dimarts, 23 de març de 2010

Una travessia inoblidable


De vegades, les paraules no són suficient. De vegades, les paraules no poden transmetre la intensitat i l'emoció d'una experiència. Podria començar a descriure la nostra travessia per la Mariola però sé que fracassaria en l'intent: s'entremesclen tantes sensacions i imatges que qualsevol adjectiu quedaria curt. Foren dotze hores d'excursió que passaren volant entre natura, rialles i paisatges bellíssims. Qui pot explicar la sensació de contemplar l'antiga estació d'Agres? Pot alguna paraula transmetre amb tanta eloqüència la idea de l'oblit i el pas del temps? Quines paraules poden fer sentir la tranquil·litat d'esmorzar al costat d'un santuari de més de cinc segles d'antiguitat amb el calor del primer sol del matí? I els aromes de la Mariola? És poden explicar? Quines paraules poden transmetre la sensació de grup, d'unió, de compartir converses i camí, de sentir que som un tot? I la Cava Arquejada? Qui s'atreviria a descriure una construcció tant indescriptiblement bella? I com es tradueix en paraules fer el cim del Montcabrer?

Qualsevol intent de descripció és inútil: no s'acostaria ni de lluny a la realitat que visquérem durant aquella passetjada pel cor de la serra Mariola. Per això, he volgut regalar aquesta inoblidable experiència als alumnes de 5è i 6è de la nostra escola. Per això l'he volgut compartir amb ells. Precisament per això: perquè no els la podia explicar.

Didac Botella i Mestres

7 comentaris:

  1. És cert, quan em pregunten: com va anar?, sols puc dir: bé, molt bé...no sé com dir que no es pot explicar la sensació que vaig tindre al pujar al tren en Alcoi cap a casa i pensava en tot el que havíem viscut eixe dia.
    Gràcies.

    Marian

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per acompanyar-nos en la travessia... I per "camelar-te" a l'home que ens va guiar per la drecera cap a l'estació d'Alcoi!

    Didac

    ResponElimina
  3. Pense que aquestes experiències són molt bones per als alumnes.Passetjades que d'una manera o d'altra desperte l'interés per la natura,caminar per la Mariola i veure com s'alça la boirina del matí,contemplar des dels cims el paissatge que ens descriu moltes vegades el nostre benvolgut Enric Valor,què bonic, tinc els pèls de punta.

    ResponElimina
  4. Així és... Cadascú va viure l'experiència a la seua manera i cadascú ha crescut amb ella. Què en quedarà de tot plegat? Quin aprenentatge han assolit? No ho sé. Tampoc sé què vam aprendre Marian i jo fent el camí amb els alumnes. Són coses que no és poden quantificar però tenen un valor incalculable. Tanmateix, independentment d'això, quedarà el record, l'emoció d'haver compartit un temps i un camí tots junts. Això, com és sol dir, no té preu. Els nanos, quan siguen grans i repassen la seua vida, trobaran la Mariola i d'altres experiències com aquesta i recordaran amb enyor el seu pas per l'escola Covalta. Eixe hauria de ser l'objectiu de qualsevol mestre.

    Didac

    ResponElimina
  5. Jo m'ho vaig passar molt bé si no haguera sigut per Dídac i Marian esta axcursió no l'hauriem fet i tots els moments que vam passar no els haguerem fiscut mai.
    M'ho vaig passar molt bé!

    Marta

    ResponElimina
  6. Es veritat que no les tenia totes, que dubtava de la capacitat dels xiquets i xiquetes, pero ens han demostrat que poden, clar que poden. El que pasa es que pensem que no van a creixer mai i sempre serán els nostres xiquets. Accións com estes es prepara per als obstacles de la vida, si es així, endavant. ENHORABONA XIQUETS I GRÀCIES DÌDAC. Sunsi Valls

    ResponElimina
  7. Com a pare quan em van plantejar l'excursió vaig tenir els meus dubtes,em semblava i en sembla excesiva, després de moltes cavilacions vaig decidir confiar en la meua filla. El resultat pel que veig ha estat fantàstic.Gràcies a Dídac i Marian que ho han fet possible.Vos anime a seguir endavant perqué crec que l'escola és molt més que estudi, deures,exàmens...Açò fa falta però tambè l'educació en valors, en el respecte al diferent,en la convivència, en l'estima a la natura,en saber apreciar les coses que fem... en resum, procurar que els xiquets sàpiguen ser feliços,que serà el millor bagatge que els podem donar per enfrontar-se a la vida.Enric

    ResponElimina