dimecres, 24 de novembre de 2010

Cap al cinema!



Demà passat -26 de novembre- totes les classes de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Toy Story 3 doblada a la nostra llengua. Es tracta d’una pel·lícula actual de dibuixos animats que parla d’unes joguines molt especials... Estan vives! I, clar, parlaran en valencià i, a més a més, ho faran en el centre comercial El Teler. Pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social de la nostra llengua.

Alhora però, l'activitat també vol denunciar el menyspreu i l'abandonament que el govern valencià mostra envers la llengua que hauria de defensar i promocionar. Com és possible que a un poble tant gran i tant valencià com Ontinyent no es puga anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua? Allò més greu però és que Ontinyent no és una excepció: cinema en valencià no es pot veure en cap lloc: ni tant sols a la ciutat de València. Com es pot acceptar una situació tant injusta i desigual? Que no vivim a un País que té dues llengües oficials? I per què hi ha una que està tant arraconada per les institucions? I jo em pregunte: què fa el govern valencià per resoldre aquest greuge comparatiu? No res. Tot amb tot, és normal que no facen absolutament res per la nostra llengua ja que ni tant sols la parlen. I si no, compteu les vegades que el nostre president Francisco Camps fa servir el valencià al parlament valencià. Cap ni una. Ni ell, ni la presidenta de les Corts, ni la resta de consellers... I clar, després són ells els valedors de la "lengua valenciana", els qui la defensen, els qui vetllen per la seua bona salut. Clar... Se'n preocupen tant per la nostra llengua que no mai la parlen; se'n preocupen tant que, en ple segle XXI, encara no podem anar al cinema per veure una pel·lícula en valencià. Quina manera més estranya de preocupar-se pel valencià... Per això, tots aquells qui ens estimem la nostra llengua estem tant agraïts a la tasca que, des de fa tant de temps, duu a terme Escola Valenciana: les Trobades, el premi Sambori, la campanya de voluntariat en valencià, edició de tota mena de materials educatius en valencià, promoció de la música en valencià, el programa Acosta't al Territori que organitza eixides escolars de qualitat i en valencià... I des de fa tres anys l'exitosa campanya de Cinema a l'escola. Què seria del valencià sense l'incasable treball i coratge d'aquesta gent?

Gràcies, companys i companyes de la Federació d'Escoles en Valencià!

Didac Botella i Mestres 

2 comentaris:

  1. va ser molt xuli.marc morrio

    ResponElimina
  2. Quina pel·lícula més divertida eh Marc! Per cert, tu creus que les teues joguines també "reviscolen" quan no les veus? I que deuen fer? Jo pense que per la nit, quan tu dorms, se'n van al Palau Marquesal d'Albaida per jugar i fer festa amb totes les titelles del Museu!

    Un petó ben fort per a tu i la Marta!

    Didac

    ResponElimina