classe, fareu un bes ben gran a la persona amb qui havíeu discutit i tornareu a ser amics. Ho prometeu?

Ja és fosca nit i ha estat un dia ben intens per a tots i totes. Bona nit, estimats i estimades alumnes! Quina sort poder dir Fins demà!

L'escola Covalta

dimarts, 29 de juny de 2010

Un curs que se'n va...


Escrivint aquestes paraules me n’adone que el curs 09-10, que tot just demà acabarà, ja fa temps que ha passat a la història. El temps s’ho empassa tot amb una velocitat certament frenètica: el present, l’acció de viure, se’ns escapa de les mans abans, fins i tot, de poder assaborir-la; és d’una volatilitat indescriptible. No fa encara una setmana que els i les alumnes corrien pels passadissos de l’escola. El temps transcorregut és insignificant però la distància conceptual que ens separa del moment és ja irreparable. Va com va, que deia l’Ovidi Montllor.

Tanmateix, com diu un aforisme anònim, “la vida són records i papers” i els records d’aquest curs que ara tot just acaba ens acompanyaran per sempre més a tots aquells i aquelles que l’hem viscut i l’hem fet possible. Mestres, alumnes, pares i mares... Tots i totes hem contribuït un any més a fer de la nostra escola un punt de trobada; un lloc per aprendre; un espai per compartir aquest viatge tant difícil però apassionant d’educar que inclou, com tot en la vida, avinenteses i agres discussions; moments bons i d’altres per oblidar... Teatre, celebracions, treball a l’aula, eixides a la natura... De nou, un fum d’iniciatives, propostes i activitats han omplert el nostre centre de vida, aprenentatge i treball. Enguany, entre moltes altres coses, hem encetat el bloc digital de l’escola i hem estrenat galliner gràcies a la iniciativa de les xiques d’Infantil, que també han “estrenat” una nova manera de fer classe: els tallers. I què dir de la nova megafonia de l’escola! D’altra banda, a principi de curs, gràcies a l’esforç del centre i de l’AMPA, pintàrem part de la façana de l’escola, tot donant-li al nostre centre una cara nova, ben lluent i bonica, malgrat les greus deficiències estructurals que pateix l’edifici i l’oblit de les institucions que haurien de vetllar pel seu adequat manteniment. I hem celebrat el II Festival de Teatre Escolar d’Albaida en el qual, el nostre centre ha tingut un destacat protagonisme. I ens visità la castanyera. I engalanàrem l’escola per celebrar el carnestoltes. I l’escola de pares i mares continua endavant. I tantes i tantes altres coses...

Tot és ja un amable record ben guardat en algun racó de la nostra memòria. I un de ben especial també acompanyarà per sempre més els i les alumnes de 6è. Després de tota una vida a l’escola, era el moment d’acomiadar-se dels mestres que els han vist créixer. Però també dels passadissos, del pati, de les aules... que els han acollit durant l’entranyable travessia de la primera joventut. A l’escola han passat més temps que a cap altre lloc; fins i tot, més que a casa. I això bé mereix un adéu especial que els permeta de recordar els moments viscuts amb intimitat. Per això l’última nit del curs ens hi quedàrem a dormir. Viri, la seua tutora, ens acompanyà fins a ben entrada la nit i després, muntàrem el campament al bell mig del camp de futbol, tot recordant l’obra de teatre Quin malson d’excursió!, que havíem “estrenat” al Festival uns dies abans. Les tendes envoltaven un foc que vaig fer. I aquest, en un llenguatge incomprensible i primitiu, ens va endinsar en la profunditat de la nit i dels temps, tot gravant a la nostra memòria una imatge i un moment inoblidables.

