dimarts, 22 de gener de 2013

La vertadera història del calendari maia


Dues setmanes abans del Festival de Nadal, al bell mig de tota la feinada que teníem entre mans, Altea -la xica amb qui comparteix la vida des de fa vora dos anys- em va donar una idea ben divertida per concloure el nostre espectacle sobre la fi del Món. La proposta consistia en fer un gag on parodiàrem l'origen del calendari maia. Concretament, la idea volia mostrar com, els qui van fer el calendari, fixaren la data de la fi del món -és a dir, el 21 de desembre de 2012- a l'atzar, d'una manera totalment aleatòria. Des d'un bon principi em va semblar una idea molt original i adient per tancar la nostra festa. Tanmateix, anàvem molt curts de temps i pensar un nou muntatge era, senzillament, excessiu. A més a més, convertir la idea en gag se m'antoixava difícil: no veia clara la seua representació teatral. Vaig pensar que, en tot cas, caldria fer un curtmetratge i, òbviament, això encara demanava de més temps. Era del tot impossible.

Tanmateix, la idea s'enganxà al meu inconscient i anà fent camí. I, una setmana abans del festival, un pensament em féu canviar d'opinió; fou com una petita revelació. Vaig pensar angoixat: "Si abandonem aquesta idea, ja mai no la podrem fer!". L'afirmació era dramàticament certa: un cop passada l'efemèride maia, la divertida ocurrència d'Altea perdria tota raó de ser. I, com que em semblava una manera perfecta de concloure el nostre festival, vaig proposar-me de convertir la idea en realitat, costés allò que costés. Finalment, en temps rècord i sense saber massa bé com, vaig escriure el guió, vaig elaborar el pla de rodatge i gravàrem el curt a la Font del Sis -el Palomar- durant tot el matí de dissabte 15 de desembre. El treball d'edició i subtitolació l'acabàrem... un dia abans del festival! Però... he dit que vaig fer tot açò "sense saber massa bé com"? No! Sí que sé com ho vaig fer: gràcies al suport i la col·laboració de moltes persones. Sense Leti, sense Maria Sisternes, sense Toni Rodríguez i, per suposat, sense els actors -Adrià, Víctor i Bogdanel- i les actrius -Maria i Àgata- aquesta original idea mai no haguès pogut convertir-se en realitat; en una realitat tant divertida com l'estrafolari curtmetratge en la qual la convertírem. Gràcies a tots i totes per haver-la fet possible!

Didac Botella i Mestres

4 comentaris:

  1. Gràcies Dídac per la teua maestría, implicació, treball, perseverància.......i amor a l'ensenyança i, com no, gràcies a la resta de persones que ho han fet possible. Sense gent com tu l'ensenyança sería de color gris i pansida.
    ENHORABONA I UN FORT ABRAÇ

    Abel Guerrero

    ResponElimina
  2. Gràcies a vosaltres, que sempre ens doneu el vostre suport i la vostra col·laboració per anar endavant amb els projectes que proposem els mestres i les mestres des de l'escola: el curtmetratge, una obra de teatre, l'hort escolar, el banc de llibres, una excursió, el projecte de les Llegendes... Molts de vosaltres sempre esteu preparats per ajudar-nos -eixa és la meua percepció i experiència- i nosaltres ho agraïm d'allò més. Gràcies, una vegada més!

    Didac

    ResponElimina
  3. Si el comentari anterior anés signat, me'l podria prendre amb humor: podria ser, fins i tot, divertit i jo seguiria la ironia de bon grat amb una resposta del tipus "Sí: la boda és en febrer!". Però que no estiga signat el converteix en un comentari bastant groller i estúpid. Per què no posa el nom la persona que escriu? Per covardia. Per què escriu eixe comentari? Per gelosia. Pobre! Què hi farem!

    Didac

    ResponElimina