TROBA'T A LES DIFERENTS FOTOS i VIDEO

Els darrers dies ha hagut molta activitat nadalenca a la nostra escola. Segur que hi ets a alguna foto o al video.

http://youtu.be/k9FXjySWl2o

 

Nadal en valencià!

La festa de Nadal és a tocar i aquesta proximitat es fa notar a la nostra escola: els dibuixos i les manualitats comencen a decorar classes i passadissos. A l'alumnat i també als mestres, se'ls fa molt difícil resistir-se a una iconografia tant bonica i entranyable: el ninot de neu, els tres Reis de l'Orient, el pessebre, l'arbre de Nadal... Les nadales d'Al Tall, que sonen per la megafonia de l'escola durant els canvis d'hora, també ens fan sentir que la festa és a punt d'arribar. I el mestre Pau ja treballa de valent amb els i les alumnes per tenir a punt les nadales que cantaran a l'Odeon el proper 20 de desembre durant el Festival de Nadal de l'escola. Quina emoció!

El Nadal és a tocar i, sens dubte, és també un bon moment per recordar les paraules genuïnes d'aquesta festa: Nit de Nadal, les estrenes, Nit de Cap d'any... Moltes vegades trobem castellanismes enlloc de les nostres paraules de sempre. És per això, que m'ha semblat molt interessant i adient el muntatge audiovisual que he trobat per Internet. Pensava que era cosa -com sempre!- d'Escola Valenciana. Però m'he quedat de pedra quan he vist que ha estat una iniciativa de la Diputació de València. Per una vegada no es dediquen a atiar el conflicte lingüístic! Per una vegada es dediquen a promoure el valencià i a fer una mica de pedagogia lingüística. És una molt bona notícia! Ja era hora!

Didac Botella i Mestres

Torna Cinema a l'escola!

El mes de novembre és el mes de la tardor per excel·ència: la Castanyera i el seu gat Marrameu, la pluja i el fred... Tanmateix, des de fa ja uns quants anys, hem incorporat una nova "tradició" de tardor: el cinema en valencià! No cal dir que és una iniciativa d'allò més oportuna i necessària per a la nostra llengua, marginada pels mitjans de comunicació i les institucions que deurien usar-la i defensar-la. Per què no és possible anar a veure una pel·lícula en la nostra llengua a Ontinyent, València o Alcoi? Com pot ser? No és per manca de demanda perquè de gent que té ganes de llengua en som molts. Moltíssims! Si no hi ha ni pel·lícules, ni dvd, ni ràdios, ni televisions... en la nostra llengua és, bàsicament, perquè al govern de la Generalitat no li ve de gust: als nostres governants no els sembla important. Per a ells, la nostra llengua no és més que un destorb. Doncs per a Escola Valenciana no ho és i per a nosaltres, tampoc. I si les nostres institucions no fan res per la llengua, nosaltres ho farem. Per això, el proper divendres 23 de novembre les classes d’Infantil, 1r cicle i 2n cicle de l’escola farem cap a Ontinyent per anar al cinema. Però no anirem a vore una pel·lícula qualsevol. Gràcies a Escola Valenciana, els i les alumnes podran veure Lorax, a la recerca de la trúfula perduda -un film actual d'animació- doblada a la nostra llengua. Com ja hem dit, pensem que és una activitat molt important per normalitzar l’ús social del valencià perquè l'alumnat podrà comprovar novament que la nostra llengua també val per al cinema. Ja fa dies que ho tenim tot preparat! Recordeu que el bus eixirà des de l’escola a les 9:30hrs i tornarem abans de les 13:00hrs. Cal que els i les alumnes porten l’esmorzar.

Gràcies per la vostra col·laboració! Anem pràcticament tot Infantil, 1r cicle i 2n cicle: 113 alumnes!

Els i les mestres d'Infantil, 1r i 2n cicle.

Senzillament, fantàstic!

No m'equivocava: de nou, escoltar Llorenç fou un privilegi, un plaer únic. Els anècdotes, els acudits, les contarelles, les rondalles... És una caixa de sorpreses, un bagul ple de màgia "oral". La jornada fou especialment emotiva perquè Llorenç va convidar tothom a parlar i explicar les seues experiències passades i presents amb els contes. Records ben remots començaren a brollar de la nostra memòria: el somriure dels iaios, les veus, la història del Cigronet... La veu de Llorenç tan prompte ens transportava a la nostra infantesa com ens feia esclatar a riure: un acudit dins d'una rondalla que, alhora, té amagada una endivinalla; recursos dialèctics per mantenir l'atenció de l'audiència. Se'm fa difícil de fer la crònica de la vetllada perquè precisament va tenir un alt component emocional: no és només la història; és l'amabilitat que destil·la Llorenç; és la seua veu; són les cares; els registres; l'honestedat; el seu somriure. Llorenç és únic, d'això no en tinc cap dubte. Com bé va dir ell però, tothom pot explicar contes: tothom té un contacontes dins seu. És qüestió de pràctica i més pràctica; de cansar-se a llegir i contar històries. I de passió. Sobretot, passió. És aquesta idea la que destacaria per damunt de la resta: has de viure les històries, has de contar-les com si tu mateix n'hagueres estat protagonista. Cal explicar els contes com si foren històries verídiques. De fet, ho són. Fins i tot, els contes més estrambòtics i estrafolaris són absolutament reals i verídics. O és que no naixen de la nostra imaginació? Si nosaltres som reals, la nostra imaginació també ho és.

