Els i les alumnes de 6è el dia 20 de juny'13 |
Una mica d’activitat
Després de la
reunió de benvinguda, on parlàrem del sentit d’aquesta activitat, marxàrem cap
al pati per fer una mica d’activitat física, tot recordant els jocs que els han
acompanyat al llarg de la primària: Ratolins,
Cambrers, Hoquei peu, Penjadisc... I
tots i totes s’esforçaven com mai perquè guanyar tenia premi: podien triar el
company o la companya que tindrien al costat a l'hora de dormir! I després de l’esforç, tots i
totes ens remullarem amb la mànega i ens mudàrem per fer, amb la complicitat del
capvespre i d’una escola en silenci, un passeig ben especial.
Meritxell explica el seu record |
Un passeig pel passat
Vaig demanar els i
les alumnes que triaren un lloc aïllat i tranquil de l’edifici per pensar un
moment viscut, una anècdota que recordaren amb intensitat. Cinc minuts després,
tots ens trobàrem a les escales per tal de compartir un tomb per la memòria de
cadascú. Deia un nom i, en silenci, seguíem l’amic o l’amiga, que es dirigia
fins al punt exacte de l’espai on va ocórrer aquell passatge de la seua vida.
Un cop hi érem, l’explicava, transportant-nos en el temps a aquell precís
moment. Després, un altre amic o amiga ens conduïa cap a un nou indret: de la
cuina a la classe de música; d’un racó del patí, a l’aula on feren 2n. Els
alumnes escoltaven amb atenció i, de seguida, apareixia el “És veritat; ara
me’n recorde!”. I completaven aquell instant: una mateixa situació explicada
des de diferents punts de vista. L’imaginari col·lectiu de la classe: records
que han forjat per sempre més la seua amistat.
La classe de 3 anys convertida en cambra |
La nit més
esperada
Després
d’un passeig tant especial, era el moment de sopar, tot compartint les coses
que cadascú havia portat de casa. I, no cal dir, que la nit tenia sorpreses: un
joc de “patrulles” que es buscaven per dins de l’escola, amb l’única llum de
les llanternes; un joc d’amagar-se per parelles on jo mateix feia de caçador
nocturn... I per molt que vaig retardar l’hora d’anar al llit, com era
d’esperar, n’hi va haver que no dormiren gens... Però d’això és tractava:
d’aprofitar l’última nit de l’escola i de convertir-la en un record
inesborrable que els acompanye per sempre més.
En nom de tots els mestres i les
mestres de l'escola Covalta, us desitge molta sort en el vostre camí de vida!
Didac Botella i Mestres