Tots i totes a la Covalta!

Els i les alumnes de 2n i 3r cicle a la Covalta

En poc més d'una setmana, pràcticament tots els i les alumnes de primària de l'escola hem visitat la cova que dóna nom a la nostra escola! És, no cal dir-ho, una mena d'efemèride que volíem explicar al bloc. Heus ací les cròniques de les dues excursions.

La pujada a la Covalta 
El dimarts 29 de maig les classes de 3r, 4t, 5è i els alumnes de 6è que no anaren al viatge de final de curs férem una excursió fantàstica: ens enfilàrem serra amunt per conèixer la cova que dóna nom a la nostra escola: la cova Covalta! Verònica, Didac i jo mateix fórem els mestres encarregats d’organitzar l’eixida i d’acompanyar els i les alumnes durant tot el trajecte. Va ser una experiència molt agradable i cansada al mateix temps, que ens va permetre de mostrar al nostre alumnat com de prop tenen la natura: 15 minuts caminant són suficients per trobar-te al bell mig de la serra.

Un moment de la baixada

Eixírem de bon matí des de l’escola i un cop arribàrem a la redona d’Atzeneta, agafàrem una senda que ens va portar a la Font de Sant Lluís. Després de parlar al voltant de les plantes i els arbres, férem una mica de marxa enrere i continuàrem la senda resseguint el curs d’una sèquia que ens guià fins al Convent de Santa Anna. Després, seguirem per l’anomenada Senda verda i arribàrem a la Casa dels Guardes on vam esmorzar. Un cop recobràrem les forces iniciàrem la pujada, primer per la pista forestal i després pel sender costerut que s’enfila fins a la cova. A la cova, agraïda i fresca, férem un merescut descans i dinàrem, mentre els i les alumnes exploraven tots els racons. Cap a les tres de la vesprada iniciàrem la tornada que, com és normal, fou molt més àgil. Férem però, una parada ben refrescant perquè Didac es va convertir en el Monstre de la Sèquia i va remullar tots i totes! Com deia, fou una experiència fantàstica però també molt cansada. Estem acostumats a utilitzar el vehicle per a tot i aquesta vida sedentària afecta la nostra condició física. Esperem que aquesta experiència contribuirà a que els i les alumnes del CEIP Covalta se n'adonen de la importància de tenir una vida activca i sana, de respectar la natura i d'apreciar el “tresor” que tenen ben a prop de casa.

Remullant els alumnes

Sónia Urenya, Coordinadora de 2n cicle

Els menuts a la Covalta!

Preparats i preparades!

Ens havien dit que era una temeritat, que els i les alumnes de 1r i 2n eren encara massa menuts, que feia massa calor per anar-hi... Tanmateix, nosaltres estàvem convençuts que no hi hauria cap problema i que tots i totes arribarien sans i estalvis fins a la cova que dóna nom a la nostra escola. No ens equivocàvem: el divendres 8 de juny ens enfilàrem serra amunt i arribàrem a la cova Covalta amb els i les alumnes de 1r cicle. Fou una jornada fantàstica; tot anà com una seda, en part gràcies a la inestimable col·laboració de tots els pares i les mares, en especial d’aquells i aquelles que ens van acompanyar al llarg de tota l’excursió. De fet, foren ells i elles els qui organitzaren la “caravana” de cotxes fins a la Casa dels Guardes i, un cop hi érem tots i totes, començàrem la marxa. Ens aturàrem un munt de vegades per contemplar el paisatge, aprendre el nom i els usos de les plantes de la serra i refrescar-nos una mica per continuar el camí més animats. I poc després de les onze arribàrem al nostre destí. Esmorzàrem a la cova i ens hi estiguérem bona estona. La baixada fou una mica més accidentada perquè més d’un i més de dos van relliscar pel costerut sender i van caure de cul a terra! Però tot acabà com havia començat: de categoria!

A la cova, amb els pares i les mares "col·laboradors"

 Didac Botella i Mestres

NOTA: Podeu veure més fotografies fent clic on posa Més informació. 

Ariadna i Àngela mirant amb els binocles

Remullats i remullades!

Al pas subterrani de l'antiga carretera

Eixint del pas subterrani

Maria amb Ouiame, Nor i Ricard

Cap a casa!