Hi són temps de crisi, de supressions, de canvis, ... Tal vegada siga ara o mai.
Tots tres han finalitzat un període de la seua vida. Van demanar, voluntàriament al concurs de trasllats, plaça en un altre lloc i ho han aconseguit.
Tots tres han finalitzat un període de la seua vida. Van demanar, voluntàriament al concurs de trasllats, plaça en un altre lloc i ho han aconseguit.
Mª Angeles Llácer, Encarnación Palmi i Didac Botella, ens deixen.
Tots tres han estat uns ferms defensors de l’escola pública, de l’escola valenciana i en Valencià.
Marian i Encarna han estat nou cursos al Covalta, tots concretament a Infantil, i Didac ha esta set cursos, especialment dedicant-se a l’Educació Física i a les classes de suport i reforç.
Jo crec que posant tot el que han fet a la balança, guanyen les coses positives, els encerts, l’interès, l’esforç, el ben fer, l’entusiasme, la implicació, el treball, ... el compromís en l’escola pública i el compromís amb la nostra escola.
Quants xiquets i xiquetes han passat per les seus aules? Quants xiquets i xiquetes han fet les classes d’E.F. en anglès? Qui oblidarà l’hort, els animals, les obres d’art que han fet a Infantil, les eixides a la Granja Escola, al Tirisiti, a la foguera de Sant Antoni, els experiments, la mona, la festa de Cap d’Any, ...?
Segur que tots i totes el i les recordaran amb estima.
Didac ha donat a conèixer les moltes activitats que fem a la nostra escola, a tota la Comunitat Valenciana amb els seus escrits a la premsa, al blog, ... I què dir de les excursions, tan ben preparades i completes. I del teatre i dels híbrids (teatre/cine/entrevistes).
A la fi, que afegir? Han estat tot açò ... i més.
Ens deixen tres grans mestres que, de segur, ningú oblidarem.
Gràcies en nom de tots els pares i mares, alumnat i companys. Heu compartit amb nosaltres uns anys de la vostra vida.
Que vos vaja molt bé a les vostres noves destinacions.
José Fernando Andreu Martí
Com a mare de dos alumnes, Marta que ja está a l´ institut i Marc que va a 3 pri, he de dir que m´alegre per ells que seguen una decició voluntaria han aconseguit alló que els agrada. Pero per contra en sembla una gran perdua per a Covalt i els seues alumnes, ells tres ens han aportat grans coneiximens , experiences noves , molta implicació amb els alumnes i els pares , ademés de ser grans persones. No dubteu que vos tirarem molt a faltar, recorde-mos sempre , nosaltres també ho he farem. Gracies per tot als tres. Sunsi Valls
ResponEliminaUi! Quina sorpresa! No m'esperava llegir aquestes paraules tan xules quan he entrat al bloc. Quina gràcia la foto del meu primer curs al Covalta, amb els xiquets i xiquetes que ara estan en 6é: Adrian, ahí agarrat de la meua ma. Gràcies!
ResponEliminaMarian
(Jose? No el funcionava el photoshop? ;)
Per a què vols el photoshop si lluïxes més que el Sol?
ResponEliminaJosé Fernando
Gràcies per les paraules, José Fernando. Ha estat un plaer ser mestre d'aquesta escola... Però ja tindrem temps d'acomiador-nos més endavant! Queda un mes d'escola i encara han de passar moltes coses!
ResponEliminaDidac
Sentint-ho molt, qualsevol comentari ANÒNIM, tant siga a favor com en contra, animant o rebutjant, agraïnt o desagraïnt,... será ELIMINAT.
ResponEliminaPer favor, si voleu escriure alguna cosa, poseu al final del vostre escrit el nom.
Gràcies.
Uiii quin susto quan he vist la meua foto de carnet jeje!!!
ResponEliminaMolts anys hem passat a Covalta i moltes coses hem aprés dels nostres companys, alguns hem trobat molt bons amics.
Aiiii Marian, en el nostre primer Carnestoltes amb el pirri que ens vam fer estavem molt ben caracteritzades de cavernícoles jajajajaja
Encarna