dissabte, 1 de maig de 2010

Bé està el que bé acaba... i continua...

Josep ens va acollir amb un somriure, ja ho tenia quasi tot , en un tres i no res vam acabar d'embastar la presentació. Només faltava el més important en aquesta història... els xiquets i xiquetes de la nostra escola.

Un poquet abans de l'hora van començar acudir, estavem tots i totes els-les que formem part de l'escola: pares i mares, alumnes i companys-es del nostre centre i d'altres. Va estar molt bé, era l' escola però a la biblioteca.
Jo pensava en els alumnes: que deuen sentir quan veuen que l'obra de teatre que ells i elles protagonitzaren ha guanyat un premi?, saben que hi ha poca gent que apareix en un llibre? que pensen quan veuen al seu mestre?, i els d'infantil?... Quan Dídac signava els llibres, no parava d'escoltar una veueta que dia: Dídaaac, Dídaaac, Dídaaac... mire i veig a Ximo de 3 anys en un cantó de la taula i en un llibre a la ma, estirava tot el que podia el braç per a que ell se n'adonara... que passava en eixos moments pel seu cabet?.


Marian Llàcer Pla

4 comentaris:

  1. La veritat que va resultar emocionant veure en la biblioteca del poble com el nostre company, Dídac, ens mostrava el seu "fillet" amb un somriure d'orella a orella.

    Molt bé Marian per fer aquestos escrits tan fantàstics!!

    ResponElimina
  2. Ja sabeu com d'agraït us estic per haver-me acompanyat i ajudat a dur l'acte endavant. Fou un moment especial, que recordaré per sempre més. Com molts altres que hem viscut a l'escola. Marian, Encarna, Cristina... Gràcies, gràcies, gràcies!

    Didac

    ResponElimina
  3. Va ser emocionant, encara que no van poder estar tots els actors del teatre.Enhorabona Didac.

    ResponElimina
  4. Molt bé Didac i Marian m'agrada molt!

    Tania

    ResponElimina