Didac Botella i Mestres

divendres, 18 de juny de 2010

ACOMIADAMENT ALUMNES DE SISÉ





L’ÚLTIM ANY A COVALTA

Aquest es l’ultim any que la classe de sisé de 2009-2010 passa en Covalta. Ens agradaria moltíssim donar les gràcies a tots els mestres que han estat al nostre costat com: Pau, Vanessa, Begonya, Carmen, Conchi, Sonia, Sandra, Don Jesús, Didac, Mª José, José Fernado, Viri (la senyo)…
La nostra classe està unida però de vegades se n’hem passat prou insultant-se, espentant-se, no fent deures … però al final els mestres sempre han sabut com solucionar-ho.
Nosaltres tenim por de passar a l’institut, allà ja no serem els grans…, però també estem molt il•lusionats. Ens dóna molta pena anar-se’n i pensar que tot el que hem viscut ací durant sis anys es quedarà ahí i no tornarem, però també esperem que aquest àdeu que us diguem als mestres no siga per sempre si no que ens recordem durant molt de temps més.

Un bes molt fort, de tota la classe de sisé. Alicia Ruiz, 6é.

LA MEUA VIDA A COVALTA

Hola em diuen Carolina, estic a 6é, i vaig a contar -vos la meua vida a Covalta:

Vaig començar a 1r de primaria, a quasi tots els meus companys de classe ja els coneixia d’abans. El meu primer tutor fòu Pau i nosaltres els seus primers alumnes. El primer dia estavem nerviosos igual que ell. Per a Pau sempre serem els seus xiquets i ell, per a nosaltres, el mestre amb qui vam iniciar aquesta aventura.
A 3r i 4t la nostra tutora fou Carmen, amb ella aprenérem a compartir i també férem moltes manualitats.
A 5é i a 6é em va tocar amb la senyo (Viri), s’ho hem passat moltes vegades bé i hem aprés i ens hem divertit amb ella molt.
Amb Didac, el meu mestre d’E.F., vaig fer teatre en 5é, i vaig aprendre a lliurar-me de la vergonya i interpretar el que saps fer.
A 6é José Fernando ens dóna matemátiques i geometría; hem passat estones molt divertides gràcies al seu regle i a les seues bromes!
El col.legi Covalta no l’oblidaré mai, el que he viscut allí ha sigut molt bonic. Amb els amics i la familia i he compartit alegries, nervis… però sobre tot moments inoblidables.
Gràcies als meus pares, que decidiren dur-me a Covalta hui em sent molt orgullosa de poder pertanyer a aquesta escola. El meu somni seria que ésta estiguera ahí per sempre i que els meus fills , nets… anaren allí, igual que va anar mon pare, i em contaren tot el que van visquent. Tots els xiquets deurien poder disfrutar-la!
No m’oblidare mai dels mestres: Viri, Pau, Carmen, José Fernando, Sonia, Don Jesus, Didac, Sandra, Mª José, Javi , l’educador del mejador,… que han tingut mogolló de paciència amb tots nosaltres!
Mai us oblidare! Gràcies per fer-me sentir el que sent! Gràcies!

dilluns, 14 de juny de 2010

Que comence la funció!

Són les 5:00am del dia 14 de juny de 2010. D’ací ben poques hores començarà el II Festival de Teatre Escolar d’Albaida. M’he desvetllat sense cap motiu aparent. Res no m’angoixa; res no m’inquieta. Es cert però, que des de fa dies tinc el son ben lleuger. I es que després de tant de treball i d’esforç, quan s’acosta l’hora de la veritat sempre tens un cert neguit al cos. Més que nerviosisme però, aquesta sensació és fruit de l’excitació, de les ganes de començar; del desig que tot vaja rodat. Tot està a punt i tot anirà bé. L’èxit de la 2a edició de Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra... està assegurat perquè, després de tanta adversitat, celebrar aquesta segona edició del Festival és ja un èxit rotund. Allò que vinga de més, propina és. Ens esperen quatre dies de rialles i d’emocions; d’espectacle i de gaudi. Ha arribat el moment que tots esperàvem: els mestres implicats en els muntatges veuran el seu projecte realitzat; els i les alumnes mostraran les seues qualitats dramàtiques i el seu treball a tot el poble; la resta de xiquets i les xiquetes tindran el privilegi de fer de públic; d’un públic atent i respectuós; les famílies s’emocionaran de veure els seus i les seues filles, nebodes i netes damunt l’escenari; i, tot el poble, un any més, serà un festa gràcies al teatre i a les escoles.

