QUIN SOMNI MÉS ESTRANY

Havia passat la nit de les ànimes o si vols de les bruixes i bruixots, jugant pel carrer amb els meus amics i amigues i, amb açò del canvi d’ hora s’havia fet ben de nit sense adonar-me. En un moment, no quedava ningú al carrer i vaig decidir anar-me’n a casa. Mentre anava pensant en les meves coses inconscientment, vaig agafar la direcció al calvari per eixe carrer tan empinat. La nit era molt fosca, bufava un vent fred que de vegades xiulava com en les pel•lícules de por. De tant en tant, les restes d’ una finestra sense cristalls d’una casa abandonada i quasi en runes colpejava el corresponent marc o el que quedava d’ell. Per davant hi havia una zona encara més fosca ja que les perilles de dues bombetes foses no havien estat substituïdes pels operaris de l’Ajuntament, que no les podia pagar per falta de liquiditat. Les fulles dels arbres i algun que altre paper pujaven i baixaven del cel al ritme que els marcava el vent i, lluny es veia el resplendor d’algun llamp.

Vaig tornar en mi, en mig de la foscor, al creuar-se per davant meu un gat negre com el carbó que corria travessant el carrer acompanyant-lo algun maulit i em va parèixer sentir unes passes darrere de mi. Em vaig girar ràpidament per a veure qui era i no hi havia ningú, però tenia la sensació de que m’ estaven observant. Vaig sentir una risa per el cel, vaig vore que era una bruixa. Jo em vaig quedar un poc horroritzat. Vaig seguir avant. Algú em va disparar amb un arc però no em va pegar. De repent vaig trobar un cadàver penjant en un arbre. La cosa es va posar lletja. Vaig sortir del calvari molt esglaiat. Em vaig girar i…vaig vore un zombie! Vaig anar-me’n corrent, i no em va costar molt despistar-lo, ja que aquest anava caminant. Vaig continuar el meu camí. De sobte, vaig tornar a sentir la sensació de que m’ observaven. Em vaig girar i hi havia un exèrcit de vampirs davant de meu. Jo em vaig quedar bocabadat. L’única escapatòria que hi havia era entrar el cementeri. Els vampirs volien llepar-me la sang. En l’ interior del cementeri s’escoltava música. Vaig entrar i … allí estava Michael Jackson cantant el Trhiler ! Al cap d’ una estona van desaparèixer. Em vaig quedar arraconat, no podia escapar-me dels vampirs! Quan anaven a mossegar-me….em vaig despertar; tot era un somni ! Jo em vaig posar molt content.

Pau Benavent Quilis