dijous, 19 de maig de 2011

"Nadala rebel" a Magisteri!



La d'ahir, fou una jornada inoblidable. Pau -el mestre de música de l'escola- i jo mateix, férem cap a València ben d'hora perquè havíem de preparar la nostra intervenció. El lloc on s'esdevingué tot fou l'impressionant Saló d'Actes de l'antiga Escola Universitària de Magisteri "Ausiàs March". I el motiu de la nostra visita era un de ben gros: la conferència inaugural de la 11ª Trobada d'Estudiants del Pràcticum. Un cop acaba el darrer curs de Magisteri tots els alumnes que es graduen estan convocats a aquesta jornada on es mostren diferents projectes que s'han dut a terme en escoles diverses per tal que els i les futures mestres prenguen nota i se n'adonen de la importància que té la innovació pedagògica en el treball d'educar. I, ves per on, que la comissió organitzadora de la Trobada va considerar oportú de seleccionar com a ponència inaugural la meua proposta: "Performance a l'escola: Més enllà del teatre escolar". No era la primera vegada que feia una xerrada sobre teatre escolar però mai abans no havia parlat davant de tanta gent -els dos pisos del Saló d'Actes estaven de gom a gom-. I, no només havia de parlar: també havíem d'actuar!


Vaig començar la xerrada agraint la confiança que l'organització de Magisteri havia dipositat en la meua proposta. Després, vaig fer una petita introducció sobre què vol dir per a mi ser mestre d'escola. I, tot seguit, ens disposàrem a veure el primer vídeo: El Dia de la Guerra. És el vídeo que gravàrem a l'escola l'any 2008 amb motiu de la celebració del Dia de la Pau. Aquell dia quatre comandos uniformats -els alumnes de 5è i 6è- visitaren les classes de 1r, 2n, 3r i 4t per explicar que estaven molt emocionats perquè els havien triat per a ser soldats i anar a la guerra. Després, un bombardeig assolava l'escola i quan l'alumnat de les classes eixien al passadís per veure què havia passat es trobaven tots els soldats morts i tacats de sang. El vídeo va deixar tothom bocabadat. Després, vaig explicar molt resumidament com prepare els muntatges i quina mena de propostes teatrals desenvolupe amb els alumnes, tot allunyant-me del teatre escolar tradicional i acostant-me a tècniques performatives.


Mancava però, el plat fort de la jornada: Pau i jo anàvem ha tornar a representar l'espectacle Nadala rebel que amb tant d'èxit vam realitzar durant el darrer festival de Nadal de l'escola. I onze alumnes de 6è vingueren a València per fer la representació! Fou molt emocionant veure Marta, Tània, Irene, Jaume, Natàlia, Àngela, Tomàs, Fàtima, Vicent Porta, Anna i Violant al bell mig de tanta gent. L'actuació anà com una seda i, finalment, els alumnes van rebre una ovació del públic que, enlluernat, aplaudia sense parar mentre saludaven a ritme de rap. Com deia, fou una jornada intensa i inblidable com poques he viscut. Només em queda agrair de nou la presència dels alumnes i la col·laboració de Loles –mare de Tomàs–, Paqui –mare de Natàlia– i Rosa –mare de Jaume–, que els acompanyaren amb els seus cotxes fins a València; agrair també la participació de la meua germana Martina que féu els efectes especials –Marian no va poder acudir perquè estava d'excursió a la granja escola– i la paciència i comprensió de Jesús, Viri i Jose Fernando. I com no, l'agraïment més sentit va per a Pau, sense el qual, res no haguera estat igual. 


Gràcies, gràcies, gràcies!

Didac Botella i Mestres

4 comentaris:

  1. MoLt Bé DiDaC aIxÓ éS uN dIa QuE nO vAiG a ObLiDaR MAI..!!!M'hA aGrAdT mOlTiSsIm...!!!!FeLiCiTaTs ErEs Un BoN mEsTrE qUe No VaIg A ObLiDaR MAI...!!!

    De TàNiA...!!!! =D =)

    ResponElimina
  2. Enhorabona Dídac,Pau, tots el teus alumnes i la gent que ho ha fet possible.Eres un MESTRE.Endavant!
    E.Morrió

    ResponElimina
  3. Va ser complicat explicar els meus efectes especials, havíem de contar en altra vertadera especialista. Després d'un casting molt cru va ser possible...;) era clar q seria un èxit més.
    Marian

    ResponElimina
  4. TÀNIA: Si que fou una jornada especial, eh! Ho tornàreu a fer de cine! Enhorabona!

    ENRIC: Un plaer i un privil·legi treballar i fer coses amb alumnes com la teua filla!

    MARIAN: Si, efectivament: la missió era molt difícil. Però la meua germana també li va arrear bé a Pau! :)

    Didac

    ResponElimina