ACOMIADAMENT ALUMNES DE SISÉ

L’ÚLTIM ANY A COVALTA

Aquest es l’ultim any que la classe de sisé de 2009-2010 passa en Covalta. Ens agradaria moltíssim donar les gràcies a tots els mestres que han estat al nostre costat com: Pau, Vanessa, Begonya, Carmen, Conchi, Sonia, Sandra, Don Jesús, Didac, Mª José, José Fernado, Viri (la senyo)…
La nostra classe està unida però de vegades se n’hem passat prou insultant-se, espentant-se, no fent deures … però al final els mestres sempre han sabut com solucionar-ho.
Nosaltres tenim por de passar a l’institut, allà ja no serem els grans…, però també estem molt il•lusionats. Ens dóna molta pena anar-se’n i pensar que tot el que hem viscut ací durant sis anys es quedarà ahí i no tornarem, però també esperem que aquest àdeu que us diguem als mestres no siga per sempre si no que ens recordem durant molt de temps més.

Un bes molt fort, de tota la classe de sisé. Alicia Ruiz, 6é.

LA MEUA VIDA A COVALTA

Hola em diuen Carolina, estic a 6é, i vaig a contar -vos la meua vida a Covalta:

Vaig començar a 1r de primaria, a quasi tots els meus companys de classe ja els coneixia d’abans. El meu primer tutor fòu Pau i nosaltres els seus primers alumnes. El primer dia estavem nerviosos igual que ell. Per a Pau sempre serem els seus xiquets i ell, per a nosaltres, el mestre amb qui vam iniciar aquesta aventura.
A 3r i 4t la nostra tutora fou Carmen, amb ella aprenérem a compartir i també férem moltes manualitats.
A 5é i a 6é em va tocar amb la senyo (Viri), s’ho hem passat moltes vegades bé i hem aprés i ens hem divertit amb ella molt.
Amb Didac, el meu mestre d’E.F., vaig fer teatre en 5é, i vaig aprendre a lliurar-me de la vergonya i interpretar el que saps fer.
A 6é José Fernando ens dóna matemátiques i geometría; hem passat estones molt divertides gràcies al seu regle i a les seues bromes!
El col.legi Covalta no l’oblidaré mai, el que he viscut allí ha sigut molt bonic. Amb els amics i la familia i he compartit alegries, nervis… però sobre tot moments inoblidables.
Gràcies als meus pares, que decidiren dur-me a Covalta hui em sent molt orgullosa de poder pertanyer a aquesta escola. El meu somni seria que ésta estiguera ahí per sempre i que els meus fills , nets… anaren allí, igual que va anar mon pare, i em contaren tot el que van visquent. Tots els xiquets deurien poder disfrutar-la!
No m’oblidare mai dels mestres: Viri, Pau, Carmen, José Fernando, Sonia, Don Jesus, Didac, Sandra, Mª José, Javi , l’educador del mejador,… que han tingut mogolló de paciència amb tots nosaltres!
Mai us oblidare! Gràcies per fer-me sentir el que sent! Gràcies!