Finalment, després d'un ajornament i alguna que altra dificultat organitzativa, el passat 7 d'abril les classes de 5è i 6è agafàrem el tren des d'Albaida per acostar-nos fins a Xàtiva i encetar una jornada que fou d'allò més enriquidora i entretinguda. Jordi -tutor de 4t- ens esperava a l'estació de Xàtiva i, allà mateix, començà el nostre itinerari històric i cultural per la capital de la Costera. De fet, la primera aturada fou a la mateixa estació, on els i les alumnes contemplaren el monument Aixopluc, una escultura de ferro dedicada a les víctimes del bombardeig que va patir Xàtiva el febrer de 1939 on van morir més d'un centenar de persones. Aquesta brutal, assassina i cobard acció perpetrada per l'Aviazione italiana, fou ordenada pel general feixista Franco, quan la Guerra Civil espanyola estava ja sentenciada al seu favor. El nostre passeig havia començat d'una manera tràgica però l'esplèndida llum d'aquell dia ens va permetre de recobrar el somriure ràpidament; un somriure que ja no ens abandonaria.
Caminàrem embadalits pel carrer Montcada, tot admirant els palaus i les cases senyorials dels llintages més poderosos de la ciutat. I obrirem els ulls per observar i gaudir d'una ciutat incomparable: la Plaça del Mercat, l'Hospital dels Pobres -on celebràrem l'aniversari de Natàlia amb un pastisset de xocolata i una espelma- la Seu, el Museu de l'Almodí, el quadre de Felip V cap per avall, la font gòtica, el monument als maulets... El passeig fou d'allò més amable i les explicacions de Jordi ens ajudaren a entendre d'una manera molt més clara i conscisa la història de la ciutat. I, poc abans del migdia, agafàrem un trenet urbà per enfilar-nos fins al castell, un dels moments més esperats per tots i totes. Un cop hi arribàrem, vam fer el merescut esmorzar i deixàrem els alumnes que descobriren el castell pel seu compte. Temps els va faltar per enfilar-se damunt els canons, mirar pels forats de la muralla o endinsar-se per qualsevol porta que trobaren oberta. Quina emoció descobrir la fortalesa sense cap mestre vigilant!
Un cop eixírem del castell ens vam acomiadar de Damián Bravo a qui sa mare i son pare havien vingut a replegar. Malauradament, ell no ens podia acompanyar a l'Estret de les Aigües degut a la dificultat d'alguns trams de la senda i la considerable llargària del camí. I, des de la font dels vint-i-cinc dolls, iniciàrem la nostra marxa pel camí de Sant Antoni, tot reseguint els meandres del riu Albaida fins a la Casa de la Llum. Viri i Jose Fernando posaren la directa; Jordi anava enmig del grup i jo, amb el llibre Costumari botànic de Joan Pellicer a la mà, em distreia amb un grupet d'alumnes tot detectant les plantes i les flors que anàvem trobant pels marges de la senda: ara una rosella, ara una corretjola, ara la bonica flor d'una llunça... Després d'una bona estona caminant, ja al bell mig del paratge, van aparèixer les Arcadetes, un aqüeducte medieval que permetia la continuïtat de la sèquia que abastia Xàtiva d'aigua fins al segle passat. Tot just abans d'arribar al nostre destí ens topàrem amb la Cova negra, un important jaciment arqueològic. I, un cop arribàrem a la Casa de la Llum -una antiga central hidroelèctrica rehabilitada en zona recreativa- dinàrem tranquil·lament i gaudirem d'un bona estona d'esplai per descansar i jugar. Una jornada perfecta, d'allò més redona, sense cap incident; un dia on tot anà com una seda i que, inesperadament, també ens va permetre de fer el primer bany de l'any a les aigües del riu Albaida. Qui ho anava a dir! Gràcies a tots, mestres i alumnes, per haver fet possible una eixida tant divertida, senzilla i emotiva.
Didac Botella i Mestres
(Podeu veure més fotografies clicant on posa Més informació. Si voleu veure les imatges més grans, feu-hi clic al damunt)
Al tren de bon matí
Quina parella!
Quina parella, també!
Dos "elementos" més!
Dues perles més!
A la font gòtica
La font gòtica
Palau Alarcó, on s'allotgen els Jutjats
L'Hospital dels Pobres
Amb el director del Museu de l'Almodí
Jordi explicant la maqueta de l'època medieval de Xàtiva
Viri contemplant el retrat de Felip V cap per avall
Violant, Natàlia i Marta posant per a Jose Fernando
A la Plaça del Mercat
Al trenet urbà
Al trenet urbà
L'altre vagó del trenet
Arribant al Castell
Tot el grup a la porta principal del castell
(hi manca Jose Fernando, fotògraf oficial de l'eixida)
(hi manca Jose Fernando, fotògraf oficial de l'eixida)
Al castell
Contemplant Bixquert (a l'altre costat del castell)
L'Estret de les Aigües
Les Arcadetes, aqüeducte medieval
"Repostant" aigua en una font
Últim tram de camí
La Casa de la Llum
Jugant al disc a la zona recreativa
Tots a l'aigua!
Quin desastre!
Tots i totes xops i xopes!
El mestre Didac també acabà ben remullat!
Jajaja que xulo tots allí banyats i Roberto i Jose sense camisa jajajaa que monos :P
ResponElimina...adivina-ho qui soc....
Que sort teniu xavals!Al meu temps no feiem eixes excursions
ResponEliminaque bé s'ho vam passar, tornarem a anar però amb biquinis i banyadors,eh Didac?.
ResponEliminaMaria B.
Qui sap si tornarem l'any que ve, Maria! O, potser, farem una eixida diferent, per descobrir nous racons fantàstics de la nostra comarca i el nostre País. I, si vols, pots portar el biquini però, no creus que es més divertit banyar-se vestits? :)
ResponEliminaDidac
didac quan feu una excurcio i nosaltres estigam en l'institut avisamos i anirem!!! però ara en banyador
ResponEliminaVIOLANT
Això està fet, preciosa! Alguna cosa farem l'any que ve. T'ho promet!
ResponEliminaJo no m'oblidaré de vosaltres... Ara falta que vosaltres, quan us feu una mica més majors, no us oblideu de mi ni de la resta de mestres que us han vist créixer a l'escola.
Didac