Josep ens va acollir amb un somriure, ja ho tenia quasi tot , en un tres i no res vam acabar d'embastar la presentació. Només faltava el més important en aquesta història... els xiquets i xiquetes de la nostra escola.Un poquet abans de l'hora van començar acudir, estavem tots i totes els-les que formem part de l'escola: pares i mares, alumnes i companys-es del nostre centre i d'altres. Va estar molt bé, era l' escola però a la biblioteca.
Jo pensava en els alumnes: que deuen sentir quan veuen que l'obra de teatre que ells i elles protagonitzaren ha guanyat un premi?, saben que hi ha poca gent que apareix en un llibre? que pensen quan veuen al seu mestre?, i els d'infantil?... Quan Dídac signava els llibres, no parava d'escoltar una veueta que dia: Dídaaac, Dídaaac, Dídaaac... mire i veig a Ximo de 3 anys en un cantó de la taula i en un llibre a la ma, estirava tot el que podia el braç per a que ell se n'adonara... que passava en eixos moments pel seu cabet?.
Marian Llàcer Pla
La veritat que va resultar emocionant veure en la biblioteca del poble com el nostre company, Dídac, ens mostrava el seu "fillet" amb un somriure d'orella a orella.
ResponEliminaMolt bé Marian per fer aquestos escrits tan fantàstics!!
Ja sabeu com d'agraït us estic per haver-me acompanyat i ajudat a dur l'acte endavant. Fou un moment especial, que recordaré per sempre més. Com molts altres que hem viscut a l'escola. Marian, Encarna, Cristina... Gràcies, gràcies, gràcies!
ResponEliminaDidac
Va ser emocionant, encara que no van poder estar tots els actors del teatre.Enhorabona Didac.
ResponEliminaMolt bé Didac i Marian m'agrada molt!
ResponEliminaTania