Així doncs... Que comence la funció!


PROGRAMACIÓ


DIA:
Dilluns 14 de juny.

OBRA: Todo es un cuento. Classe de 1rA. Tutora: Marta Juan. CEIP Elias Tormo

HORA: A les 12:00 (escoles) i a les 19:30 (general)


DIA: Dimarts 15 de juny.

OBRA: Les Bruixes del Color. Classe de 5 anys. Tutora: Marian. CEIP Covalta.

HORA: A les 12:00 (escoles) i a les 19:30 (general)

...I pel matí, comptarem amb la presència del magnífic Dani Miquel que farà riure i ballar a grans i menuts amb les seues Musiqueries.


DIA: Dimecres 16 de juny.

OBRA: Quin malson d’excursió. Classe de 6è. Tutor: Didac. CEIP Covalta.

HORA: A les 10:00 (escoles), a les 12:00 (escoles) i a les 19:30 (general)


DIA: Dijous 17 de juny.

OBRES: Exphangl·liyz! Classe de 3r ESO. Tutor: Paco Valero. IES Josep Segrelles. 4 muntatges curts: Enfonsa’m “de luxe”, Enciclopèdia humana, Ordenata desfasat i Futuròleg 4 muntatges curts. 2n d’ESO. Tutor: Casimir. IES Josep Segrelles.

HORA: A les 9:30 (escoles), a les 11:30 (escoles) i a les 19:30 (general).


NOTA: Tots els muntatges és realitzaran al Saló d’Actes de l’Antic Institut.


divendres, 11 de juny de 2010

EDUCACIÓ VIAL A L'ESCOLA

CIRCUIT URBÀ
CIRCUIT AL PATI

CIRCUIT AL PATI


AVALUACIÓ I COMENTARIS A CÀRREC DELS PARES / MARES COL·LABORADORS I DEL POLICIA MUNICIPAL



VISTA PANORÀMICA DEL CIRCUIT AL PATI





EDUCACIÓ VIAL A L'ESCOLA


Amb gran èxit s'ha realitzat, aquesta setmana, un programa d'Educació Vial a la nostra escola. D'una o d'altra manera, ha participat tot l'alumnat, des d'Infantil 3 anys fins a 6é. de Primària, en sessions al pati, on es va muntar un circuit, i al carrer, amb trànsit real i normal de vehícles. També hem comptat amb la inestimable col·laboració d'alguns pares i mares. Tot ha estat coordinat per la incansable cap d'estudis i la policia municipal d'Albaida.

Cal agraïr als pares i mares la seua confiança i col·laboració, a Viri el seu esforç i també la seua habilitat i diligència per rectificar l'eixida a l'Avinguda (i traslladar-la a una zona més tranquil·la i segura), i al nostre policia, Alfonso, pel seu entusiasme, entrega i dedicació.

Gràcies a tots i a totes !!!

video


video video

dimarts, 8 de juny de 2010

II Festival de Teatre Escolar d'Albaida


Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra...
arriba a la segona edició. Qui ho anava a dir! L’aclaparador èxit de l’any passat però, no ha servit per facilitar-nos el camí; ans al contrari. Tanmateix, ací estem! Amb la cara ben alta i contents d’haver fet possible el somni d’educar amb el teatre. L’èxit és fruit, indiscutiblement, del treball en equip que hem dut a terme entre el CEIP Covalta, el CEIP Elias Tormo i l’IES Josep Segrelles. Tanmateix, l'escola Covalta bé mereix una menció especial en tot aquest projecte ja que ha estat ideat i coordinat pel seu mestre d’educació física –Didac– i dos dels cinc muntatges que es podran veure la propera setmana han sorgit de les seues aules. Dilluns 14, obrirà el festival la classe de 1r A del CEIP Elías Tormo amb l'obra Todo es un cuento, dirigits i dirigides per la seua mestra, Marta Juan. Dimarts 15, la classe de 5 anys del CEIP Covalta representarà l'obra Les Bruixes del Color. L'obra ha estat adaptada i dirigida per la seua mestra Marian Llàcer. I dimecres 16 serà el torn dels majors: la classe de 6è del Covalta –amb la col·laboració de dos alumnes de 5è–, representarà Quin malson d'excursió!, obra escrita i dirigida per Didac. Finalment, els i les companyes de 2n i 3r d'ESO mostraran el seu art dijous 17, dirigits per Paco Valero i Casimir. La implicació del Covalta no acaba ací, però, ja que, a més a més, molts mestres de l'escola -i moltes mares i pares- ens han mostrat el seu incondicional suport i han estat sempre disposats i disposades a fer un cop de mà quan ha estat necessari. Estem molt orgullosos i satisfets de comprovar que el CEIP Covalta ha contribuït d’una manera tant decisiva en fer possible la segona edició d'aquest projecte tant especial. De nou, el Festival serà una festa per al poble; un esdeveniment que farà de pont entre grans i menuts, entre l’escola i la societat.

