dilluns, 19 d’abril del 2010

Cada dia de matí...

Sempre l'he vist com un animal curiós, ja de xicoteta pensava: està dormida o desperta?, si elles en són tantes perque mana el gall?, em mira a mi o algú que tinc al costat?.
Des de que vaig coneixer a Remei*, he aprés moltíssimes coses, un dia vaig anar a sa casa i en tenia dos al pati, Paco, els seus fills i jo ens ríem, ella les imitava a la perfecció. Més tard quan organitzavem la trobada d´escoles en valencià ací en Albaida, vaig coneixer a Empar*, i una vesprada em comentava que ella tenia gallines a escola i com els-les seues alumnes ho disfrutaven...ja no me les llevava del cap, jo en volia per als-les meues.
Parlant de l'ou de Pasqua a classe, van eixir les gallines, els interessava saber d'elles, i em va faltar el temps per a dir-li-ho a Cristina, i al dia següent va vindre a escola tota emocionada: ja està, ho tenim clar.
Ahir per la vesprada, allí estavem : la pluja a cànters, les gallines, Miguel, Cristina, Dídac, i jo. Xino-xano vam fer un galliner, les vam soltar i encara que la pluja no ens deixava quasi voreu, elles ens ho van agrair amb un ou.
Aquest matí tots i totes les xiquetes d'infantil amb les mestres hem anat a vore-les, quines caretes que han posat..., les gallines també estaven contentes, de seguida hem vist que havíen posat ous.
Vull acabar posant algunes dites d'elles:
-Li han fet cantar a la gallina.
-Els homes no saben si les gallines pixen.
-Li pon "hasta" el pollastre.

Marian Llàcer Pla


PD: Si feu clic a l'enllaç següent podreu veure un video cassolà de la inauguració del galliner. Ací el teniu: Inauguració del galliner

PD: Gràcies Miguel per la teua feina desinteressada. Gràcies Dídac per estar una vegada més ahí. Gràcies Cristina per coordinar-ho tot. Gràcies Encarna pel teu recolzament.

*Remei Copoví: mestra fins la mèdul.la, a Castelló de Rugat, apassionada de la innovació , sempre amb ganes d'escoltar i d'apendre, i de la que jo continuament aprenc.
*Empar Granell: mestra, membre fundadora de FEV, premi Joan Baptista Basset-2007, premi d'actuació cívica de la Fundació Lluís Carulla-2008.

10 comentaris:

  1. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va pondre tres ous, xics, tics, mics, camacurts i ballarics... Un nou encert d'Infantil! I ja en van uns quants! Enhorabona per la iniciativa!

    Didac

    ResponElimina
  2. Encara recorde quan em vas nomenar la primera vegada el tema de les gallines, vaig pensar "Marian sempre té el cabet funcionant"; i és que, sóc molt conscient que he aprés moltes coses amb tu,i que cada dia em contagies les ganes que tens de fer coses noves, de descobrir i com no, de sorprendre els nostres alumnes. Això sí és ser una mestra amb totes les seues lletres.

    ERES UNA MÀSKINA!!!

    La teua amiga, Encarna.

    ResponElimina
  3. Amunt els grangers!Però deurieu dur un uniforme més acord amb l'ofici,sinó amb tant de baby les gallines s'estresaran i no pondran.Enhorabona per la iniciativa.Una dita: "escarbar com les Gallines"
    Un verset que en contava ma mare quan era xicotet, estavem al racó del foc i era l'hora d'anar a dormir:
    El sol se'n va a la posta
    les gallines al joquer
    mon pare fa la firma
    i en tira el novio al carrer.
    (fer al firma era escampar el foc per que s'anara apagant).
    E. Morrió

    ResponElimina
  4. Maria José des de Beniarrés20 d’abril del 2010, a les 23:10

    M'encantaaaaaa!! Molt bona feina la teua i de segur que els teus alumnes estan encantats! Has posat dos exemples de mestres a les quals no em canse d'escoltar i de les quals ens podem considerar privilegiades de conèixer-les. Endavant amb la feina ben feta!

    ResponElimina
  5. Gràcies Marian per tindre la idea, però no sols la idea (que seria tirar la pedra i amagar la mà) sinó estar en tot moment en el procés de creació i molt més.
    Una dita que ma mare sempre em diu: "No vages triant com les gallines". Jo sempre responc: "Triant, triant, s'acaba!"

    Cris

    ResponElimina
  6. Una amiga des de La Safor21 d’abril del 2010, a les 21:00

    Aquest matí he comentat a la classe: tinc unes amigues a Albaida, que tenen gallines a l'escola!!! I ja han posat un ou!!! Resposta inmediata: Quan anem a vore-les?...
    Em sembla senzillament perfecte el que esteu fent. Ànim per a continuar endavant amb aquestes iniciatives!!!

    ResponElimina
  7. Mare, i que contents que estem tots i totes...ja sabeu sempre que les coses es fan en EQUIP eixen així de bé.
    Marian

    ResponElimina
  8. Remei Copoví . La teua amiga22 d’abril del 2010, a les 8:18

    Estic que rebente d'emoció!!!!!!!
    Marian,et felicite.
    Un fet tan senzill com dues gallines,i quanta emoció,alegria,tendresa... desperten,i a més a més l'aprenentatge vital que aquest fet comporta.
    M'alegra molt que em digues eixes coses tan boniques.
    Saps que m'agrada molt cantar.Ahí en va una de gallines:
    En la vida m´he rist més
    que un dia collint tomaques,
    em vaig girar i vaig vore,
    una gallina en sabates.
    La música ja te la diré en directe.
    Cal continuar aprenent amb emoció.
    Remei Copoví.

    ResponElimina
  9. La vostra emoció no es pot comparar a la del xiquet quan ix d'escola amb un ou en la mà. La sensació que deu tenir del que ha descobert,la il·lusió que li dona portar-lo a casa, l`emoció de ensenyar-lo al seus pares...
    Es l'aprenentatge significatiu, el descobrir els animals ,la seua utilitat, el respecte cap a ells , el despertar el interes pel medi, per la diversitat (animal), és el saber esperar el dia que li toca a ell, la cura que posa al portar-lo en la mà i tantes altres coses. Abans tot açò jo ho vaig aprendre a casa. Avui depen de la bona voluntat, del saber i de la disposició de algunes persones .
    Enric Morrió.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies Enric,fem la nostra feina, però és cert que comentaris com el teu ens gratifica i ajuda a portar-la endavant amb més il.lusió.
    Marian Llàcer

    ResponElimina