Gràcies Llorenç per una vetllada tant emotiva!

Didac Botella i Mestres

El contacontes Llorenç visita l'escola!

Demà, 7 de novembre de 2012, l'escola Covalta tindrà l'honor de rebre la visita d'una llegenda viva de la cultura popular del nostre País: el contacontes Llorenç Giménez. A partir de les 19 hores tindrem el privilegi d'escoltar mil i una històries i acudits que Llorenç ha anat recollint arreu de les nostres comarques. És, indiscutiblement, una mena d'Enric Valor del segle XXI, amb un valor afegit: la seua increïble habilitat per explicar històries i fer riure i pensar a menuts i grans. Encara recorde la gran impressió que em va causar quan el vaig veure per primera vegada a la Facultat de Magisteri, el primer any de carrera. Vaig quedar embadalit de la solemnitat de la seua veu i de les fantàstiques contarelles que ens va explicar. I, des de llavors, he acudit a les seues actuacions sempre que n'he tingut ocassió. És per això que quan vaig veure el cartell de l'AMPA anunciant la seua visita a l'escola, vaig quedar de pedra. "Llorenç a l'escola? No pot ser!", vaig pensar. Evidentment, no m'ho perdré. I no cal dir que recomane tots i totes les mares i els pares de l'escola, d'acudir a l'escola demà per escoltar aquesta mena de joglar modern tan nostre: savi; amable; irreverent; sarcàstic. Ja us dic: una oportunitat immillorable per conèixer Llorenç. I tot, gràcies a l'AMPA de l'escola Covalta. Enhorabona per la magnífica iniciativa!

Acudiu! No us empenedireu!

Didac Botella i Mestres

El discurs del Rei

A l’escola, la festa del 9 d’octubre és sempre un bon moment per explicar la història del nostre poble als més menuts i recordar als més grans els nostres orígens. És un bon moment per recordar quina fou la nostra primera bandera -encara present a la gran majoria d'escuts i banderes de pobles i ciutats valencianes- i perquè parlem la llengua que parlem, especialment ara, una època en la qual, aquells qui ens governen, treballen incansablement per tergiversar la història i fer-nos oblidar els nostres arrels. Així doncs, per celebrar aquesta efemèride, l'escola Covalta va rebre una visita ben especial: el Gegant del Rei en Jaume! Al llarg de la setmana, totes les classes treballaren i parlaren al voltant de la nostra festa i de la seua significació i el divendres 5 d'octubre, tots ens aplegàrem al pati per donar la benvinguda al gegant i cantar-li cançons. Bé, tots no perquè jo vaig haver de marxar amb la bicicleta un poc abans de l'arribada del Gegant per un compromís urgent. Una llàstima perquè, segons que m'han dit molts alumnes, el gegant parlava! Fins i tot, va respondre un gran nombre de preguntes curioses que li feren alumnes de totes les edats: Sergio (5anys), Pablo (6è), Júlia (2n)... Sort de Pau, el mestre de música, que va organitzar el torn de paraules i que m'ha transcrit les coses més interessants que va dir el Rei. Ací teniu un fragment del discurs que Jaume I va adreçar als alumnes de la nostra escola.

Feliç diada del 9 d'octubre! I recordeu que avui és Sant Donís, dia dels enamorats i enamorades! Prepareu la "mocadorà" i els petons!

Didac Botella i Mestres

EL DISCURS DEL REI

Jo sóc Jaume I, fill de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller. Vaig nàixer l’any 1208, fa més de 800 anys! I vaig ser rei d’Aragó, Catalunya, Mallorca i València! Per cert, veig que no s’heu oblidat de mi! Quina alegria! I mira que fa temps que vaig morir! Però això no importa perquè veig que, en el fons, estic molt viu a la vostra memòria! I allò que em fa més feliç és comprovar que encara parleu la llengua que us vaig portar: el català! Bé, ja sé que ara vosaltres li dieu valencià i està molt bé. Però no oblideu que és la mateixa llengua, eh! (...) Vaig lluitar molt per la Vall d'Albaida. Ja ho crec! Els castells de la Mariola i del Benicadell eren molt difícils de conquerir perquè els cavalls no podien arribar bé. Però això de lluitar i matar no està gens bé. Ara no ho faria. És millor dialogar, escoltar i posar-se d’acord. Vosaltres no hauríeu de barallar-vos mai, eh! (...) Que si conec a Al-Azrak? Mare Déu i Mare Déu! Ja ho crec que el conec! Me les féu passar de tots els colors! Quin mal de cap! Era un capità moro que es féu fort per aquestes comarques. Tenia més de vint castells i no hi havia manera de fer-lo fora! Al-Azrak, Al-Azrak! Somiava amb ell per les nits! Tenia malsons! Més de trenta anys lluitant contra Al-Azrak! Però finalment el vaig guanyar! Fou un gran guerrer i un gran adversari. (...) Ara he de marxar perquè he d’anar a d’altres pobles i ciutats per saludar els xiquets i les xiquetes de les escoles. I aniré també acompanyat de la Flama del Correllengua, que és la flama de la nostra llengua. La nostra i la de totes les persones que viuen al nostre País: fa igual que siguen de fora o que acaben d’arribar. Ha de ser una llengua per a tots i totes. I també ha de ser una llengua per a tot: per a parlar, per a la ràdio, per a la televisió, per al cinema... La flama de la nostra llengua porta encesa més de 1000 anys! Parleu-la i no deixeu que s’apague!