dimecres, 2 de novembre de 2011

ON SÓN LES CLAUS?

El Txema, era un xiquet que mai sabia on estaven les seues claus; sempre les perdia. Els pares de Txema, li van donar les claus, als 8 anys. La mare de Txema volia comprar-li un clauer, que quan fas una palmada, el clauer fa una musiqueta, o fer-li una butxaca especial. Un matí, un professor rus va anar amb la seva paradeta al mercat amb moltes, però que moltes coses diferents. La mare de Txema va anar amb Raül, el germà de Txema que té 3 anys, a comprar el pa. Anant a pel pa, Raül li diu a sa mare:
-Mira mare una paradeta de clauers ! Compra-li’n un al tete per que d’ací poc, és el seu aniversari.
La mare i Raül, van anar a la paradeta i Lluïsa, la mare d’ aquestos (Raül i Txema), li va preguntar a l’home:
-Perdona, hi ha clauers que quan fas una palmada fan musiqueta?
L’home li contestà:
-Si, si que hi ha, però valen 10 euros.
-No passa res, donam un i te’l pague – digué Lluïsa.
Quan aplegaren a casa, Lluïsa li ensenyà al Txema el clauer. El Txema li digué :
-Que bé ja no perdré les claus!
A l’ hora de sopar va vindre Rafa, el pare dels dos xiquets. El Txema li ensenyà el clauer, i el pare li digué:
-Molt bé fill, però sàpigues on te’l deixes, per si de cas la música no sona molt fort.
 Van sopar peix i salseta i a l’ hora d’anar-se’n a dormir, el clauer va sonar, per que a Raül li va caure l’aigua i va aplaudir. Al matí el Txema se’n va anar al col·legi. La mare de Txema li va donar el clauer, i el Txema digué:
-Mare, i si comença a sonar en el cole?
-Tranquil fill, almenys no perds les claus –digué Lluïsa.
La mare li va fer l’ esmorzar i “ale” a l’autobús. A l’ hora d’ entrar al cole, Mateo, el amic de Txema, li digué:
-Que Txema, ja saps on estan les claus?
- Si, perquè ma mare, m’ha  comprat un clauer que quan fas una palmada fa música – respongué Txema.

Rosa Maria, la novia de Txema, li va donar un bes, i a la vegada li va furtar les claus junt al clauer. Al Txema a l’hora d’ anar-se’n a casa, Rosa Maria li donà un altre bes i no li tornà, ni li furtà res. El Txema estava ja en casa i tocant-se les butxaques digué:
-On estaven les claus ? I el clauer ?
No sabia on podien estar les claus, i toca’n- se el cap digué:
-Doncs vaig a fer una palmada!
La qüestió era fer palmades i el clauer no apareixia. Fins que va vindre sa mare i li digué:
-Txema on estan les claus ?
-No ho se ! –digué Txema.
Era hora de dinar i Txema li digué a son pare:
-Pare si tu pergueres les claus, on t’amagaries ?
-Jo m’amagaria baix d’un pont. – digué son pare.
El Txema se’n anà baix d’un pont, i quan aplegà, allí estaven les claus amb el seu clauer.


                    Àgata García Nácher

3 comentaris:

  1. Ai la meua xica que bé treballa soletes a la seua república independent!! Molt bé Àgata, a continuar així!

    La senyo.

    ResponElimina
  2. Senyo, quanta raó tens, la república pareix que comença a fer la seua feina, efecte..........
    Leti

    ResponElimina
  3. jaja que xula l'historia mlt be :)

    ResponElimina