Tot està a punt. Mestres i alumnes hem treballat de valent per dur endavant aquesta empresa, amb l’inestimable col·laboració i suport econòmic dels AMPES, els tres centres i diverses entitats d'estalvi. Ara, només queda replegar els fruits d’aquest esforç i d’aquesta il·lusió. Us esperem a tots i totes al Saló d'Actes de l'
Antic Institut a partir del dia 14 de juny!

Comissió organitzadora de

Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra...
II Festival de Teatre Escolar d'Albaida

dijous, 3 de juny de 2010

EXCURSIÓ FI DE CURS 6é primària





Excursió fi de curs de sisé !


Hola, som Mar i Adina, dues de les xiquetes que el dimecres, día 26 de maig de 2010, anàrem a l’excursió més esperada de tot l’any, la de fi de curs de 6é. La nit d’abans no podiem dormir pensant en l’excursió, com seria, què fariem, com serien els xiquets i xiquetes d’Alberic amb els qui també anàvem…
Quan viatjàvem en autobús cap les Hoces del Cabriel (Venta del Moro), estàvem impacients per fer barranquisme. Havíem de ficar-se un trage molt incòmode, de neoprè, botar a l’aigua i tirar-se per tobogans de pedra per dins del riu. Va ser molt emocionant. Per la vesprada arribarem a l’alberg i repartiren les habitacions. A la nit férem jocs nocturns que van estar genials.
El segon dia férem kallac; això també ens va agradar molt. Per la nit després de sopar, ens posàrem ben guapetes i anàrem a la disco; com s'ho vam passar ballant!
El tercer dia anàrem a fer tirolina, jocs d’orientació, pont mono, quina pooor!, i tir amb arc. Ens va agradar moltíssim.
Per la vesprada tornant cap a casa tots estàvem un poc tristos ja que haviem fet molt bons amics i ja tocava acomiadar-se d’ells.
La veritat és que l’excursió ens ha encantat i repetiríem sense pensar-s’ho ja que hem fet coses noves i ben emocionants. Ha valgut la pena, vos la recomanem a tots i totes!

dimecres, 26 de maig de 2010

A la taula i al llit...

En els xiquets i xiquetes és molt important l'activitat física, però no ho és menys l'alimentació, una quarta part dels joves pateixen d'obesitat o sobrecàrrega. A l'escola és un dels llocs on som concients d'açò, per això durant aquest curs, Encarna i els-les xiquetes d'infantil han fet per les vesprades tallers de cuina, es una bona manera, per no dir "la manera" de que l'alumnat se n'adone de la importància d'una bona alimentació.

Han assolit uns hàbits d'higiene, conèixen característiques pròpies de diferents aliments, hem intentat que desenvolupen un sentit crític per saber que convé menjar sense deixar-se dur per la publicitat...tot açò en un ambient molt lúdic en el que tots i totes han participat i col.laborat per a després poder-lo tastar amb els amics i les amigues.

Prompte portaran a casa un llibre de receptes, totes les han fet a escola, estaria molt bé que les posareu en pràctica junts, que vos les explicaren, que les tastareu, i que en provareu de noves...
Les mestres necessitem del vostre recolzament, pares i mares, per a que la nostra tasca educativa siga una realitat.


