Feia més de quinze anys que no anava al pavelló de la Font de Sant Lluís de València per veure un partit de bàsquet. Només hi havia anat un cop i fou l’any 1994 per veure com el Pamesa València s’enfrontava al Barça. El cap de setmana passat, després de tant de temps, hi vaig tornar amb una colla d’amics per veure el mateix partit: el Club de Bàsquet València –ara patrocinat per l'empresa PowerElectrònics– s’enfrontava al Barça en la tercera jornada de la lliga ACB. No cal dir que vaig gaudir d’allò més veient el partit: la Fonteta era tota una festassa! Tothom portava alguna peça de roba taronja –és el color del PowerElectrònics– i animaven el seu equip amb una gran cridòria. He de dir però, que quan tots callaven, jo i uns pocs més animàvem –supose que podeu imaginar perquè...–. El partit fou molt disputat malgrat que, finalment, va guanyar el Barça per nou punts (69-78). Fou una experiència molt divertida i emocionant. Més enllà del partit i del bon ambient però, aquella vesprada esportiva em reservava una sorpresa d’allò més sonada. De cop i volta, tot just acabada la primera part, vaig escoltar per megafonia: “I ara, amb tots vosaltres, els xiquets del Club de Bàsquet Albaida faran un partit d’exhibició”. No m’ho podia creure. Quina casualitat! I quan baixe a vora pista per veure si reconeixia algun xiquet d’Albaida, em trobe Miquel Martí, el nostre Miquel –alumne de 6è de Covalta– vestit de groc i jugant el partit. Quina sorpresa! Estigueren jugant deu minuts –era el descans del partit – i Miquel féu un molt bon partit, agafant rebots i fent moltes passades als seus companys d’equip. Fins i tot va anotar dos punts amb un llançament! Qui sap si d'ací uns quants anys, podrem anar al pavelló de la Font de Sant Lluís per veure jugar Miquel contra el Barça. Si eixe moment arriba, promet que també animaré el Club de Bàsquet València.
Enhorabona, Miquel!
Didac Botella i Mestres
De segur que a ell també li va agradar vore al seu mestre al pavelló. L'única llàstima és q no recolzara a l'equip local, però com bé dius qui saps si d'ací uns anys...
ResponElimina