Una activitat diferent: Històries escrites per mi

El meu nom és Carolina Soler i ara vaig a 6é de primària. M’agradaria contar-vos que és això d’Històries escrites per mi ja que és una activitat que ens ha enganxat a tots.

A cinqué de primària vam començar a escriure històries a una llibreta per tal de millorar l’expressió escrita. A principi de curs féiem moltes faltes, tan d’ortografia com d’expressió, però ara hem millorat molt. Una vegada a la setmana la senyo ens dicta un tros d’història i nosaltres a casa hem de resumir-la i continuar-la; altres vegades ens posa un tros de pel•lícula i nosaltres hem d’inventar-nos el final. També ens dóna un fragment d’un text i pensem i escrivim com s’acaba la historia. Després la senyo ens subratlla les faltes més grosses que hem fet cadascú i nosaltres hem de pensar com s’escriuen bé i tornar-li-ho a ensenyar. A les millors sol posar-nos un gomet amb una cara somrient, llegir-les a classe, posar-les a la revista de l’escola o, com ara, penjar-les al blog.

A mi aquesta activitat m’ha agradat molt perquè a més d’ensenyar-me a escriure també he aprés com presentar treballs; he utilitzat la imaginació i m’he entretés pensat coses divertides. Hem fet històries de tot tipus: d’amor, de riure, de tristesa, diaris de vacances i, fins i tot, una vegada escrivírem què passaria si a l’alçar-nos de matí ens donàrem compte de que havíem canviat de sexe! El millor ha sigut que a molta gent de la classe a qui no li agradava escriure ara escriu molt i millor.

Ací us mostrem una de les últimes històries seleccionades.

PENSA BÉ EL QUE FAS

Hola jo sóc Adina i no m’agrada la meua vida perquè es molt avorrida. M’agradaria ser una estrella del pop o una actriu. Una nit vaig veure una estrella volar i li vaig demanar un desig, li vaig dir:

-M’agradaria ser una estrella del pop i una actriu molt important.
Al dia següent quan em vaig alçar tenia una casa en Hollywood molt gran i la meua habitació estava plena de trofeus i botes d’or.
Un àngel va aparèixer en la meua habitació i va dir:
-El teu desig s’ha fet realitat, eres una estrella del pop i també una actriu molt presumida. També tens un pseudònim, Cassandra.

Jo em vaig quedar amb la boca oberta i vaig dir:
-Això és impossible. Estic somiant?
I l’àngel em va contestar:
-No però tu m’has demanat un desig i s’ha complit.
Vaig anar al menjador i en la porta hi havien molts fans esperant que obrira per a signar-los un autògraf. Li vaig preguntar a l’àngel que havia passat amb els meus amics i em va portar a l’escola Covalta on els vaig veure a tots. Tots van començar a cridar, ningú em reconeixia com a Adina si no com a Cassandra. Tots venien cap a mi però l’àngel em va tornar a Hollywood, a ma casa. La meua família era diferent. Però no trobava al meu germà, ell no vivia en ma casa. Açò del desig no em va agradar molt perquè els meus amics no em veien com a una amiga i la meua família era molt distinta. Li vaig voler demanar altre desig a l’àngel però ja no es podia.
Passat un temps vaig veure el meu germà i li vaig preguntar perquè se n’havia anat i em va respondre que perquè no li agradava la meua vida. Jo li vaig dir:
-Era millor quan era un persona normal, veritat?
I ell va dir:
-Si… Tant de bo no hagueres sigut mai famosa sinó una persona normal.
En aquell moment hi havia una estrella volant, vaig tancar els ulls i vaig tornar a demanar un desig. Al dia següent, quan em vaig alçar, era una persona normal i era molt millor, m’alegrava de tornar a tindre una vida tranquil•la.

Adina Rusu (6é de primària)