Marian Llàcer Pla

dijous, 20 de maig de 2010

FINALITZA L'ESCOLA PER A PARES I MARES DEL TERCER CICLE







Un curs més, finalitzem l’escola per a pares i mares del tercer cicle. Han estat nou sessions d’una hora i mitja a dues hores de durada cadascuna, en les quals, no solament hem explicat el que els vostres fills i filles estan fent a classe; també hem vist les errades i els encerts que fan, hem preparat o repassat els exàmens i les fitxes, hem parlat de comportament i actitud, d’activitats, d’innovacions, ... i heu estat les primeres o els primers en assabentar-se de les moltes novetats que hem introduït aquest curs per tal de millorar el funcionament del cicle, i sense dubte, millorant la relació pares / mares / professorat.
Al llarg d’aquest curs, han passat per aquestes sessions, la mare o el pare de més de 17 alumnes del cicle, i l’assistència mitjana ha estat de 10 mares o pares; sabem que alguns no poden assistir o bé per que treballen o bé per que tenen obligacions familiars que atendre.
De segur que el vostre esforç i interès es nota en els resultats que obtenim.
A tots, i especialment a totes, moltes gràcies per la vostra assistència. Heu estat un grup molt interessat, molt constant, ...; unes alumnes molt aplicades. Hem notat el vostre suport i la vostra confiança.
Amb el vostre recolzament intentarem continuar el curs vinent.



diumenge, 16 de maig de 2010

A L’AMIGA, A LA COMPANYA, … A LA MESTRA.









Com passa el temps! Ja fa dos anys que ens vas deixar, encara que sempre estaràs entre nosaltres, pels corredors, al pati, a la sala de professors, en les reunions de cicle, … a la teua darrera classe de 6é., en el record dels teus companys i companyes, de tots els que et van conèixer … i com no, de tots els teus alumnes, que de segur tampoc t’oblidaran.
Quant esforç, quant treball, quanta dedicació, quanta atenció a l’alumnat, … quanta amistat, quant trellat i seny, quanta companyonia, quanta alegria, … sempre disposta a fer un favor, a escoltar, a aconsellar, ...
Què prompte t’has anat! Com t’enyorem!



El teu company i amic José Fernando

dissabte, 15 de maig de 2010

NOVA ACTIVITAT ESCOLAR A 5é.

Vist el gran èxit que ha tingut la iniciativa de la professora Viridiana Boluda y que tan bons resultats ha donat en l’alumnat de 6é. millorant notablement l’expressió escrita, l’ortografia, la qualitat cal•ligràfica, el contingut i la coherència ... dels escrits, hem pensat posar-la en pràctica també en 5é.
Així, després d’una introducció i explicació per part d’aquesta meravellosa, innovadora i infatigable companya, i d’un torn d’intervenció dels alumnes i de les alumnes, anem a encetar una llibreta nova i exclusiva i una tasca nova:
HISTÒRIES ESCRITES PER MI.
Com a referència, es van presentar les llibretes d’alguns alumnes de 6é. i de 2n. de Primària. Així van poder comprovar l’evolució i el progrés que brillantment s’ha aconseguit.
A tots ens va sorprendre la qualitat i la bona presentació aconseguida pels alumnes del professor Pau Oltra de 2n. de Primària.
Aquest cap de setmana comencem. Ànim !!!

divendres, 14 de maig de 2010

Som uns set-ciències!

Som mestres, ens interessa la innovació en la intervenció educativa, l'atenció al desenvolupament integral dels alumnes des de la diversitat que tenim al nostre cicle.
Al principi de curs ens vam proposar fer tallers per les vesprades, cadascuna de les mestres vam pensar quína activitat ens agradava i a més consideravem interessant per als-les nostres alumnes d'infantil. Cristina, la mestra de recolzament, va pensar fer ciències, experiments. Ho vam considerar molt interessant, ja que considerem l'aprenentatge com un procés sempre en construcció.
A partir de les experiències que ella ens proposara investigaríem en grup, buscaríem estratègies, ens obligaríem a observar, analitzar, pendre decissions, avançar respostes, a reflexionar sobre els resultats i el que és quasi més important tindríem vivències i experiències amb altres.

