dijous, 9 de setembre de 2010

Ja era hora!


Quines ganes tenia de que tornàreu! He passat un estiu de pena, com sempre. Per a vosaltres, l'estiu és la llibertat, l'amor, l'experiència: temps de córrer i de viure; temps d'aventures i viatges; dies de platja i de muntanya. Per a mi, l'estiu és la mort; la soledat més absoluta. Quan juny acaba, fins i tot els mestres m'abandonen i només Juanjo ve a veure'm algun cop. A l'agost, Juanjo també s'oblida de mi i em quede més sola que la una. Si pogués moure'm seria diferent; jo també viatjaria; i correria per la serra; i volaria amb els ocells. Però no puc. Per això tenia tantes ganes de retrobar-vos a tots i totes: perquè vosaltres, els xiquets i les xiquetes, sou la sang que corre pels meus passadissos i racons: sou la meua vida.

Avui, abans que arribàreu, don Jesús m'ha despertat de bon matí. No falla! Tots els dies arriba el primer! Sempre tant puntual! Podríeu dir-li que un dia em deixara dormir una mica més... Però no serviria de res perquè en fer-se les vuit del matí, tots els altres mestres van arribant i amb el soroll que fan ja no puc adormir-me. No sóc molt matinera, la veritat. Jo, si fos per mi, m'alçaria a les nou per donar-vos la benvinguda i cantar-vos la cançó de Bon dia! Però no hi ha manera: els mestres i les mestres em desperten quan encara no són les vuit. Açò no és vida! Per cert, us agrada com cante? A que tinc bona veu! Abans estava sempre un poc afònica però el curs passat Pau, el mestre de música, va tenir la idea de fer vindre un metge de la gola per a que em curés l'afonia. Em va mirar, em féu treure la llengua i dir "aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa" unes quantes vegades i, en un tres i no-res, tenia una veu de categoria. Quin goig fa ara escoltar-me!

Us he dit que sóc un poc dormilega, que no m'agrada matinar. És veritat. Avui però, era diferent. Quan Jesús ha arribat de bon matí, jo ja estava mig desperta. No he pogut dormir en tota la nit dels nervis que tenia! I quan us he vist entrar per la porta del pati... Quina il·lusió! Tots i totes tant majors i tant mudats! Amb eixa roba tant neta i eixes motxilles tant lluents! Amb eixos somriures i eixa il·lusió tant gran de començar un nou curs i retrobar els amics i les amigues! Amb eixes cares tant guapes i boniques! Jo... Bé, jo també m'he intentat posar guapa i bonica... Els xicons i les xicones de l'Escola Taller m'han posat una capa de pintura però no sé si durarà molt... I per dins... continue igual. És molt trist. M'agradaria ser molt més gran per a que estiguéreu més còmodes. M'agradaria tenir més aules i més espais per poder fer més coses junts però res de res! I fa molt de temps que he demanat un germanet -el gimnàs- per poder fer classe d'educació física els dies de pluja però ni cas! La Conselleria i l'Ajuntament em tenen una mica oblidada -per no dir molt-. Però què hi farem! Mentre no em caiga un tros de teulada i faça mal a algú no crec que m'arreglen de debò. Ah!, i espere que la nova calefacció funcione... Ai, quin hivern us espera!

Ja era hora que vinguéreu! Quines ganes tenia de retrobar-vos! Estic convençuda que enguany aprendreu moltíssimes coses amb els mestres i les mestres que teniu. Ho passareu en gran. Ja veureu! Fareu excursions; i experiments; i teatre; i activitat física. Uns anireu al Tirisiti i d'altres anireu de visita al castell de Xàtiva; uns jugareu a l'amagatall i d'altres botareu a la corda; uns acabareu l'escola i d'altres us hi estareu encara molt de temps. Malauradament, sé també que alguns i algunes de vosaltres us barallareu i, de vegades, us direu paraules lletges. Això no està bé i em sap molt greu quan ho veig. Però són coses que passen: els bons amics i les bones amigues també s'enfaden de vegades. Per això, allò més important és enraonar i tractar de resoldre els problemes sense discutir. Heu d'aprendre a escoltar-vos els uns als altres. M'heu de prometre que ho fareu; que tractareu d'ajudar-vos entre vosaltres; que no deixareu ningú de costat; que sereu companys i companyes de tothom; i que si un dia s'enfadeu, al dia següent, només entrar a classe, fareu un bes ben gran a la persona amb qui havíeu discutit i tornareu a ser amics. Ho prometeu?

Ja és fosca nit i ha estat un dia ben intens per a tots i totes. Bona nit, estimats i estimades alumnes! Quina sort poder dir Fins demà!

L'escola Covalta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada