dimarts, 24 de setembre de 2013

Una nit al Museu de Titelles



Que ningú no s'espante! No sóc cap aparició fantasmagòrica! Viri m'ha donat permís per escriure unes paraules al bloc de l'escola. I tot, per un motiu ben especial: després de sis mesos d’intensíssim treball, l'últim projecte que vaig engegar com a mestre del CEIP Covalta d’Albaida està a punt de veure la llum. Una pel·lícula... Una pel·lícula de veritat. Amb el seu tràiler i tot! Encara no m’ho crec; quan hi pense, em sembla senzillament increïble. La idea, el guió, l’adaptació cinematogràfica, el rodatge, l’edició... Era un repte de dimensions desconegudes per a mi; directament inassolible. Per això, més enllà de l’èxit, em sorprèn la meua inconsciència, el meu atreviment a l’hora d’embarcar-me en un projecte tan descomunal i tan aliè a les meues capacitats personals: tècnicament parlant, sóc un analfabet absolut en el món de l’audiovisual. I, doncs? Quina mena de sentiment o impuls em va fer creure que podia assolir un propòsit tan inabastable?

Un moment del rodatge de la pel·lícula.
En primer lloc, em movia l’agraïment: volia acomiadar-me de tots vosaltres, de l’escola Covalta, d’una manera especial; deixant-hi un document que perdurara. Després de set anys irrepetibles tenia ganes de fer una cosa especial per agrair-vos als mestres, als alumnes, als pares i a les mares i també a tot el poble haver-me fet sentir com a casa durant tot aquest temps. Tanmateix, l’agraïment no fa pel·lícules... Allò que realment ha fet possible aquest petit somni són uns amics que valen un imperi: Roger, Sven, Julia, Àlvar, Xavi, Altea... I ma mare; i els i les mestres de l’escola; i Bambalina Teatre; i la meua amiga i actriu Arantxa González; i Paloma, l’encarregada del Museu de Titelles; i tots els secundaris que han participat; i l’alumnat de 6è, autèntics protagonistes de la història; i els xiquets i les xiquetes de 3r, que també tenen una escena; i tots els pares i les mares que em donaren el seu suport... Si és treballa en equip i tens la sort de tenir una gent tan fantàstica al teu voltant, es poden fer coses increïbles. Serà emocionant retrobar-vos el proper dia 4 d'octubre a l'Odeon. Fins llavors, família!

Didac Botella i Mestres

1 comentari: