La castanyera

Avui celebrem la festa de la Castanyera, el dia gran de la tardor a les escoles. I què menys que dedicar-li una poesia a l'entranyable velleta, gràcies a la qual avui tots i totes menjarem castanyes torrades i cantarem cançons.

Va per tu, castanyera!

LA CASTANYERA

Això era i no era,

una vella castanyera

que portava mocador

i tenia un gran cor.

Tots els anys per la tardor

ens visita amb molta fruita

i els xiquets que tenen por

s’amaguen a corre-cuita.

“No fugiu, no fugiu!”,

ella diu mentre somriu,

“que no us han de fer cap por

les fruites de la tardor”.

Un moniato per ací,

Un bon caqui per allà.

Tres magranes perquè sí,

carabasses portarà.

Els xiquets i les xiquetes

ja no tenen gens de por

però alguns amb l’ai al cor

s’aproximen de puntetes.

Quin raïm més saborós!

Com estan les avellanes!

Per favor, més mandarines!

I un bon dàtil, ben melós!

Quan les fulles són a terra

i comença la frescor,

els carrers color a serra

omplen els menuts d’enyor.

I la vella castanyera

cull els fruits amb molt d’amor

i els prepara una panera

perquè tasten la tardor.

Didac Botella i Mestres