dilluns, 21 de novembre del 2011

LA FADA I L’ARC DE SANT MARTI


  Fa molts anys, a la Selva Negra, van nàixer sis fades d’un sol cop. El primer que van fer va ser provar si anaven bé les seues ales i podien volar. Cinc van volar per la zona internacional però la sisena no podia volar… Era la més xicoteta, va ser l’ultima a nàixer, i s’anomenava Naia. Les seues germanes es deien: Nicoleta, Flora, Giorgina, Amàia i Jana; eren molt actives, guapes, atractives… ho tenien tot!, mentre que Naia era molt apoquida, vergonyosa, amb una cara no molt agraciada, tenia tot el més roí de les seues germanes!
  Les seues germanes li ajudaven en tot. Amàlia era la més major i tenia un poc més de coneixement, i li va dir a Naia:
-Naia, nosaltres se n’anem de passeig pel poble, jo sé que tu no pots volar però… podries practicar, no?
-No –va dir Naia- jo sóc massa xicoteta i damunt no puc volar, ja m’agradaria a mi fer el meu somni, anar totes les nits a casa de…
-A veure!-li va interrompre Nicoleta, ja un poc farta de les ximpleries que deia- tu si vols volar sols  has d’alçar un poc les ales i baixar-les!, així! Poder és voler!
Nicoleta li ho va ensenyar però la pobra Naia no podia, es va quedar molt trista i li va dir a Amàlia:
-On aneu?
-Nosaltres se n’anem a pegar una volteta.-li va dir Amàlia.
-Bo, ja quan siga més major i puga volar igual de bé que vosaltres, aniré.
Amàlia, sense dir res se’n va anar molt trista i amb algunes llàgrimes cap a on es trobaven les seues germanes.
Naia es va quedar sola en un camp.
Va ploure i Naia tota mullada es va sentir molt trista i sola. Naia va plorar tant que li va caure una llàgrima damunt de les ales, i ... oh! Se li van tacar totes les ales!
Naia no podia deixar d’estar cada vegada més trista. De sobte va eixir el sol acompanyat per l’arc de Sant Marti. El sol en veu baixeta perquè no ho escoltara Naia li va preguntar a l’arc de Sant Marti:
-Què li passarà a eixa fada tan lletgeta?
-Oh! Qui? No la veig.-li va contestar l’arc de Sant Marti- oh si!, ja la veig!, però no digues que és lletja que jo de tu també et puc dir moltes coses roines.
El sol va callar. L’arc de Sant Marti li va dir a Naia:
-Hola, ... com et diuen?
-Ah! Hola, em diuen Naia- va respondre – estic molt trista perquè les meues germanes poden volar, i jo no.
L’arc de Sant Marti li va dir:
-Jo t’ensenyaré. Puja damunt de mi i tira’t, al mateix temps mou les ales i veuràs què fàcil és.
Naia ho va intentar diverses vegades i a la quarta o cinquena ho va aconseguir. Ja podia volar! Quina alegria! Però encara estava trista, tenia les ales tacades…
L’arc li va dir:
-No et preocupes jo et done un poc dels meus colors i veuràs que guapa et quedes.
  Així va ocórrer i Naia molt agraïda se’n va anar a  buscar a les seues germanes que en veure-la arribar volant i tan guapa es van posar supercontentes. Van fer una gran festa i van convidar a l’arc de Sant Marti i s’ho van passar molt bé tirant-se per ell com un tobogan.
 
Úrsula Guerola Tormo       

3 comentaris:

  1. Disculpa la meua errada inicial

    ResponElimina
  2. NO passa res, gràcies pel canvi. Úrsula

    ResponElimina
  3. Molt bon missatge: hem d'ajudar-nos uns a altres com fa l'Arc de Sant Martí!
    M'encanten les teues historietes Ursuli! :)

    Clara.

    ResponElimina