dimarts, 29 de maig de 2012

Una experiència fantàstica!


No m'equivocava: els dos dies i la nit que les classes d'Infantil i 1r cicle passàrem a la granja escola "Torreta del Marquès" de Benigànim foren d'allò més animats i divertits. Tot anà com una seda i les cares dels i les alumnes així ens ho confirmàven a cada moment: tots i totes somreien d'orella a orella. No van tenir temps per avorrir-se: ara una cançó i un ball de Vicent, autèntica ànima del grup de monitors; ara una visita a l'estable per veure els animals i aprendre com són i què ens donen; ara un passeig per la natura; ara un taller de paper reciclat; ara un taller per aprendre a fer melmelada... I tot, en un entorn incomparable: una antiga heretat rehabilitada amb una delicadesa extrema i reconvertida en un espai educatiu increïblement acollidor.


I la nit... Ai, la nit! Quina emoció això de dormir fora de casa, lluny del pare i de la mare! Els alumnes de 1r i 2n estigueren ben desperts i xarradors fins a ben entrada la matinada. Pau, Maria i jo pensàvem que després d'un dia tant intens tots i totes s'adormirien tant prompte tocaren el matalàs però vam errar de ple en la nostra predicció! Ens vam haver de posar una mica seriosos perquè tocaren la una del matí i encara durava la gresca. Poc a poc però, començaren a caure, rendits per tantes emocions i experiències.


Però l'alegria ens durà ben poc perquè tot just tocades les sis del matí vaig haver d'alçar-me per demanar una mica de silenci... Ja hi havia un grupet amb ganes de començar la jornada! Quan vaig veure que la cosa era ja imparable, vaig decidir de fer una excursió amb els alumnes més matiners per tal de deixar dormir una mica més a la resta. Però l'efecte dominó del rebombori anà despertant tothom i abans de les set del matí érem ja tots de peu. La cara de són dels mestres contrastava amb l'emoció dels alumnes de començar un nou dia. Llei de vida!


Com deia, ha estat una experiència d'allò més gratificant i completa: educativa, divertida, pedagògica, sostenible... Però més enllà del magnífic lloc on hem passat els dies i la nit, m'agradaria destacar i reconèixer l'esforç i la gràcia dels monitors que porten endavant les activitats de la granja escola. L'energia inesgotable de Vicent, que engrescava a tots i totes amb els seus instruments, les seues danses, les seues cançons i els seus jocs; la paciència i trendresa de Sara; el bon fer d'Aracel·li; l'amabilitat d'Alfons, gerent de la granja escola... Gràcies a tots i totes per haver fet possible uns dies tant esplèndids!

Didac Botella i Mestres

(Podeu veure més fotografies clicant a Més informació)

Maria amb les seues alumnes Candela i Júlia

Mmmmmh! Macarrons de dinar!
Alumnes de 1r i 2n compartint un passeig amb carro
Taller de melmelada amb Aracel·li
Mireia, Lucía i Natàlia concentrades fent el seu pa
Jugant al pati de la granja escola
Quina son que tinc!

5 comentaris:

  1. Quines fotos més xules!!! guardeu-les ben arxivades que quan arriben a sisé toca fer l'album.
    Les seues caretes ho diuen tot, a que sí?
    No em cansaré de dir-ho, la nostra escola i els nostres mestres són part de la familia.
    Mónica.

    ResponElimina
  2. I la mermelada que vareu fer, el pa,el quadre, el paper reciclat, el viatge en carro,la serp...Jo també vull anarrrrrrrrr!

    ResponElimina
  3. Nosaltres s'ho vam passar molt bé!
    Vam fer moltes coses:
    Vam jugar, cantar i ballar molt.
    També vam poder agarrar cabretes i vam demanar un desig a l'arbre dels desitjos.
    Encara que per a dormir ens va constar un poc... No volíem dormir!
    L'any que ve volem tornar!

    Els i les alumnes de 1r de Covalta

    ResponElimina
  4. LA NIT DE LES "LLEGENDES VALENCIANES" EXEPECIONAAAAAAAAAALLLLLL!!!!!!!
    Moltíssimes gràcies a D. Jesús, a Dídac, Pau, María, Mª José, i al nostre "home-ferramenta" Juajo, per tota la vostra implicació i paciència. Això és fer escola, això es transmitir cultura, això és fer COVALTA. El millor de tot és que només és per a nosaltres, per als pares que hem apostat SEMPRE PER COVALTA.
    Anim mestres i pares, sóm els millors.

    Josep Abel Guerrero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que tot va eixir de categoria! I què me'n dius de la bubota al pati! Quin espectacle! Ha estat un projecte fantàstic i que Víctor Labrado s'avinguès a compartir amb tots nosaltres la festa de comiat fou tot un esdeveniment! Gràcies a tots i a totes per fer possible aquesta història! Més endavant farem una petita crònica al bloc i penjarem un parell de fotografies del sopar "llegendari". Fins aviat!

      Didac

      Elimina