Un muntatge inoblidable

El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments... Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa especial: són aquells que, per diferents motius, ens han emocionat sobre manera. I el muntatge Nadala rebel que realitzàrem durant el darrer Festival de Nadal de l’escola, és un d’aquest passatges inoblidables que he tingut la sort de poder viure.

Les festes de Nadal ja queden ben lluny però l’eco d’aquell muntatge encara ressona vivament a la meua memòria. Fou una experiència intensíssima i d’allò més gratificant: l’aparició de la idea, mentre intentava idear un gag nadalenc on hi intervingueren les imatges; la dificultat de començar a escriure un guió tant complex; l’ocurrència de generar un espai de confluència entre les imatges i la realitat; la idea d’entrar Pau i jo a les imatges per enxampar els alumnes, que apareixen a l’escenari tot fugint de nosaltres dos; l’aparició estel·lar de Jesús; la cara de no entendre res dels alumnes quan escoltaren per primera vegada la història; els primers assajos, que sempre generen molts dubtes; les primeres proves d’imatge, ja davant la càmera; la gran pensada de parlar amb el meu amic Roger per a que vingués a rodar el curt; els seus providencials consells; la col·laboració de Juanjo, que féu els focus per il·luminar el curt; el dia del rodatge al menjador de l’escola, convertit en un plató de cinema; els nervis de l’actuació; l’excel·lent treball dramàtic dels i les alumnes de 6è; l’èxit de les gravacions; Roger i jo eixint de l’escola a les dues de la matinada després d’analitzar tots els vídeos; Pau i jo assajant dia i nit per quadrar l’actuació en directe; els assajos a l’Antic Institut; la participació de Marian en els efectes especials; la perfecta posada en escena el dia del Festival; la intervenció puntual i precisa de Jose Fernando; les cares de perplexitat i admiració del públic... Són els fragments, la seqüència d'un esforç i treball ingents que, indiscutiblement, pagaren la pena. Sobretot, per l’inesborrable i càlid record que aquesta experiència va gravar per sempre més a la nostra memòria.

Didac Botella i Mestres

Un any de bloc!

   

El dia 8 de gener de 2010, ara fa tot just un any, vam estrenar el bloc digital de l'escola. Més enllà, però, de les valuoses repercussions pedagògiques i socials que ha tingut aquesta nova ferramenta digital envers la nostra humil comunitat escolar, l'èxit del nostre bloc es pot mesurar pels números que ha generat en el seu primer any de vida: 45 articles publicats, 2770 visites i 128 comentaris. Per a una realitat tant concreta i menuda com la nostra escola són, certament, unes xifres ben considerables. Permeteu-me una petita anàlisi. El nombre d'entrades publicades (45) implica una mitjana de més d'un escrit per setmana -si descomptem les setmanes de vacances, en les quals no hi ha activitat escolar-. I aquesta mitjana no fa més que reflectir la trepidant activitat que es genera dins de la nostra escola. No vull obviar però, que la gran majoria dels escrits han estat elaborats per un grup ben reduït de mestres -només cinc de nosaltres hi hem penjat algun article-. De fet, un dels objectius d'enguany és que tots els mestres usen -si més no, un cop- aquesta eina per mostrar les activitats que fan a l'aula o explicar una eixida escolar. Tot amb tot, m'agradaria aclarir una qüestió: en el fons, l'autoria de l'escrit és un fet molt poc rellevant. En aquest sentit, jo mateix he estat -de lluny- la persona que més escrits ha penjat però tots -o la gran majoria- feien referència a iniciatives en les quals, d'una manera o altra, tota l'escola hi estava implicada. És a dir: per damunt de qui escriu, hi ha les experiències escolars que es descriuen i s'expliquen, autèntiques protagonistes d'aquest bloc.

Les dues altres xifres -2770 visites i 128 comentaris- completen i justifiquen l'existència del nostre bloc ja que reflecteixen la gran interacció i diàleg que ha generat, especialment entre els pares i les mares però, també, entre l'alumnat. Els mestres i les mestres hem anat penjant tota mena d'escrits i opinions relacionats amb l'educació i la realitat del nostre centre que, a més a més, hem il·lustrat amb fotografies i vídeos. Alhora, hem anat enriquint els enllaços del bloc, que permeten accedir a un bon nombre de llocs web de la xarxa, educatius i interessants. I, com deia, els pares i les mares -i també l'alumnat- hi han participat activament, visitant el bloc periòdicament, llegint els escrits i oferint-nos el seu punt de vista mitjançant els comentaris. Aquesta interacció, compartir aquest camí és, precisament, l'única raó de ser d'aquest bloc, d'aquesta finestra virtual que ens ajuda a continuar el nostre viatge, una travessia que compartim i que va "De l'escola cap a la vida, des d'Albaida cap al Món". Gràcies a tots i totes per haver contribuït a millorar la nostra escola i el nostre treball.

Didac Botella i Mestres