Cristina s'ho ha passat bé, els xiquets i xiquetes d'infantil més encara si es pot. Hem disfrutat i aprés moltes coses, no sols els i les alumnes, sino també les mestres.

Marian Llàcer Pla

dijous, 13 de maig de 2010

Altra setmana de "Històries escrites per mi"

REFIA’T DE L’HORÒSCOP!

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Aitana, que tenia una amiga que es deia Marta. A Marta li agradava molt estudiar els horòscops.

Quan Marta va estudiar el d’Aitana, es va donar compte que a l’endemà era un dia fatal per a ella i li va advertir que no eixira de casa, perquè si no li passarien coses males.

Aitana no s’ho creia i no va fer cas. Aleshores, eixe dia va eixir de casa. Va intentar botar un bassal, li va caure l’esmorzar dins, i a l’intentar agafar-lo li van caure les ulleres.
Quan va arribar al col•legi, va entrar l’última i li va tocar la cadira trencada que no volia ningú. Al cap d’una estona es va caure de la cadira i tota la classe es va riure d’ella.

A l’eixir al pati, tot l’entrepà estava banyat i no va poder mejar-se’l. Després al tornar a classe la senyo li va demanar les fitxes i no les tenia, no li havia passat mai això.

Cada vegada que passava més el temps es donava compte que era el pitjor dia de la seua vida. Mitja hora després van anar al menjador, a ella li tocava parar taula, va tropessar i va trencar dos gots; va haver de netejar-lo. Després li anaven a servir el plat, quan la mestra va tropessar i li va tirar tots els macarrons damunt, pensava que estava somiant.

A les cinc, quan va eixir del col•le, un xiquet, que estava jugant amb una pilota, li va pegar a l’ull i li’l va deixar morat. Quan va tocar al timbre de sa casa, Aitana va entrar corrent a la seua habitació i no va eixir en tot el que li quedava de dia.

Des d’aleshores sempre li fa cas a Marta quan li diu l’horòscop.

Mar Torres, 6é de primària.

dissabte, 8 de maig de 2010

El dels ulls blaus.

Si escric: Mohammad Abu Abdallach Ben Hudzäil al Sähuir, a la majoria no ens diu res llegir aquest nom tan llarg, si dic Al-Azraq, ja pareix que al menys a la gent d´Albaida ens sone com a poc a una filà de moros.
Al-Azraq, és la paraula que utilitzaven per a nomenar a aquest cabdil mudèjar: el dels ulls blaus. Nascut a Alcalà de la Jovada (1208), son pare era valí (càrrec administratiu, eren els governadors d'una provincia o part d'ella), sa mare era cristina. Arribà a convertir-se en el senyor mudèjar més famós del s.XIII. Tingué la confiança i amistat del rei JaumeI.
Davant el maltractament als sarraïns i l'incompliment d'acords pels monarques cristians, els mudejars es revoltaren. La primera revolta va ser l'any 1244, Al-Azraq controlava els castells d'Ambra (Pego), Alcalà i va pendre el de Xàtiva, Dénia i Alacant, amb l' ajuda de Granada i d'Alfons X de Castella. En la segona revolta va acabar derrotat degut a la traició del seu conseller , Jaume I que era tot un cavaller, per la seua antiga amistat no l'empresonà i l'obligà a exiliar-se.
A la tercera revolta dels mudèjars, amb l'exercit comandat per Al-Azraq des de l'exterior cap Alcoi, en els seus antics dominis (Alcalà, Benissili, Pego, Benigànim o Benissulema). Alcoi fou defensada per quaranta cavallers que arribaren de Xàtiva i derrotaren a mort a Al-Azraq.
Els seus fills en un contraatac aconsegueixen Alcoi i Xàtiva. La revolta s'estengué per tot el regne i l'exercit musulmà destruí Llutxent i avançà per la Vall d'Albaida. Mentrestant Jaume I es posà malalt i mor el 27 de juliol de 1276.
Segons Labrado, Al-Azraq està soterrat en un castell de la Mariola, allí hi ha un tresor. Un dia a l'any el sol assenyala on està aquest amagat.


