Aquest Nadal no ha parat gens bé a la nostra estimada escola: una de les palmeres que, amb la seua magnificiència, engalanava l'entrada del centre, ha estat arrencada. El motiu no és altre que un petit i bonic escarabat: el morrut roig. És curiòs com un insignificant insecte pot devastar amb tanta rapidesa un arbre tant poderòs i resistent... Paradoxes del destí i la natura. Tot seguit, adjunte el text que Marian ha escrit al bloc d'Infantil sobre aquesta trista notícia. La crònica, malgrat el terrible fet que relata, emana molta tendresa.
Didac Botella i Mestres
QUÈ T'HA PAREGUT, MORRUT...
Ja
feia uns dies que no tenies bona cara. De fet ens cridava l’atenció la
teua caiguda de cabells. Estaves maleta com altres amigues teues de la
zona. El senyor morrut roig t’havia anat a visitar feia un temps. Pareix
ser que no el donava bona noticia: el necessitava per a viure ell i els
seus. No podies dir-li que no. Tu sempre has acollit a tots i totes els
- les que per allí hem passat. Per qualsevol lloc on accedim a escola
de seguida vos veiem. Quan la nostra escola ha d’aparèixer, posàvem la
foto de l’entrada per a que tu i la teua companya apareguéreu. Éreu el
símbol de l'escola!
El
cor el tenies malaltet. Els amics de vegades ens disgusten. Ja no
podies més! Com allí ja no podien estar, el senyor morrut i la seua
família que tots tenen molt de morro han anat a viure a casa la teua
amiga. Ella comença a estar maleta també. Aquest
matí han vingut els senyors de l’ajuntament i has volgut pujar. T’han
dit que al cel de les palmeres estaràs més tranquil·la.
Ja
no estàs. Fas molt de buit. Has de saber que durant molt de temps
moltes generacions continuarem girant el cantó i seguirem vegen-te. Un
bes.
Marian Llàcer i Pla
Si que dona pena. Mol bonica.
ResponEliminaMare