El Txema, era un
xiquet que mai sabia on estaven les seues claus; sempre les perdia. Els pares
de Txema, li van donar les claus, als 8 anys. La mare de Txema volia comprar-li
un clauer, que quan fas una palmada, el clauer fa una musiqueta, o fer-li una
butxaca especial. Un matí, un professor rus va anar amb la seva paradeta al
mercat amb moltes, però que moltes coses diferents. La mare de Txema va anar
amb Raül, el germà de Txema que té 3 anys, a comprar el pa. Anant a pel pa,
Raül li diu a sa mare:
-Mira mare una paradeta
de clauers ! Compra-li’n un al tete per que d’ací poc, és el seu aniversari.
La mare i Raül, van
anar a la paradeta i Lluïsa, la mare d’ aquestos (Raül i Txema), li va
preguntar a l’home:
-Perdona, hi ha clauers
que quan fas una palmada fan musiqueta?
L’home li contestà:
-Si, si que hi ha,
però valen 10 euros.
-No passa res, donam
un i te’l pague – digué Lluïsa.
Quan aplegaren a casa,
Lluïsa li ensenyà al Txema el clauer. El Txema li digué :
-Que bé ja no perdré
les claus!
A l’ hora de sopar va
vindre Rafa, el pare dels dos xiquets. El Txema li ensenyà el clauer, i el pare
li digué:
-Molt bé fill, però sàpigues
on te’l deixes, per si de cas la música no sona molt fort.
Van sopar peix i salseta i a l’ hora
d’anar-se’n a dormir, el clauer va sonar, per que a Raül li va caure l’aigua i
va aplaudir. Al matí el Txema se’n va anar al col·legi. La mare de Txema li va
donar el clauer, i el Txema digué:
-Mare, i si comença a
sonar en el cole?
-Tranquil fill,
almenys no perds les claus –digué Lluïsa.
La mare li va fer l’
esmorzar i “ale” a l’autobús. A l’ hora d’ entrar al cole, Mateo, el amic de
Txema, li digué:
-Que Txema, ja saps on estan les claus?
- Si, perquè ma mare, m’ha comprat un clauer que quan fas una palmada fa música – respongué Txema.
- Si, perquè ma mare, m’ha comprat un clauer que quan fas una palmada fa música – respongué Txema.
Rosa Maria, la novia
de Txema, li va donar un bes, i a la vegada li va furtar les claus junt al
clauer. Al Txema a l’hora d’ anar-se’n a casa, Rosa Maria li donà un altre bes
i no li tornà, ni li furtà res. El Txema estava ja en casa i tocant-se les
butxaques digué:
-On estaven les claus
? I el clauer ?
No sabia on podien
estar les claus, i toca’n- se el cap digué:
-Doncs vaig a fer una
palmada!
La qüestió era fer palmades
i el clauer no apareixia. Fins que va vindre sa mare i li digué:
-Txema on estan les
claus ?
-No ho se ! –digué
Txema.
Era hora de dinar i
Txema li digué a son pare:
-Pare si tu pergueres
les claus, on t’amagaries ?
-Jo m’amagaria baix
d’un pont. – digué son pare.
El Txema se’n anà
baix d’un pont, i quan aplegà, allí estaven les claus amb el seu clauer.
Àgata García Nácher
Ai la meua xica que bé treballa soletes a la seua república independent!! Molt bé Àgata, a continuar així!
ResponEliminaLa senyo.
Senyo, quanta raó tens, la república pareix que comença a fer la seua feina, efecte..........
ResponEliminaLeti
jaja que xula l'historia mlt be :)
ResponElimina