dijous, 4 de novembre del 2010

Una eixida trista però necessària


El dia 28 d’octubre les classes de 5è i 6è anàrem fins a la Font del Patge. No era però, una eixida a la natura com les que solem fer habitualment; aquesta vegada, malauradament, no hi anàvem per gaudir dels arbres i l’aire fresc sinó, més bé, per tot el contrari. Aquest senzill i amable paratge de la serra d’Agullent quedà totalment arrasat per les flames el passat setembre, quan tres focs intencionats cremaren més de 4500ha de pins i matolls a la Vall d’Albaida. Així doncs, la nostra visita volia mostrar la crua realitat dels incendis als alumnes més majors de l’escola. I vam pensar que la millor manera d’entendre què significa un incendi i quines conseqüències té era trepitjar-lo, tocar-lo, olorar-lo...


Abans de l’eixida però, calia fer un treball previ de recerca i documentació. És per això que vaig preparar un full d’activitats per tal que l’alumnat s’esforcés per informar-se al voltant de tot allò relacionat amb els incendis: com és classifiquen, tècniques d’extinció i prevenció, causes principals, historial “incendiari” a la Vall d’Albaida i al País Valencià... El treball previ de qualsevol tipus d’eixida o activitat és molt important ja que prepara els i les alumnes per entendre molt millor allò que escoltaran i observaran. Aquest cop era encara més necessari perquè Dídac, un guarda forestal de Castelló de Rugat, ens acompanyaria per explicar-nos tot de coses relacionades amb els incendis. I si no hi havia un treball previ, els i les xiquetes no anaven a poder entendre “de la missa, la meitat”. En aquest sentit, José Fernando em va cedir, de bon grat, un parell de classes de Coneixement del Medi de 5è i 6è per tal de poder organitzar el treball dels alumnes. I he de dir que la gran majoria s’esforçaren i feren un bon treball.


A la Font del Patge, òbviament, hi anàrem a peu. Jesús, el nostre director –un incansable caminant–, em va assenyalar el camí que havíem de seguir i, unes setmanes abans, el vaig recórrer amb Marian –mestra d’Infantil 3 anys– per evitar ensurts. I allà mateix, el passat dimecres 28 d'octubre, ens vam trobar amb Didac –l’agent mediambiental– que va respondre amb gran pedagogia a les preguntes que els i les alumnes havien preparat: Per què cremen la muntanya intencionadament?, Qui se’n beneficia de tot plegat?, Què tardaran els arbres en tornar créixer?, Com pots escapar d’un incendi?... També ens va explicar coses molt interessants al voltant de la investigació d’incendis, tot mostrant-nos les “pistes” que va deixant el foc per allà on passa. Fou una experiència molt enriquidora, malgrat el regust amarg que deixa en l’ànima l’esguard d’un paisatge calcinat. En aquell paratge desolat però, presenciàrem un petit miracle: d’entre les cendres començaven a rebrotar algunes plantes i matolls. La vida s’obria pas. Els alumnes s’ho miraven incrèduls i encuriosits. I tornàrem a l’escola amb una mínima esperança. Potser, quan siguen grans, entendran el missatge que la mare Natura els va enviar: no hi ha res més poderós que les ganes de viure.

Didac Botella i Mestres

7 comentaris:

  1. I tant que són necessàries aquestes eixides, coneguent el que tenim és l'única manera d'estimar-ho. Marian

    ResponElimina
  2. Una eixida d'aquest tipus és necessria,convenient i molt pedagògica.De segur que n'oblidaran les consequències d'un incendi,les marques mascarades dels pantalons...
    Enric

    ResponElimina
  3. Molt bona eixida per als alumnes, ara podries, un dijous de vesprada, que no hi ha classe amb alumnes, realitzar-la amb els pares del centre.

    ResponElimina
  4. Xe,que no saps anar a soles? matriculat a la fempa o a les ames de casa i ho proposes.Els mestres estan per a altres coses.

    ResponElimina
  5. Tèns tota la raó ,no hi ha que mesclar l`ensenyament dels nostres fills amb les carencies que uno tinga. Sunsi

    ResponElimina
  6. Així m'agrada: que el bloc servesca per comunicar, discutir i entendre'ns! Evidentment, a l'escola hi ha molta feina sempre i això queda una mica fora de les nostres possibilitats.

    Didac

    PD: En tot cas, fora d'horari escolar, també és podria plantejar això de fer una activitat mestres-pares-alumnes. Per què no? M'ho apunte i me la pense!

    ResponElimina
  7. No t´ho penses molt, que de segur que aquesta gent que critica la meua idea seria la primera gent en acudir

    ResponElimina