Marian Llàcer Pla

P.D.: Alguns autors atribueixen la festa dels moros i cristians a la remmemoració d'aquestes revoltes.
He llegit que va morir a principi d'aquest mes de maig, per això he fet l'escrit.

dijous, 6 de maig de 2010

Una activitat diferent: Històries escrites per mi

El meu nom és Carolina Soler i ara vaig a 6é de primària. M’agradaria contar-vos que és això d’Històries escrites per mi ja que és una activitat que ens ha enganxat a tots.

A cinqué de primària vam començar a escriure històries a una llibreta per tal de millorar l’expressió escrita. A principi de curs féiem moltes faltes, tan d’ortografia com d’expressió, però ara hem millorat molt. Una vegada a la setmana la senyo ens dicta un tros d’història i nosaltres a casa hem de resumir-la i continuar-la; altres vegades ens posa un tros de pel•lícula i nosaltres hem d’inventar-nos el final. També ens dóna un fragment d’un text i pensem i escrivim com s’acaba la historia. Després la senyo ens subratlla les faltes més grosses que hem fet cadascú i nosaltres hem de pensar com s’escriuen bé i tornar-li-ho a ensenyar. A les millors sol posar-nos un gomet amb una cara somrient, llegir-les a classe, posar-les a la revista de l’escola o, com ara, penjar-les al blog.

A mi aquesta activitat m’ha agradat molt perquè a més d’ensenyar-me a escriure també he aprés com presentar treballs; he utilitzat la imaginació i m’he entretés pensat coses divertides. Hem fet històries de tot tipus: d’amor, de riure, de tristesa, diaris de vacances i, fins i tot, una vegada escrivírem què passaria si a l’alçar-nos de matí ens donàrem compte de que havíem canviat de sexe! El millor ha sigut que a molta gent de la classe a qui no li agradava escriure ara escriu molt i millor.

Ací us mostrem una de les últimes històries seleccionades.

PENSA BÉ EL QUE FAS

Hola jo sóc Adina i no m’agrada la meua vida perquè es molt avorrida. M’agradaria ser una estrella del pop o una actriu. Una nit vaig veure una estrella volar i li vaig demanar un desig, li vaig dir:
-M’agradaria ser una estrella del pop i una actriu molt important.
Al dia següent quan em vaig alçar tenia una casa en Hollywood molt gran i la meua habitació estava plena de trofeus i botes d’or.
Un àngel va aparèixer en la meua habitació i va dir:
-El teu desig s’ha fet realitat, eres una estrella del pop i també una actriu molt presumida. També tens un pseudònim, Cassandra.
Jo em vaig quedar amb la boca oberta i vaig dir:
-Això és impossible. Estic somiant?
I l’àngel em va contestar:
-No però tu m’has demanat un desig i s’ha complit.
Vaig anar al menjador i en la porta hi havien molts fans esperant que obrira per a signar-los un autògraf. Li vaig preguntar a l’àngel que havia passat amb els meus amics i em va portar a l’escola Covalta on els vaig veure a tots. Tots van començar a cridar, ningú em reconeixia com a Adina si no com a Cassandra. Tots venien cap a mi però l’àngel em va tornar a Hollywood, a ma casa. La meua família era diferent. Però no trobava al meu germà, ell no vivia en ma casa. Açò del desig no em va agradar molt perquè els meus amics no em veien com a una amiga i la meua família era molt distinta. Li vaig voler demanar altre desig a l’àngel però ja no es podia.
Passat un temps vaig veure el meu germà i li vaig preguntar perquè se n’havia anat i em va respondre que perquè no li agradava la meua vida. Jo li vaig dir:
-Era millor quan era un persona normal, veritat?
I ell va dir:
-Si… Tant de bo no hagueres sigut mai famosa sinó una persona normal.
En aquell moment hi havia una estrella volant, vaig tancar els ulls i vaig tornar a demanar un desig. Al dia següent, quan em vaig alçar, era una persona normal i era molt millor, m’alegrava de tornar a tindre una vida tranquil•la.
Adina Rusu (6é de primària)